La Raquel (nom fictici per protegir la seva identitat) fa gairebé dos anys que lluita per recuperar la custòdia i la pàtria potestat dels seus dos fills, els quals la Batllia li va retirar arran d’acusacions de maltractament i adduint problemes de salut mental de la progenitora. En declaracions a LA VALIRA, la Raquel nega rotundament cap agressió ni maltracte als menors, i assegura que el procediment judicial està ple d’irregularitats.
Segons ha pogut saber LA VALIRA, la retirada dels menors es basa en les declaracions d’un dels dos, diagnosticat amb asperger, i la Raquel afirma que el tribunal no va tenir en compte la síndrome de l’espectre autista del menor a l’hora de valorar les seves paraules. A més, assenyala que la seva altra filla no ha declarat en contra seva, i que mentre a ella, com a mare, se l’ha qüestionat i se l’ha mirat amb lupa, al seu marit i pare dels nens pràcticament no li han demanat cap explicació, malgrat viure junts. De fet, la mare no pot tenir cap mena de contacte amb els seus fills, no té dret a visites ni a trucades. Només poden veure els menors el pare i l’àvia materna d’aquests.
L’aute de la retirada de la custòdia i de la pàtria potestat, que va comportar l’ingrés immediat dels dos menors al Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE), considera un indicador de risc el fet que la Raquel hagi estat diagnosticada amb un trastorn personalitat amb episodis depressius. D’una banda, en cas que tingués aquest trastorn, això no la incapacitaria per educar els seus fills. D’altra banda, LA VALIRA ha accedit a informes mèdics que acrediten que la mare dels menors no pateix cap patologia que no li permeti tenir cura dels nens, i les darreres proves mèdiques a les quals s’ha sotmès no fan cap menció al trastorn de personalitat.
Denuncia irregularitats
Segons explica la Raquel, durant el procés judicial no s’ha seguit correctament el Protocol d’actuació immediata en casos d’evidència o sospita fonamentada d’abús, agressió sexual o maltractament físic agut contra infants i adolescents (PAI), sinó que han pres les decisions “basant-se només en les acusacions i declaracions sense cap prova”.
El protocol esmentat considera “fonamental” la intervenció del psicòleg forense per avaluar i explorar els fets denunciats, i així lliurar els pertinents informes pericials i l’enregistrament audiovisual de les declaracions dels menors a les autoritats judicials. En aquest cas, però, no consta cap informe mèdic dels fills de la Raquel en la causa, i el mateix batlle de menors reconeix que “no s’han efectuat les gravacions (de les declaracions dels nens) en no ser considerades -en aquell moment- convenients”.
D’altra banda, tampoc consta en el procés l’informe sobre els indicadors de maltractament físic, abús o agressió sexual emplenat pel Servei Especialitzat d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (SEAIA), ni tampoc l’informe socio-familiar sobre el nucli que envolta els menors retirats que el batlle va sol·licitar dies abans de la retirada al SEAIA.
A més, fins a aquest 2024, no s’ha sol·licitat cap informe psiquiàtric dels pares. La Raquel ha fet pel seu compte proves forenses, però la Batllia no li ha demanat fins al darrer mes de gener. Inicialment, el batlle va sol·licitar únicament una prova pericial de la Raquel, no del pare dels menors, motiu pel qual ella va acusar-lo de masclisme. Arran de les seves queixes, el batlle la va demanar per ambdós progenitors, però encara estan a l’espera de fer les proves a causa de la llista d’espera de mesos que hi ha.
Una altra “irregularitat” que la mare dels menors ha denunciat és que no consten tots els informes del seu ingrés forçat a la quarta planta de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell (HNSM). Hi ha dos informes de l’estada de la Raquel a l’hospital, que va durar uns quinze dies i es va produir arran de la seva detenció, però només un d’aquests forma part del procediment de la retirada, assegura la mare: l’escrit que no conté informació sobre les proves psicològiques que li van fer, elaborat a petició del SEAIA.
En aquest, s’explica que la dona acut a urgències per recomanació del metge forense per a una valoració psiquiàtrica després de ser detinguda per suposats maltractaments als seus fills, i es limita a reproduir frases de la mare fora de context, tot assegurant “no s’observa cap penediment” i que “no es preveu” que aquestes idees “variïn en el futur immediat tot i el tractament i el seguiment mèdic”. Aquest document no conté cap mena de referència a la salut mental de la Raquel, tot i que el motiu de l’ingrés va ser una avaluació psiquiàtrica, però malgrat això afirma que el seu contacte amb els menors “els podria posar en risc”.
L’altre informe hospitalari no inclòs en el procediment, en canvi, conté els resultats de totes les proves mèdiques i psicològiques a les quals la Raquel es va sotmetre durant l’ingrés forçat. Assenyala que la progenitora té malestar emocional, però descarta que es tracti d’una depressió endògena i indica que les proves psicològiques i de personalitat realitzades apunten que el trastorn psicòtic és poc probable. A més, explica que la mare dels nens creu que estava educant els seus fills de la forma més correcta que era capaç.
En els escrits de queixes adreçats al batlle de menors, la Raquel lamenta que “en cap moment s’ha rectificat ni enviat a Batllia l’informe d’alta hospitalària correcte”, i assegura que “el no enviament de l’informe d’alta hospitalària va causar danys irreparables als menors i als seus familiars, principalment a la mare”, qui fa gairebé dos anys que té prohibit mantenir qualsevol mena de contacte amb els seus fills. A més, la progenitora destaca que tant els dos informes hospitalaris com l’aute de retirada menteixen, ja que asseguren que ella ha reconegut els maltractes, cosa que la Raquel nega rotundament.
De fet, tant l’informe policial com el medicoforense expliquen que la dona no va prestar declaració per consideracions mèdiques. A més a més, el mateix aute que afirma que la Raquel “reconeix haver maltractat físicament als menors en la seva exploració efectuada al Servei de Medicina Legal i Forense”, reconeix, anteriorment, que en el moment de la detenció i el posterior ingrés hospitalari forçat, “es considera que no es troba en condicions mentals de poder prestar declaració, tant davant del Servei de Policia com de l’Autoritat Judicial”.
Quan va declarar en seu judicial, prop d’un any després de la retirada, la Raquel va negar cap maltractament als seus fills i, segons explica, només va dir que podia haver donat algun clatellot “a tall de correcció”, però en cap cas agressions greus. També va demanar saber què es considera maltractament a Andorra, ja que la llei hauria de definir els límits, però diu que encara no ha obtingut cap resposta al respecte.
Ingrés forçat
La Raquel va ingressar a l’hospital just després de ser detinguda pel cas dels seus fills, per recomanació del metge forense que havia de fer-li el reconeixement mèdic. En el seu informe, explica que en aquell moment la dona estava en crisi i “no es troba en condicions de declarar”, motiu pel qual va recomanar el seu trasllat a l’HNSM. Durant la seva estada a l’hospital, recorda la Raquel, tampoc va prestar declaració i va estar molt medicada.
Segons explica ella mateixa, li administraven fàrmacs com si tingués una esquizofrènia, i quan va negar-se a prendre’ls, la van amenaçar de no donar-li l’alta. Aquesta sobremedicalització consta en l’informe mèdic que no forma part del procediment judicial, el qual explica que, a causa del “context d’hostilitat i desconfiança” de la dona, “s’instaura risperidona (medicament per tractar els símptomes de l’esquizofrènia) fins a 6 mg que es redueix a 4 mg per queixes de sedació. Posteriorment, la pacient es nega a prendre tractament, pel que se suspèn en no existir diagnòstic d’esquizofrènia ni trastorn esquizoafectiu que obligui a mantenir aquest tractament”.
Malgrat descartar l’esquizofrènia, la Raquel estava assenyalada pel trastorn de personalitat que li van diagnosticar erròniament, assegura, quan va saber que el seu fill era de l’espectre autista. El 2018, es va sotmetre a proves per saber si també tenia asperger, però va ser diagnosticada de trastorn de la personalitat, una clínica que no apareix en les darreres proves a les quals la mare dels menors retirats s’ha sotmès.
Cap psicopatologia greu
La Raquel s’ha fet avaluacions pericials tant a Espanya com a Andorra, i totes descarten que pateixi cap malaltia mental. L’informe elaborat per una psiquiatra de València especialista en psiquiatria legal i forense indica que el perfil psicopatològic de la dona “no es correspon amb cap mena de malaltia o d’alteració greu de la personalitat”, i que “compta amb capacitat suficient per a la cura dels seus fills”.
Com que la Batllia no va admetre els informes d’Espanya, la Raquel va repetir les proves a Andorra, i una de les professionals que consta en la llista de perits admesos pel Consell Superior de la Justícia va confirmar que “no es detecta cap psicopatologia rellevant o incapacitant” i que “no presenta cap patologia que afecti les capacitats parentals”. A més a més, l’informe de la col·legiada andorrana assenyala una puntuació mitjana pel que fa a l’estrès posttraumàtic que la Raquel vincula amb el fet d’haver estat detinguda i emmanillada per presumptes delictes i pel posterior ingrés forçós.
La mare dels menors retirats afirma que totes aquestes situacions i “irregularitats” exposades són només una part de la “violència institucional” que pateix des que li van retirar els seus fills. De fet, la dona ha interposat queixes contra el tracte de serveis socials envers la família dels seus fills i ella mateixa, i assegura que tant l’administració com el batlle de menors l’assenyalen a ella com a culpable de la situació. En pròxims articles, LA VALIRA continuarà exposant el cas de la Raquel.
