Retirada de menors i “violència institucional” (II)

Malgrat els informes mèdics i pericials que certifiquen que la Raquel no pateix cap malaltia mental ni “cap patologia que afecti les capacitats parentals”, a ulls de la justícia andorrana, ella és la culpable de no poder tenir cap mena de contacte amb els seus fills des de fa gairebé dos anys. Com ja va explicar LA VALIRA, la Batllia va retirar a la Raquel i al seu marit la custòdia i la pàtria potestat dels seus dos fills arran d’acusacions de maltractament i adduint que la progenitora patia un trastorn de personalitat, però segons la mare, no hi ha “proves fonamentades” de cap agressió i, a més, les darreres proves psicològiques a les quals s’ha sotmès neguen l’existència de cap trastorn.

No obstant això, en autes consultats per LA VALIRA, el batlle de menors responsabilitza la Raquel de no poder reprendre el contacte amb els seus fills perquè, segons diu, causa “un important desequilibri emocional i psicològic en els menors”, i li exigeix que se sotmeti a alguna avaluació o seguiment mèdic i/o psicològic. La mare dels nens, però, assegura que després de rebre l’alta hospitalària del seu ingrés forçat, arran de la retirada dels seus fills, ha tingut cinc cites de seguiment amb un psicòleg -“salut mental no té capacitat per donar més d’una cita al mes”, detalla la progenitora- i reitera que no s’ha acreditat que pateixi cap trastorn psicològic. Actualment, està a l’espera de fer noves proves forenses, les quals el batlle de menors no ha demanat fins a aquest 2024, dos anys després de la retirada.

En declaracions a LA VALIRA, la Raquel explica que, a parer seu, la prohibició de mantenir contacte amb els seus fills és desproporcionada, ja que no existeix cap ordre d’allunyament. A més, lamenta que aquest veto es porta fins al límit, ja que tampoc pot tenir cap contacte amb els menors fins i tot si se’ls troba pel carrer. Segons diu, les indicacions que ha rebut és que si els veu, ha d’allunyar-se i evitar creuar-se’ls. “Estan en contra de la família. El batlle sempre ens culpa”, assegura la Raquel.

En aquest sentit, en un document entregat al batlle, els pares dels menors retirats destaquen que “tots els serveis d’aquest país fan de tot per mantenir la família allunyada dels menors i negar-ne els drets”. De fet, ambdós progenitors van presentar fa uns mesos un escrit de queixes a Afers Socials en el qual destaquen que des de la retirada, “no ens ha estat facilitat l’assessorament i orientació que ens hi hagi permès prendre decisions”, i que la “inacció” de les treballadores socials responsables del seu cas “ha causat danys irreparables als menors i a la família”.

“Les professionals de referència d’aquest procés, d’acord amb les notes informatives que han escrit, no tenen assessorada de la millor manera la família, sobretot des que la progenitora va aportar un informe forense del seu estat mental i capacitat per cuidar els seus fills. Les professionals han tallat contacte amb la família”, lamenten la Raquel i el seu marit en l’escrit, tot destacant que “la seva feina és donar continuïtat a la feina ja iniciada amb el pare” i que “la Batllia diu en un aute que competeix als serveis socials el restabliment del contacte de la mare amb els seus fills”.

Entre les queixes que els progenitors han dirigit al batlle de menors, també hi ha el fet que “no s’ha fet cap diligència per saber si algun familiar o amic de la família podia fer-se càrrec dels menors”, tot i que “la millor amiga de la mare, qui s’encarregava de cuidar els nens quan els pares ho necessitaven, sempre va estar disposada a rebre els menors”. A més, consideren que “en cap moment” s’ha fet res “per minimitzar els danys causats als menors pel distanciament de la família i dels seus amics, amb l’ingrés al CRAE”. 

Les condicions dels menors al centre d’acollida

Segons la Raquel, que coneix la situació dels seus fills pel que li expliquen el seu marit i l’àvia dels nens (els únics que poden mantenir visites i trucades amb ells) tant la salut física com emocional dels menors ha empitjorat des del seu ingrés al CRAE. A més, explica que els seus fills no expliquen moltes coses i parlen poc “perquè tenen por a represàlies”, i que les educadores controlen les converses que mantenen amb el seu pare. De fet, les treballadores encarregades no permeten al pare ni a l’àvia que es parli als menors de la seva mare, tot i que, segons els progenitors, les mateixes educadores haurien dit als nens -”erròniament”, indica la Raquel- que la seva mare té una malaltia mental. 

En una reunió amb una de les responsables, el marit de la Raquel va explicar-li que la seva dona s’havia sotmès a proves psicològiques que descartaven cap malaltia mental, i va proposar explicar els bons resultats mèdics als seus fills, que sovint pregunten per la seva mare, per tal que no pateixin més en pensar que no està bé. La treballadora social, però, es va negar adduint que “no estan preparats per parlar” i que ho han “de treballar”. “Poden saber que suposadament no estic capacitada per cuidar-los, però no que no tinc cap malaltia mental? No té sentit”, destaca la Raquel.

A banda d’això, la mare dels menors també ha detallat a LA VALIRA diverses situacions “insòlites” que han succeït als menors des que estan al CRAE i que els mateixos educadors han reconegut en reunions mantingudes amb els progenitors. Per exemple, a un dels seus fills, diagnosticat d’asperger, el van trobar demanant diners al carrer per comprar-se alguna cosa de menjar. A més, obliguen el menor a agafar l’autobús i anar a l’escola sol, tot i que hagi arribat tard fins a una dotzena de vegades sense que ningú sàpiga per què. L’altre fill de la Raquel, lamenta la mare, ha perdut força pes des del seu ingrés al centre i ha passat per un trastorn alimentari.

La Raquel també s’ha queixat del tracte que el seu fill amb asperger pateix al centre a causa dels càstigs. Segons el seu testimoni, quan el menor es posa neguitós l’aparten del grup, el tanquen a la seva habitació i no el deixen sortit fins passada una bona estona. La pràctica es coneix com a “posar algú fora de dinàmica”, i la mare va denunciar-la davant d’un dels responsables del CRAE, qui va reconèixer que de vegades se separa els menors de la resta, però va negar que els tanquessin.  

Des que es va produir la retirada, el 2022, els fills de la Raquel presenten una major inestabilitat emocional, afirma la mare, que destaca que arran del seu ingrés al centre, els menors van ser diagnosticats de depressió. Des de llavors, lamenta, prenen molta medicació psiquiàtrica, “massa”, assegura la progenitora. 

En pròxims articles, LA VALIRA continuarà exposant el cas de la Raquel i els seus fills.