Un important inversor internacional ha encetat accions legals a Andorra, ja que es considera víctima d’una voluminosa estafa. Segons ha pogut saber LA VALIRA, aquest inversor hauria fet transferències milmilionàries, entre altres jurisdiccions, a diverses entitats bancàries d’Andorra, Espanya i Suïssa.
Els dipòsits transferits a un banc d’Andorra havien de servir per desenvolupar importants projectes que contribuirien al creixement i projecció internacional del Principat. Un representant d’aquest inversor va mantenir diverses reunions amb alts càrrecs d’aquesta entitat, que li van confirmar la salvaguarda dels dipòsits i la posada en marxa dels projectes d’inversió empresarial.
DIRECTIUS DESTITUÏTS
La sorpresa va saltar quan, dos mesos després, el representant d’aquest inversor va ser convocat a una reunió urgent a la seu central del banc andorrà, en la qual se li va manifestar que desconeixien l’estat actual dels comptes. A més, dos dels seus interlocutors van ser destituïts, de manera fulminant, del banc.
Des d’aleshores, els intents de recuperar el control d’aquests diners han resultat, de moment, infructuosos. Per això, aquest inversor, a través del seu representant, ha encetat accions legals a Andorra, a Espanya i als Estats Units per denunciar aquests fets i actuar penalment contra els responsables d’aquesta presumpta estafa.
AMENAÇA PEL SISTEMA FINANCER ANDORRÀ
Els dipòsits “volatilitzats” són de magnitud milmilionària. Per tant, estem davant d’un affaire colossal que multiplica exponencialment els estralls provocats per la intervenció i nacionalització de la Banca Privada d’Andorra (BPA), l’any 2015, o la fallida de la gestora d’inversions Valora, l’any 2007, encara pendent de judici.
Aquesta presumpta estafa, si acaba prosperant judicialment, és un problema de primera magnitud pel recentment format govern de Xavier Espot, ja que l’import d’aquests dipòsits que ara es reclamen supera la capacitat de resposta de l’Estat i fa trontollar el sistema financer andorrà. La milmilionària demanda que està en marxa, pel seu enorme volum econòmic, és, sens dubte, l’episodi més escandalós de la història contemporània d’Andorra.
L’ARTICLE DE ‘FORBES’
La denúncia d’aquest inversor confirma, malauradament, les informacions publicades per la prestigiosa revista nord-americana Forbes el mes de març passat, en les quals s’alertava de les febleses i perills del sistema financer andorrà, del qual se’n va fer ressò LA VALIRA.
En l’article signat pel periodista Melik Kaylan a Forbes, es detallaven els “forats” que presenta la banca andorrana i desaconsellava que els inversors internacionals hi fessin operacions: Andorra no ha signat encara importants tractats internacionals contra la corrupció; la seva legislació encara està poc evolucionada per lluitar amb eficàcia contra el blanqueig de diners; els “avisadors” (whistleblowers) de la corrupció no tenen cap mena de protecció; els organismes que han de vetllar per la transparència i la netedat del sistema financer no són independents; i la manca d’un banc central fa que els clients de les entitats bancàries existents estiguin desprotegits i indefensos en cas de crisi.
LA CONFISCACIÓ DE LA BPA
El periodista Melik Kaylan també descrivia la gravíssima inseguretat jurídica que regna a Andorra i que exemplificava amb el cas de la BPA. Segons explicava, la pressió inicial de les autoritats nord-americanes sobre el Principat estava relacionada amb una organització criminal de narcotraficants holandesos que operava sota la cobertura de l’entitat Crèdit Andorrà.
També recollia unes afirmacions de l’exsecretari d’Estat de Seguretat espanyol, Francisco Martínez, on assegurava que la UIFAnd d’Andorra hauria proporcionat dades falses o manipulades al FinCEN dels Estats Units per forçar la intervenció de la BPA. En aquest sentit, l’article de Forbes assenyalava que aquest banc hauria servit de “boc expiatori” per protegir de la pressió nord-americana altres bancs andorrans que estaven emmerdats fins al coll en casos de corrupció i de blanqueig.
“MÉS PER QUI CONEIXES QUE PER COM ACTUES”
L’article de Forbes reclamava que Andorra ha de respectar, fil per randa, l’ortodòxia financera occidental i que això ha de ser una condició prèvia i sine quan non per avançar en les negociacions de l’acord d’associació amb la UE. En aquest sentit, l’article denunciava que el Govern i la justícia andorrana funcionen “més per qui coneixes que per com actues”.
Si prospera la seva demanda per estafa, aquest inversor internacional tindrà l’oportunitat de conèixer les “particularitats” del sistema judicial andorrà. Molts clients de la BPA i de Valora, que han perdut els seus diners, ja han experimentat amargament com s’imparteix la justícia al Principat.
