La insòlita aturada de l’activitat política anunciada i executada per Pedro Sánchez el dimecres 24 d’abril, per tal de reflexionar sobre la seva continuïtat a la presidència del Govern, després de la demanda judicial presentada pel grupuscle fatxa Manos Limpias contra la seva esposa, no només ha causat una enorme commoció en la societat espanyola. Ha tingut un impacte directe sobre l’inici de la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya i, ben segur, tindrà una influència cabdal en els resultats a les urnes el 12 de maig vinent.
Aquesta maniobra, que va quedar resolta el dilluns 29 d’abril, amb la decisió feta pública per Pedro Sánchez de continuar en el càrrec, beneficia les opcions del candidat socialista Salvador Illa, que ja encapçala de manera destacada i unànime totes les enquestes difoses fins ara. Catalunya és, per tradició, la zona més progressista d’Espanya i l’embat plantejat per Pedro Sánchez contra la fachosfera mediàtica madrilenya i els nuclis d’extrema dreta i dreta extrema que s’han enquistat en la judicatura gaudeix d’un ampli suport transversal a la societat catalana.
Resolt el misteri, sembla obvi que, en el que queda de campanya electoral, Pedro Sánchez hi participarà de manera molt intensa i que aquesta presència als mítings anirà acompanyada d’una gran i enfervorida assistència de militants i simpatitzants socialistes. Amb això, se suposa que també aconseguirà despertar la mobilització a les urnes dels sectors procedents de la migració espanyola, tradicionalment refractaris a l’hora de participar en les eleccions catalanes.
D’aquesta manera, i sense menystenir el protagonisme de Salvador Illa i del PSC, les eleccions d’aquest 12-M s’han convertit en un referèndum sobre Pedro Sánchez i tot allò que representa: l’Espanya democràtica, plural, progressista, respectuosa amb la diversitat, europeista i d’esperit republicà. Davant d’aquesta estratègia tan potent i contundent, la resta de candidats i de partits, fins i tot el màrtir Carles Puigdemont, ho tenen molt complicat per fer-se sentir i fer passar el missatge.
Caldrà esperar a la nit del 12-M per comprovar si aquesta arriscada i enrevessada operació ha reeixit. En tot cas, després de convertir el referèndum en un mantra del moviment independentista, heus aquí que és Pedro Sánchez qui el convoca, l’organitza i el fa sobre el seu lideratge. El barem el donarà si les forces que reivindiquen la independència superen la barrera del 50% -com ha passat durant els anys del processisme- o el cicló Pedro Sánchez és capaç de trencar aquesta dinàmica electoral.
En la decisió de plantar cara a la fachosfera mediàtica i al búnquer judicial, per tal de neutralitzar-los, el president espanyol ha tingut molt present la dissort que li ha passat al seu bon amic António Costa i al Partit Socialista portuguès. Val a dir que Pedro Sánchez i António Costa, amb la signatura del Tractat d’Amistat entre Espanya i Portugal (2021), van posar els fonaments de la Confederació Ibèrica que ha de vertebrar aquest hub intercontinental, el projecte geoestratègic més potent que tenim en l’horitzó.
El líder socialista António Costa va revalidar l’any 2022 el seu càrrec de primer ministre de Portugal, guanyant les eleccions per majoria absoluta. Però el 7 de novembre de l’any passat va presentar la seva dimissió fulminant, després que la Fiscalia l’involucrés en un presumpte cas de tràfic d’influències, en relació amb la concessió d’unes mines de liti i la construcció d’un centre de dades.
António Costa no va arribar a ser imputat judicialment, però, per salvar la dignitat i l’honorabilitat del càrrec que ocupava, va decidir presentar la seva renúncia al president de la República, Marcelo Rebelo de Sousa. Ara, el Tribunal d’Apel·lacions ha determinat que les sospites assenyalades per la Fiscalia, fonamentades en la interpretació de converses telefòniques, no tenien solidesa, i que no s’havien aportat proves que les sustentessin. Resultat: tots els encausats en l’operació Influencer han quedat exonerats.
A conseqüència de la dimissió presentada per António Costa, Portugal va celebrar eleccions generals anticipades el 10 de març passat, en les quals no només el PS va perdre la majoria absoluta que tenia, sinó que les va guanyar la coalició de dretes encapçalada per l’actual primer ministre, Luís Montenegro. El sacrifici d’António Costa va ser un gest que l’honora com a persona i com a polític d’esquerres i que, més d’hora o més tard, tindrà la seva recompensa, molt possiblement com a alt mandatari europeu.
La demanda judicial de Manos Limpias contra Begoña Gómez -a partir de les informacions publicades pels diaris digitals El Confidencial, Vozpópuli i The Objective– va encendre totes les alarmes a la Moncloa. O s’aturava de manera radical i contundent aquesta dinàmica o a Pedro Sánchez l’esperava a la cantonada un calvari com el que han passat els seus amics António Costa i Lula da Silva i la dimissió forçosa.
La contraofensiva llançada pel president espanyol té, però, un perill evident per a la llibertat d’informació i d’opinió, que són drets reconeguts i protegits en la Carta Universal de les Nacions Unides i la Constitució espanyola. I és que el gran problema de Begoña Gómez ja el va expressar, fa més de 2.000 anys, Juli Cèsar, abans de divorciar-se de Pompeia: “La dona del Cèsar, a més de ser honesta, ha de semblar-ho”.
De la mateixa manera que cal denunciar i combatre amb contundència les fake news, el lawfare i les incitacions a l’odi, cal exigir una investigació exhaustiva de les activitats privades que ha desenvolupat Begoña Gómez des que habita a la Moncloa per aclarir tots els dubtes que planen. Tinguem-ho clar: la corrupció, sigui de dretes o d’esquerres, és el principal càncer de la democràcia.
