L’aeroport d’Andorra-La Seu està situat en un enclavament ideal per als amants de l’esquí: hi ha més de 1.000 quilòmetres de pistes a menys de dues hores de viatge. Malgrat això, la majoria de viatgers prefereixen volar a Barcelona, que és a més de tres hores amb cotxe de les pistes més properes, i fins i tot algunes companyies aèries anuncien la Ciutat Comtal, que és costanera, com a destinació d’esports d’hivern.
Per què? En un mercat dominat pels vols de baix cost, la infraestructura i la densitat de població que hi ha al voltant aeroports grans com el del Prat fan que les grans empreses es puguin permetre programar vols a preu baix, més atractius per als consumidors, encara que després hagin d’esmerçar més temps i dedicar més recursos per arribar fins a la muntanya. Fins i tot, també el de Lleida, que permet els vols xàrter, ofereix poder volar a preus molt més accessibles.
Aquest és el resultat d’una recerca de Pere Suau Sánchez, professor i investigador dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i August Voltes-Dorta, de l’Escola de Negocis de la Universitat d’Edimburg (Regne Unit), que han analitzat dades de 104 aeroports i 3.407 estacions d’esquí d’Europa. Una investigació, d’altra banda, que va anar precedida d’un informe que el Govern d’Andorra va encarregar abans de les passades eleccions generals sobre la situació de l’aeroport alturgellenc a Suau-Sánchez.
A l’estudi s’assenyala que la viabilitat de la infraestructura està sota sospita, tot i la validació del GPS per poder volar en condicions de visibilitat no ideals. A més, s’apunta com a dificultat important que els avions que han d’operar són petits i la majoria de les companyies aèries no tenen instal·lats aquests equipaments de seguretat, la qual cosa no fa possible l’accés als mercats més massius.
Les conclusions del treball mostra que la proximitat entre l’aeroport de la Seu i les pistes d’esquí, com a factor més valorat, és el que menys pes té per al trànsit en aquesta tipologia d’aeroports.
A partir d’aquests resultats, els investigadors recomanen als petits aeroports de muntanya, que no poden accedir al mercat de baix cost basat en avions grans, que se centrin en un servei prèmium basat en avions regionals, que permeti omplir les aeronaus i que ofereixi un accés molt ràpid a les estacions d’esquí.
Aquest tipus de servei podria interessar a habitants de grans ciutats amb rendes altes situades en el mateix territori nacional. Per exemple, en el cas de l’aeroport d’Andorra- La Seu, “les destinacions més òbvies serien Madrid i Palma”, apunta Suau-Sánchez.
Segons els autors, els seus resultats poden ajudar les regions de muntanya amb aeroports petits a l’hora de portar a terme polítiques públiques que afectin el trànsit aeri programat i, al respecte, “és important intentar fixar població en aquestes regions i això implica fomentar l’activitat econòmica al llarg de tot l’any”.
Per això es pensa que “és millor intentar atreure trànsit regular i no xàrter. Però aquest esforç ha de ser mesurat i s’ha de fer pensant molt bé quin trànsit aeri es motiva i quin tipus de companyies aèries s’està disposat a ajudar”.
L’estudi conclou assenyalant que “l’ajut indiscriminat a qualsevol mena de companyia aèria que porti trànsit no és necessàriament una solució a llarg termini per a aquests aeroports ni per a les regions de muntanya”.
