El desafiament de l’alcalde de la Seu d’Urgell i exdiputat de Junts pel Sí, Albert Batalla, de renunciar a la seva acta com a parlamentari i, alhora, donar-se de baixa del PDECat si l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, convocava eleccions el 27 d’octubre, li ha passat factura: després de 14 anys deixarà d’ocupar un seient a la cambra catalana.

La nova direcció dels exconvergents amb la seva coordinadora general al capdavant, Marta Pascal, ha apostat per la renovació interna de la formació que, alhora, representa sacrificar militants que van ocupar alts i mitjos càrrecs en l’antiga Convergència de Jordi Pujol. I entre ells, el diputat Batalla que va iniciar la seva trajectòria política com a president de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya (JNC) de la mà de l’exmandatari català.

Però a banda de tot això, els esdeveniments succeïts les darreres setmanes han precipitat la defenestració del polític alturgellenc amb la pèrdua de confiança dels màxims dirigents de la formació, encara que el batlle ho vulgui maquillar en forma de ‘retirada’.

Al seu controvertit twitter, publicat el dijous 26 d’octubre, s’afegeixen els contactes mantinguts amb altres dirigents -del vessant més independentista del partit- per explorar la possibilitat de crear una nova formació política. Un fet que va fer empipar, i molt, als seus comandaments que, fins i tot, a hores d’ara no descarten la possibilitat d’aplicar-li mesures disciplinàries.

Conscient de la incòmoda situació en què es troba en el partit ha preferit pactar amb la cúpula dirigent una sortida més o menys digna que, de cara a la galeria, s’emmascara en una renúncia personal a tornar a formar part de la candidatura del PDECat.

Albert Batalla va esdevenir diputat al Parlament de Catalunya el novembre de 2003, quan tenia 26 anys. Fins al 2006 va mantenir la doble nacionalitat andorrana i espanyola. A l’octubre d’aquell any va renunciar a la seva condició d’andorrà que va obtenir el 1991, segons ho va publicar El Diari d’Andorra el 7 de desembre del 2006.

La pèrdua de la nacionalitat andorrana va posar fi a una situació que és il·legal al Principat, i que Batalla va mantenir durant 15 anys. Es dóna la circumstància que quan va demanar la renúncia a la condició de ciutadà andorrà ja era un dels candidats a les eleccions autonòmiques, en concret, el número cinc de la llista de CiU per la demarcació de Lleida.