Davant l’important increment d’atacs de l’ós bru a l’Alt Pirineu i l’Aran, que des del passat mes d’abril ha registrat un total de 15 atacs (inclosos panells d’abelles), Podem de la Val d’Aran reclama una revisió urgent del projecte PirosLife per reajustar les mesures preventives i de gestió, amb l’objecte de reforçar la protecció de la població local i dels ramats d’extensiu.
A través d’un comunicat, la formació morada reitera la seva aposta per la conservació de la biodiversitat com “a eix clau de la gestió del territori, i celebrem la recuperació d’aquesta espècie prioritària en l’equilibri dels ecosistemes de l’alta muntanya, que ha quedat palesa en l’èxit de la seva reintroducció des del 1996”.
No obstant això, asseguren que els creixents atacs i albiraments de plantígrads cada cop més sovint per part d’excursionistes i veïns “pot ser un indici de què estaríem superant la capacitat de càrrega del territori per a una gestió adient d’aquesta espècie que permeti una bona convivència”.
Cal tenir en compte que les comarques pirinenques són territoris molt humanitzats i amb una creixent activitat turística al medi natural. I, alhora, el perfil de la ramaderia d’alta muntanya d’aquest territori està integrat per alguns dels últims ramats transhumants “que estan immersos en una greu situació de regressió, tot i ser claus per a la conservació dels ecosistemes de muntanya, per la seva tasca de neteja dels boscos de material combustible”.
Els ramats transhumants són de dimensions més grans i per tant de més difícil maneig (un mastí no sempre els pot protegir amb garanties), a diferència d’altres zones amb presència de l’ós bru, com França, amb petits ramats de producció lletera que passen la nit estabulats, o d’Astúries on majorment són ramats bovins, que aquesta espècie no acostuma a depredar.
Un dels objectius de PirosLife és “provar que el risc d’atacs ‘0’ a la ramaderia i l’apicultura és possible”. Així i tot, però, les xifres dels darrers dos anys han demostrat que aquest objectiu clau ja no es compleix, per això “creiem que s’haurien de revisar tots els paràmetres del projecte i no només el comportament d’un sol individu, l’ós Goiat”.
En aquest sentit, reclamen que la reunió de tècnics anunciada per a la segona quinzena de juliol no se centri només a analitzar quines mesures adoptar amb aquest mascle més conflictiu, alliberat fa pocs mesos, sinó que s’analitzin altres paràmetres i s’estudiï la possibilitat de mantenir una població estable “sense, de moment, més introduccions de reforç”.
També creuen que les decisions s’haurien de prendre amb una major participació de la població local i dels sectors afectats, “per també donar comptes de com s’han invertit els diners arribats d’Europa per a aquest projecte, i pot ser destinar alguna partida a reforçar la informació a la població local”, més enllà de les campanyes d’educació ambiental portades a terme a les escoles.
