CASS: un trencaclosques de difícil solució

La situació de la Caixa Andorra de la Seguretat Social (CASS) fa molt que, segons sembla, és més que complicada. Els rumors que tard o d’hora el sistema no seria viable no han parat d’aparèixer, a risc de convertir-se en un altre dels serials d’estiu amb notícies que van i tornen en un cicle circular.

Doncs bé, segons l’informe d’un grup d’experts francesos, la qüestió està lluny de ser un conte estival i camina fermament cap a convertir-se en un veritable problema, palpable i amb data de caducitat.

Els experts estableixen que l’any 2023 es pagarà més diners en jubilacions del que es recaptarà per cotitzacions, que en el 2028 l’Estat haurà d’aportar 100 milions anuals per cobrir el dèficit i que en el 2033, aquest dèficit estarà en uns 200 milions d’euros.

Per tot això, el consell d’administració de la CASS ha enviat al Govern un seguit de propostes per a evitar aquesta imminent fallida. Proposen establir una pensió màxima amb un sistema encara no establert, però que es pot deduir de dues opcions:

– L’opció espanyola, amb un límit absolut, que en el cas del país veí és de 2.573 euros mensuals. Independentment del que s’hagi cotitzat.

– La segona opció implicaria un sistema progressiu. S’establiria un mínim que es respectaria en equivalència al que s’hagi cotitzat (entre 1.200 i 1.500 euros) i tots els punts per sobre de la xifra escollida es retribuirien menys.

Una altra de les propostes enviades al Govern és un augment de les cotitzacions, que hauria de ser significatiu per fer front a les previsions, encara que no s’ha especificat si l’increment l’hauria d’afrontar l’empresa, el treballador o seria una qüestió conjunta i en quina proporció.

Per acabar, la mesura segurament més impopular, seria la de retardar l’edat de jubilació fins als 67 anys, i ampliar-la en un futur per adaptar-la a l’esperança de vida.

Pel que fa a la sanitat, s’inclou la «revisió dels percentatges de reemborsament», és a dir, augmentar el copagament d’algunes prestacions o en productes farmacèutics, i reduir les prestacions cobertes per la CASS en el cas de la logopèdia, la fisioteràpia i l’odontologia. Es proposa també reduir el nombre i la durada de les baixes laborals i l’eliminació de la cobertura del 33% dels actes efectuats per prestadors no convencionals. També s’afegeix la possibilitat de revisar el copagament, de manera que les persones amb rendes «més altes» paguin més.

Això últim, seria un gir positiu a l’hora d’entendre i acceptar que no tota la gent que viu al Principat té la mateixa situació econòmica, cosa que no es manifesta en els paràmetres que tenen els autònoms a l’hora de pagar la seva cotització, ja que es va establir una mitjana d’ingressos de la població al voltant dels 2.000 euros, d’on surt la xifra de més de 300 euros que els autònoms han de fer front mensualment.

Però tots sabem que la mitjana de la població no cobra aquests 2.000 euros estimats. Tot plegat, crea un escenari d’incertesa i preocupació que no fa més que créixer amb el pas del temps i que ens fa preguntar als més joves, a quina edat ens podrem retirar i si tindrem sort i podrem cobrar alguna cosa. Un trencaclosques de difícil solució.

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies