La publicació nord-americana Forbes ha publicat un article del reconegut periodista Melik Kaylan on es posen en evidència les febleses del sistema financer andorrà i, en especial, de la seva banca. Aquest article està fet a partir de la gran repercussió que ha tingut als Estats Units l’ensulsiada de Credit Suisse –que ha enxampat a molts inversors nord-americans- i, per extensió, alerta del perill de fer confiança en els bancs d’Andorra.
Forbes és una revista d’economia i negocis fundada l’any 1917 a Nova York i que té un gran predicament entre els empresaris i els inversors d’arreu del món. La publicació, que és quinzenal i s’edita en diverses llengües, es defineix ella mateixa com “l’eina del capitalista” i ha esdevingut molt cèlebre pels rànquings que elabora sobre les primeres fortunes planetàries.
MALA NOTÍCIA PER A ANDORRA
Per tant, que Andorra surti retratada –i no per a bé- a les pàgines de Forbes és una molt mala notícia per l’associació Andorra Banking (que aplega els tres bancs que queden al Principat), pel partit hegemònic Demòcrates per Andorra –que acaba de guanyar les eleccions generals per majoria absoluta- i pel cap de Govern en funcions, Xavier Espot. Aquest article de Forbes és un gerro d’aigua freda per Andorra Banking, que acaba d’anunciar, cofoia, que els tres bancs andorrans han obtingut un benefici de 113 milions d’euros l’any 2022.
L’autor de l’article “Els escàndols financers europeus soscaven la confiança transatlàntica”, Melik Kaylan, és un veterà periodista que ha treballat per a destacades publicacions de referència, com Newsweek, Wall Street Journal, New York Times… i ha rebut diversos guardons. És un gran viatger i coneix molt a fons els països de l’Orient Mitjà i la Xina.
L’INFORME DE MARTIN KREUTNER
“Igual que Suïssa, el diminut Principat d’Andorra als Pirineus té un sector bancari sobreponderat que representa més del 20% del seu PIB. Ha captat grans dipòsits d’inversors adinerats de tot el món atrets pel seu secretisme, la seva lleugera regulació i els seus generosos arranjaments fiscals. Estem parlant d’un país sobirà sense sortida a la mar d’uns 80.000 ciutadans amb les seves pròpies lleis i institucions polítiques, però fortament associat tant amb França com amb Espanya. Aquest estatus d’‘en ell’ però no ‘d’ell’ en relació amb Europa ha permès tota mena d’accions tèrboles en el sector bancari d’Andorra”, escriu Melik Kaylan a Forbes.
Una de les fonts que fa servir l’article és l’informe “Breu ressenya sobre la situació de la lluita contra la corrupció i el blanqueig de capitals al Principat d’Andorra”, del jurista Martin Kreutner, exdirector de l’Autoritat Federal Anticorrupció d’Àustria i degà de l’Acadèmia Internacional Anticorrupció (IACA), del qual ja se n’ha fet ressò LA VALIRA.
ELS NARCOTRAFICANTS HOLANDESOS
L’informe de Martin Kreutner denuncia que Andorra no ha signat encara importants tractats internacionals contra la corrupció; que la seva legislació encara està poc evolucionada per lluitar amb eficàcia contra el blanqueig de diners; que els “avisadors” (whistleblowers) de la corrupció no tenen cap mena de protecció; que els organismes que han de vetllar per la transparència i la netedat del sistema financer no són independents; i que la manca d’un banc central fa que els clients de les entitats bancàries existents estiguin desprotegits i indefensos en cas de crisi.
I no només això. El periodista Melik Kaylan descriu la gravíssima inseguretat jurídica que regna a Andorra i que exemplifica amb la confiscació de la Banca Privada d’Andorra (BPA), l’any 2015. Segons explica, la pressió inicial de les autoritats nord-americanes sobre el Principat estava relacionada amb una organització criminal de narcotraficants holandesos que operava sota la cobertura de l’entitat Crèdit Andorrà.
EL “CAVALL DE TROIA”
També recull unes afirmacions de l’exsecretari d’Estat de Seguretat espanyol, Francisco Martínez, on assegurava que la UIFAnd d’Andorra hauria proporcionat dades falses o manipulades al FinCEN dels Estats Units per forçar la intervenció de la BPA. En aquest sentit, l’article de Forbes assenyala que aquest banc hauria servit de “boc expiatori” per protegir de la pressió nord-americana altres bancs andorrans que estaven emmerdats fins al coll en casos de corrupció i de blanqueig.
Aquesta situació precària i farcida d’irregularitats del sistema financer del Principat serveix Melik Kaylan per llançar un crit d’alarma sobre les negociacions que mantenen actualment Andorra i la Unió Europea per assolir un acord d’associació. Segons com culmini aquest acord, alerta el periodista de Forbes, Andorra es podria convertir en un “cavall de Troia” a través del qual la delinqüència financera internacional s’infiltri en els mercats europeus.
JUSTÍCIA A LA CARTA
Citant el jurista Martin Kreutner, l’article de Forbes reclama que Andorra ha de respectar, fil per randa, l’ortodòxia financera occidental i que això ha de ser una condició prèvia i sine quan non per avançar en les negociacions de l’acord d’associació amb la UE. En aquest sentit, l’article denuncia que el Govern i la justícia andorrana funcionen “més per qui coneixes que per com actues”, una aberració que, per exemple, pateixen, des de fa 16 anys, els damnificats per l’estafa de la gestora d’inversions Valora o els germans Cierco –principals accionistes de la BPA-, que han estat espoliats i criminalitzats pel fet de no ser “andorrans de pota negra”.
El periodista Melik Kaylan vincula els forats jurídics i financers que presenta el Principat d’Andorra amb la crisi de Credit Suisse: “Mentre aquest escàndol i el cas BPA continuïn sense resoldre’s, la confiança transatlàntica en els bancs europeus continuarà estant en perill”, conclou.
