El govern municipal de Puigcerdà va prometre la passada tardor habilitar de forma provisional el nou emplaçament del casal d’avis de la vila en un espai molt reduït del Museu Cerdà, després d’abandonar l’edifici que compartien amb la biblioteca i l’arxiu comarcal del passeig 10 d’abril.
L’alcalde Albert Piñeira va decidir desallotjar l’ateneu sense tenir en aquells moments tan sols una ubicació provisional i des d’aleshores la gent gran de la capital ceretana no tenen un local en condicions on reunir-se per dur a terme les innombrables activitats que solien desenvolupar de dilluns a divendres. L’emplaçament actual es va aconseguir gràcies a la insistència de la majoria dels usuaris davant l’ajuntament.
Tristesa i desil·lusió per part dels padrins
La gent gran de Puigcerdà continua lluitant per tenir un lloc d’esbarjo digne i, ara per ara, no es resignen ni s’acostumen al nou indret que es redueix a una sola sala i on els accessos no només són complicats sinó perillosos, ja que el Museu es troba a l’encreuament de l’Av. Higini de Rivera, una de les principals artèries d’entrada i sortida del municipi.
“Ens va prometre un lloc adequat i fins i tot ens va assegurar que Puigcerdà comptava amb innombrables locals per a la nova ubicació” comenta entre enfadada i desil·lusionada una de les persones afectades mentre subratlla que “molts petons, moltes fotos, moltes promeses, però aquí per anar al lavabo has de fer una veritable excursió”, mentre que la resta dels presents del local no deixen de proferir critiques i lamentar un trasllat que consideren “injust i incompressible”.
La majoria de la gent gran posa en relleu, en declaracions a LA VALIRA, la seva impotència i el seu disgust pel tracte rebut per l’equip de govern municipal.
“Ens van treure la nostra exposició de tasques”
Aquestes persones asseguren, a més, que la corporació local tampoc els va proporcionar un lloc per a la tradicional exposició de tasques, com a colofó a tot un any d’ardu treball del grup.
De la mateixa manera, contemplen amb ironia el saló on actualment fan les seves feines, ja que segons els van anunciar aquest seria el futur espai de ball, tot i que en el mateix no hi caben més de 10 parelles ballant amb una mitja dotzena de cadires, segons es pot apreciar en les fotos adjuntes. El casal actual té unes dimensions que escassament assoleixen un 30% de l’antiga localització i la il·luminació és pèssima.
La promesa del batlle que el local estaria almenys en mínimes condicions abans d’acabar el primer trimestre va quedar en no res. Una de les padrines assenyala amb ironia “tranquils tots, ja veuran, es venen les municipals, a final d’any fica aquí una empresa i en dues setmanes ens deixa contents i contentes”.
El més incomprensible, assenyalen, és que es traslladés l’esplai al museu, “sacrificant dues sales d’exposicions… i per portar les exposicions a l’antic casal”.
