Tots els humans tenim la pulsió, en el fons dels nostres cors, de viure en pau i harmonia, amb nosaltres mateixos i amb els nostres congèneres. Aquest hauria de ser el sentit de la nostra existència: treballar i estimar per llegar un món millor a les generacions que ens succeiran. Aquest és també el missatge de totes les religions i l’ideari de les grans famílies polítiques que ens governen.
Però arriba un altre Nadal o solstici d’hivern, com n’hi vulgueu dir, i el món té, en les acaballes d’aquest 2023, dues guerres en marxa, en les quals han mort i moren milers de víctimes innocents. Les agressions bèl·liques que pateixen Ucraïna i la Franja de Gaza són la vergonya de la humanitat i ens interpel·len, per contrast, en aquests dies de joia, bons àpats, regals i consumisme que gaudim en aquest racó del planeta.
Amb l’agreujant que, en el cas d’Ucraïna, l’ofensiva militar endegada per Vladímir Putin, aviat farà dos anys, compta amb el suport entusiasta de la jerarquia cristiana ortodoxa russa. I, en el cas de Palestina, la criminal operació punitiva que hi està executant Benjamin Netanyahu té per escenari la terra on va néixer, fa 2023 anys, Jesucrist, el jueu rebel que, amb el seu testimoni d’amor altruista i el seu sacrifici a la creu, va soscavar i capgirar la història de la civilització occidental.
La humanitat està en una bifurcació: un camí ens porta a la guerra i a la catàstrofe col·lectiva; l’altre, a la pau duradora i a la construcció d’una societat més justa i solidària. No és fàcil aturar i derrotar assassins despietats com Vladímir Putin i Benjamin Netanyahu, absolutament insensibles al dolor que provoquen, però hem de fer que prenguin consciència de tot el fàstic i l’horror que ens generen els seus actes genocides.
Les votacions a l’Assemblea de les Nacions Unides sobre les guerres d’Ucraïna i Palestina reflecteixen, de manera contundent i reiterada, l’aclaparadora solitud d’aquests dos criminals. Només la protecció que dona els Estats Units a l’Estat d’Israel i el fet que Rússia exerceixi el seu dret de veto com a membre de l’antidemocràtic Consell de Seguretat impedeixen que es puguin implementar mesures efectives per aturar aquestes brutals agressions militars.
Els jueus -tant els sionistes com els que no ho són- haurien de reflexionar sobre el fet que, en l’última Assemblea General de les Nacions Unides, només 10 països, dels 193 que en formen part, van rebutjar la petició d’un alto el foc immediat a Gaza: els Estats Units, Israel, Àustria, República Txeca, Guatemala, Paraguai, Libèria, Micronèsia, Nauru i Papua Nova Guinea. És a dir, els governs que representen uns 400 milions de persones, dels 8.000 milions que habitem la Terra.
Després de gairebé 75 anys de conflicte bèl·lic, ja és hora que palestins i israelians facin les paus, d’una vegada per sempre. La solució no pot ser altra que la constitució de dos Estats, amb el retorn de les terres usurpades il·legalment als palestins per la imposició de les armes i la constitució de Jerusalem -la capital de les tres religions monoteistes- en una ciutat protegida i governada per les Nacions Unides.
També cal encetar negociacions per trobar una sortida pactada a la bruta i agònica guerra d’invasió d’Ucraïna llençada per Vladímir Putin, sota l’evidència que Kíev no es rendirà i que les tropes de Zelenski no aconseguiran alliberar Crimea i el Donbàs. La partició d’Ucraïna és inevitable i cal arribar, com més aviat millor, a un acord de pau que, sota els auspicis de les Nacions Unides, acabi amb aquesta sanguinària aberració.
Els humans afrontem reptes colossals per a la nostra supervivència i només ens tenim a nosaltres per a trobar-hi una solució intel·ligent i justa. Si fóssim capaços de contemplar la nostra existència des de qualsevol estel que llueix en la nit, arribaríem ràpidament a la conclusió que som uns tanoques i uns imbècils, incapaços de fruir en amor i germanor d’aquest meravellós jardí que habitem en la immensitat de l’univers.
No dubto que arribarà el moment que farem el “click” i que s’obrirà pas, imparable, la revolució de la bona gent, disposada a tot per fer realitat aquest vell i bell somni que perseguim des de la profunditat dels temps. De moment, tenim dues tasques urgents: aturar i rebutjar enèrgicament les guerres i la violència com a mètodes per afrontar les nostres diferències; i fer un esforç col·lectiu per intentar aturar el canvi climàtic -a Catalunya en som testimonis de primera mà amb la gravíssima sequera que patim- amb la descarbonització de l’activitat humana i l’acceleració de la transició energètica.
Quan es produirà aquest “click” que ens farà obrir els ulls i els cors? De moment, cal pregonar i mantenir viva l’esperança i treballar, sense parar, per inspirar les consciències dels nostres congèneres. Aquesta és la feina que, modestament, intento fer amb allò que tinc a l’abast: la creació, dinamització i difusió de mitjans de comunicació com aquest.
Amb les ferides obertes de Gaza i Ucraïna hi ha motius per a la desesperació i el pessimisme envers la condició humana. Però també constato que som infinitament més els humans que desitgem i reivindiquem la pau. Sempre hi ha un moment que les guerres s’aturen i s’acaben. En aquestes acaballes del 2023, encara no és el cas.
Malgrat tot: Bon Nadal i bon solstici a totes les lectores i lectors d’EL TRIANGLE!
