El president de l’associació de residents peruans d’Andorra, Lorenzo Castillo, ha explicat que la gran majoria de treballadors acomiadats van abandonar el Principat ahir a la nit després que la companyia que els havia contractat els assegurés que no tindrien feina i que, per tant, o marxaven o es quedarien desemparats.
Castillo afegeix que a alguns empleats els han enviat a Portugal i a d’altres els han retornat al Perú, però a cap dels dos, diu, els esperen millor perspectives, ja que “a Portugal hi ha treballadors que estan exactament en la mateixa situació que aquí, i els que tornin hauran de fer front als interessos del deute que van contreure per venir al Principat”.
Per altra banda, ha indicat que tot just ahir al matí dues persones van anar a comissaria a posar una denúncia, però que una d’elles és de les que ha marxat. L’altra continuarà amb el procés, però Castillo es pregunta per què davant d’un cas flagrant com aquest, el ministeri de Treball, la policia o la fiscalia no poden actuar d’ofici, sense que s’hagi d’exposar una persona tan vulnerable.
Quant a la seva seguretat, assegura que ell mateix en els darrers dies ha observat que algunes persones l’observen i que fins i tot alguna autoritat li ha recomanat que posi immediatament una denúncia, una acció que farà en els pròxims dies.
Finalment, diu que no s’ha reunit amb els sindicats perquè tampoc l’han anat a buscar ni s’han intentat posar en contacte amb ells, a diferència del ministeri o del Raonador del Ciutadà, als quals agraeix la seva visita i està convençut que amb la pressió social, política, però també econòmica, com va demostrar la CEA, serà molt més difícil que es repeteixi una situació com aquesta.
4 comentaris a “Expulsen d’Andorra bona part dels treballadors peruans acomiadats, uns enviats al Perú i altres a Portugal”
Com no han d’expulsar al Peruans si les empreses on treballaven aquest pobres treballadors son dels mateixos polítics o els amics de ells, un país on els drets laborals son totalment inexistents i es trepitjar al treballador amb tota impunitat saben que no passarà res perquè la batllia es la casa la casa de DA i el mateix que va passar amb las caixes de cartró de les eleccions que va ser res no va passar res dons lo mateix amb tot lo altre.
Que es pot esperar de un govern que te una oficina del atur que durant mes de 12 anys a fet contractes als aturats del país comentant-los a cobrar de per vida el sou mínim i sense absolutament dret a res, acabes la feina de 6 mesos i als 3 mesos següents ja estàs al carrer sense cap cobertura sanitari ni res que protegeixi mínimament al treballador, i a tot això gent que els darrers 12 anys han signant un contracte darrera l’altre sense ser mai fixos a la feina, tot això es explotació laboral per els mateixos del país i que penseu que es fa amb els que no son del país doncs una mica mes de Peru, tenen una oficina del atur per col·locar als amics del club i per explotar al personal per cobrir les baixes dels funcionaris varis però mai per trobar una sola feina fixa i menys decent
Aquí andorrà ja es box populi i ho sap tothom que qui arreglava els papers del Peruans era la mateixa gestoria de la Ministra Marsol, es per això que convé foter-los fora d’aquí avanç no quedi empastifada, Deu ni do Andorra! Per lo petit que es esta podrit tot de corrupció fins el moll del os, fa por voler saber la veritat, DA es el govern que mai te constància de res casualitat eh
ANDORRA UNA PLUTOCRÀCIA:
Darrere d’aquesta façana de neutralitat fiscal, s’hi amaga una realitat més complexa. La concentració de poder econòmic a les mans d’uns quants ha donat lloc a crítiques sobre la manca de transparència i equitat en la política i la societat andorrana. La veu dels ciutadans comuns sovint s’ofega al maremàgnum d’interessos econòmics que dominen l’escena política.
Tot i els esforços per millorar la situació, incloses les reformes legislatives i les crides a una major rendició de comptes, l’ombra de la plutocràcia continua projectant-se sobre Andorra. La bretxa entre rics i pobres persisteix, i la percepció que el país està governat per i per als privilegiats continua alimentant el descontentament entre la població.
En aquest context, sorgeix la pregunta inevitable: Andorra és realment un paradís per als rics? Més enllà dels encants naturals i la reputació com a centre financer, la realitat de la plutocràcia andorrana planteja reptes significatius en termes d’equitat, justícia i participació ciutadana. La recerca d’un equilibri entre l’atracció d’inversions estrangeres i el benestar de tots els ciutadans continua sent un dels reptes principals per al futur d’aquest país pirinenc.
Ara de què parleu? Parleu d’unicorns si us plau que és més creïble.