Moltes són les veus crítiques sobre el posicionament del govern d’Andorra en relació a la crisi política a Catalunya. Però, entre els molts arguments que justifiquen el suport de l’executiu de Toni Martí al seu homòleg espanyol, Mariano Rajoy, n’hi ha un que sobresurt de la resta: l’increment del volum de negoci de la banca andorrana -en hores baixes després de la crisi del BPA- gràcies a la fuga de dipòsits que s’està produint per part de grans clients de banca privada catalans.
A diferència del passat, ara aquests comptes són transparents després que el Principat signés el Conveni de No doble Imposició (CDI) amb Espanya i que permetrà, a partir de l’any vinent, que l’Agència Tributària espanyola conegui els detalls de tots els espanyols que tenen diners a Andorra.
L’augment de recursos gestionats de les entitats andorranes, segons xifres de l’Associació de Bancs d’Andorra (ABA), creix a un ritme més gran durant aquest 2017: un 1,5% entre gener i setembre, superant els 46.000 milions d’euros per primera vegada. En 2016, va augmentar en menys d’un 0,5%.
Aquest increment es va accelerar l’octubre passat després de la celebració del referèndum il·legal de l’1-O per la por dels clients catalans de quedar-se fora de l’euro i sense protecció del Fons de Garantia de Dipòsits (FGD) i, posteriorment, per la inquietud generada per un hipotètic ‘corralito’ en el cas que Catalunya passés a ser un estat independent.
Les entitats bancàries d’Andorra, classificades pel volum d’actius que gestionen, són Crèdit Andorrà, Andbank, Morabanc, Vallbanc i Banc Sabadell d’Andorra.
