L’advocat hispano-brasiler Rodrigo Tacla Durán és un personatge clau en la causa que segueix la Batllia contra un grup d’exdirectius i exempleats de la Banca Privada d’Andorra (BPA). La seva declaració davant l’aleshores batlle instructora del cas, Canòlic Mingorance (foto), i el fiscal general Alfons Alberca, feta a Madrid el 27 de novembre del 2017, sustenta l’anomenada peça Odebrecht, una de les més importants d’aquest macrosumari.
Ara, Rodrigo Tacla Durán està qüestionat i contra les cordes. La Fiscalia Anticorrupció espanyola, segons publica el diari El Periódico de España, li demana 6 anys de presó i una multa de 200 milions d’euros per la seva participació en operacions de blanqueig de diners i de suborns de la trama internacional de corrupció ordida per la constructora brasilera Odebrecht. El jutge de l’Audiència Nacional, Ismael Moreno, davant les evidències delictives, amb un ampli suport documental, denunciades per la Fiscalia Anticorrupció, ha decidit obrir judici contra aquest tèrbol advocat.
ES VA QUEDAR MÉS DE 100 MILIONS D’EUROS
Rodrigo Tacla Durán va ser detingut l’any 2016 a Madrid, fugitiu de la justícia del Brasil, que havia dictat una ordre de detenció contra ell per la seva implicació en el monumental escàndol Lava Jato, en considerar-lo membre d’una “organització criminal”. Aquest cas, que ha provocat un fortíssim “terratrèmol” en diversos països d’Amèrica Llatina, té el seu epicentre en el sistema corrupte implementat per la constructora Odebrecht per aconseguir grans contractes d’obres públiques, a canvi de pagar suborns a polítics i funcionaris.
Rodrigo Tacla formava part de l’anomenat departament d’Operacions Estructurades d’Odebrecht, altrament conegut com el “departament dels suborns”. En esclatar el cas, va fugir del país i va intentar apropiar-se dels diners que li havia confiat la constructora per pagar polítics i funcionaris corromputs. És així com es va quedar més de 100 milions d’euros, que va desviar a comptes particulars seus i de la seva germana Flavia –que també està imputada en el cas- als Estats Units i en diversos paradisos fiscals.
Refugiat a Espanya, Rodrigo Tacla Durán va intentar de totes totes evitar l’extradició que reclamava Brasil. I, amb aquesta finalitat, es va convertir en un entusiasta col·laborador de la Fiscalia Anticorrupció, que en aquella època estava concentrada en la persecució contra el “clan Pujol” i buscava “munició” per justificar la brutal demolició de la BPA i Banco Madrid, perpetrada per a obtenir proves documentals del “tresor” amagat de la família de l’expresident de la Generalitat.
DE L’ALÇADA D’UN CAMPANAR
Rodrigo Tacla Durán les va dir de l’alçada d’un campanar, per tal de complaure els seus “protectors” de la Fiscalia Anticorrupció espanyola. Per exemple, en una entrevista que li van fer els periodistes Joaquín Gil i José María Irujo a El País, el 28 de juliol de l’any 2017, assegurava: “La BPA era el banc encarregat dels pagaments finals (dels suborns). Odebrecht obria comptes en aquesta entitat a nom de Persones Políticament Exposades (PEPs), càrrecs públics susceptibles de rentar diners. La constructora ordenava transferències a BPA des del seu banc a Antigua i Barbuda. Després, els diners a la BPA es traspassaven, a través de moviments interns –aliens als registres- fins als comptes dels beneficiaris”.
És a dir, segons la versió d’aquest advocat hispano-brasiler, per BPA haurien passat totes les operacions de suborn de polítics i funcionaris de 12 països d’Amèrica Llatina. Segons els seus càlculs –reflectits en aquesta entrevista a El País– hi hauria, en total, uns 1.000 polítics i funcionaris que haurien estat subornats per Odebrecht, que els hauria “regat” amb uns 2.000 milions de dòlars.
SUBORNS D’ODEBRECHT A TRAVÉS DE CRÈDIT ANDORRÀ
Però la documentació que consta en el macrosumari de BPA que hi ha a la Batllia no reflecteix això, ni de bon tros. Només hi consten com a clients del banc enderrocat quatre possibles PEPs que van rebre suborns d’Odebrecht: els pares de l’exministre de Presidència del Panamà, Demetrio Papadimitriu (2,1 milions de dòlars); l’exvicepresident de l’empresa estatal Petróleos del Perú, Miguel Atala Herrera (1,3 milions de dòlars); l’exministre de Transports de Colòmbia, Gabriel García Morales (6,5 milions de dòlars) i l’exministre d’Electricitat de l’Equador, Alecksey Mosquera (1 milió de dòlars).
En tot cas, la BPA no va ser l’únic banc andorrà que va obrir comptes a polítics i a alts funcionaris llatinoamericans que van rebre suborns d’Odebrecht. En les investigacions fetes al Brasil en el marc de l’operació Lava Jato, i també en el mateix macrosumari de BPA, hi ha constància documental de diversos PEPs que tenien comptes a Crèdit Andorrà: els pares de l’exministre de Presidència del Panamà, Demetrio Papadimitriu (amb 40 comptes oberts!); l’exministre d’Afers Estratègics de la Presidència del Brasil, Wellington Moreira Franco; el testaferro del governador de Cuzco (Perú), Jorge Isaacs Acurio Tito; Jorge Cuba Hidalgo, viceministre de Transports i Comunicacions del Perú; Edwin Martín Luyo Barrientos, gerent de Planificació del Transport del ministeri Transports i Comunicacions del Perú; i Glauco Colepicolo Legatti, gerent d’una filial de l’empresa pública Petrobras (Brasil).
De manera sorprenent, i al contrari del que ha fet amb BPA, la Batllia mai no ha “empurat” Crèdit Andorrà per emparar clients que van rebre suborns d’Odebrecht. Un grup d’exempleats del banc destruït van interposar una querella contra el fiscal Alfons Alberca per aquesta presumpta prevaricació, però la Batllia l’ha arxivada.
LES MENTIDES DE RODRIGO TACLA
És evident que Rodrigo Tacla Durán, convertit en el principal testimoni de càrrec contra els exdirectius i exempleats de la BPA, va carregar les tintes en les seves declaracions fetes contra el banc andorrà, amb l’objectiu que la Fiscalia Anticorrupció l’ajudés a eludir la demanda d’extradició al Brasil. Però no és la primera vegada que menteix.
Entre altres polítics llatinoamericans, l’advocat va acusar l’expresident del Panamà, Juan Carlos Varela, d’haver cobrat suborns d’Odebrecht. Després ho va negar, però es va descobrir que havia negociat canviar la primera versió de la seva declaració si la Fiscalia del Panamà l’ajudava a alliberar un dipòsit de 12,5 milions de dòlars que té bloquejat judicialment a la filial a Singapur de la banca suïssa Pictet.
També va acusar el magistrat Sérgio Moro, que va dirigir les investigacions de l’escàndol Lava Jato, de fer tràfic d’influències i de ser parcial en la persecució de la corrupció al Brasil. Aquestes imputacions, que van ser fetes sense cap fonament, van ser radicalment desmentides pel jutge instructor.
TÍRRIA CONTRA BPA
Rodrigo Tacla Durán tenia tírria especial contra la BPA. No endebades, els gestors del banc li van rebutjar, en tres ocasions, l’obertura de comptes a títol personal, ja que no van veure clara l’operativa que els proposava. Tal vegada, això explica també les greus i falses acusacions proferides contra BPA a El País i en les 2,5 hores de declaració davant la batlle Canòlic Mingorance i al fiscal Alfons Alberca.
La mateixa Fiscalia Anticorrupció, que d’entrada li va donar protecció, s’ha girat contra ell. La fiscal Teresa Gálvez ha investigat les seves activitats a Espanya i, a través de nombroses comissions rogatòries enviades al Brasil, Suïssa, Singapur, els Estats Units…, ha determinat que Rodrigo Tacla Durán es dedicava intensament al blanqueig de diners procedents d’empreses brasileres, que ajudava a amagar en paradisos fiscals d’arreu del món, i a pagar suborns a funcionaris i polítics corruptes. Per “vestir” aquest muntatge havia constituït dues societats –GVTEL Corporation i Vivosant Corp.-, que tenia domiciliades en un poble de Pontevedra.
UNA “PATATA CALENTA”
L’Audiència Nacional manté oberta una causa sobre els vincles de la trama Odebrecht-Lava Jato a Espanya. És en el marc d’aquesta instrucció sumarial que la fiscal Teresa Gálvez ha fet una exhaustiva investigació sobre les activitats criminals de Rodrigo Tacla Durán i li demana sis anys de presó i una multa de 200 milions d’euros pels delictes de corrupció, frau en la licitació, càrtel, falsificació i blanqueig.
El principal testimoni de càrrec de la Batllia contra els exdirectius i exempleats de la BPA ara resulta que és un presumpte delinqüent i un mentider. El tribunal andorrà que jutja aquesta macrocausa, que presideix Enric Anglada, té una “patata calenta” amb la pèssima i parcial instrucció que, com s’està veient, han fet la batlle Canòlic Mingorance i el fiscal general, Alfons Alberca.
