Catalunya, històricament, s’ha fet de nord a sud, de dalt a baix. Allò que passa a les altes muntanyes del Pirineu acaba tenint un impacte decisiu en les planes centrals i en la costa Mediterrània. Així va ser amb el comte Guifré el Pilós o amb l’emblemàtica vaga de la Canadenca, per exemple.
I, després d’estar endormiscat durant les últimes dècades, el Pirineu torna a estar en ebullició. L’ha desvetllat la proposició de llei de creació de l’Agència del Patrimoni Natural i la Biodiversitat que impulsa el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, un projecte que s’ha fet d’esquena als afectats i que ha provocat un esclat d’indignació entre els habitants d’aquestes contrades.
El 3 de juny, una cinquantena de persones es van aplegar al port del Cantó, a cavall entre el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell, per fer públic un manifest on es reclama al Parlament la retirada d’aquesta llei i la creació d’un departament específic de la Generalitat que s’ocupi integralment de l’agricultura, la ramaderia i el medi natural. Aquest document ha estat subscrit per la Diputació de Lleida, quatre consells comarcals, 43 ajuntaments, cinc entitats municipals descentralitzades, quatre col·legis professionals i més de 40 entitats i organitzacions vinculades a les activitats de muntanya.’
El Pirineu diu prou a l’espoli, a la marginació i a la despoblació, que va començar ara fa un segle amb la construcció de la cadena d’embassaments per a l’aprofitament elèctric que van destruir les seves valls més fèrtils i van tallar les seves vies naturals de comunicació. Precisament, la nacionalització d’aquestes centrals hidroelèctriques, moltes de les quals ja tenen vençuda la seva concessió de 75 anys, és un dels cavalls de batalla d’aquesta lluita per a la recuperació de la dignitat i la prosperitat que ha estat arrabassada als pirinencs.
De Barcelona estant hi ha la temptació errònia de convertir aquestes muntanyes en un gran parc temàtic per a esbarjo de l’atapeïda població urbana. Aquest és l’esperit de la llei del conseller Damià Calvet i també d’iniciatives totalment llunàtiques com ha estat la repoblació del Pirineu amb ossos d’Eslovènia.
Les comarques de l’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alt Urgell, Cerdanya i Ripollès ocupen uns 7.000 quilòmetres quadrats (gairebé com el País Basc) i estan habitades per només 100.000 persones, cada cop més envellides. La dinàmica centrípeta de la gran metròpoli barcelonina les ha xuclat i desertificat. El manifest del port del Cantó és la campana que toca sometent per fer renéixer aquestes riquíssimes valls i muntanyes.
