El fiscal Alberca perd un altre queixal i es queda sense dents per mossegar

La represa del judici del cas BPA, després de les vacances d’agost, ha vingut acompanyada d’una nova bufetada jurídica propinada des d’Espanya al fiscal general, Alfons Alberca. En l’estratègia de l’acusació pública es dona gran importància a l’anomenada peça PDVSA, que fa referència a la presumpta corrupció d’exdirectius d’aquesta empresa petroliera veneçolana, que havien transferit diners a l’entitat financera andorrana i a la seva filial Banco Madrid.

I és que dels quatre casos que esmentava el FinCEN en la seva “notice” del 10 de març del 2015 per justificar el “cop de martell” contra la BPA –Gao Ping, Petrov, PDVSA i Sinaloa-, l’únic que s’“aguantava”, fins ara, era el dels veneçolans. És en aquesta peça del sumari que Alfons Alberca, segons ha comentat, té dipositades les seves esperances d’aconseguir una sentència condemnatòria contra els exdirectius i exempleats del banc.  

LA CAUSA CAU A TROSSOS

De l’exhaustiva instrucció judicial realitzada per la batlle Canòlic Mingorance no s’ha trobat ni rastre a la BPA del càrtel de Sinaloa, un dels grups de narcotraficants mexicans més sanguinaris. El cas de l’empresari rus Andrei Petrov ja es va jutjar a l’Audiència Nacional espanyola i va acabar amb l’absolució de l’empleat de la BPA que estava imputat. El cas Gao Ping, que s’està jutjant des de fa dos anys al Tribunal de Corts, també està en fals, en espera que se celebri el judici a Espanya i es determini la responsabilitat de l’empresari Rafael Pallardó, que és el fil conductor de la causa instruïda a Andorra. La imputació més sòlida és la de delicte fiscal, que el 2015 no era delicte tipificat al Principat.

El macrosumari de la BPA cau a trossos i és lògic que, davant l’espantós ridícul que està fent, el fiscal general s’agafi a un clau roent com és la peça dels veneçolans per poder salvar la cara. Però Alfons Alberca –no se sap si de manera conscient o inconscient- està fent el joc al dictador d’aquest país, Nicolás Maduro, en la seva “guerra d’extermini” contra els fidels al llegat polític del seu antecessor, Hugo Chávez, el “pare de la revolució bolivariana”.

REFUGIAT POLÍTIC A ITÀLIA

La peça PDVSA del sumari andorrà implica un grup de càrrecs polítics i tècnics que formaven part de l’equip encapçalat per Rafael Ramírez, expresident de l’empresa petroliera, exministre d’Energia i home de la màxima confiança del difunt Hugo Chávez. El dictador Nicolás Maduro ha desfermat una “cacera” contra ell, a través de l’implacable fiscal Tarek William Saab, que ha reclamat la seva extradició a Veneçuela.

Però Rafael Ramírez gaudeix de la condició de “refugiat polític” a Itàlia, ja que les autoritats d’aquest país han considerat que és víctima d’una persecució per les seves idees polítiques per part d’un règim autoritari. En aquest sentit, la ira furibunda de Nicolás Maduro contra ell està condemnada al fracàs, tot i que aquest líder opositor no descarta que pugui ser objecte d’un atemptat si torna a Veneçuela.

UN ALTRE MUNTATGE

Fa pocs dies, el fiscal veneçolà Tarek William Saab ha encetat una nova ofensiva judicial contra Rafael Ramírez, acusant-lo de l’espoli de 4.850 milions de dòlars quan era president de l’empresa estatal PDVSA. Aquest “robatori” s’hauria fet l’any 2012, amb l’operativa de canvi de divises dólar/bolívar, a través de la companyia Administradora Atlantis . 

Des del seu exili de Roma, Rafael Ramírez ha contestat durament aquestes acusacions, que considera un altre muntatge del règim madurista per desprestigiar-lo. Segons l’exministre d’Energia d’Hugo Chávez, totes aquestes operacions financeres van ser auditades i certificades pels experts de l’auditora KPMG i del bufet internacional Hogan Lovells. “On són aquests diners que m’acusen de robar? Són a la comptabilitat de PDVSA, que és pública i es pot comprovar!”, exclama.

LA FAMÍLIA DE NICOLÁS MADURO

No només això. Rafael Ramírez ha contraatacat, denunciant que els qui estan “robant” de debò a PDVSA són els familiars directes del dictador Nicolás Maduro: “Erik Malpica, nebot de Cilia Flores (l’esposa del president de Veneçuela) va assumir el desembre del 2014 la vicepresidència de Finances de PDVSA. En aquesta gestió, i amb la presumpta participació dels fills de l’esposa de Maduro, es van desfalcar 1.200 milions de dòlars de l’empresa estatal veneçolana”, ha assegurat en una entrevista al diari El Nacional.  

Cal assenyalar que Rafael Ramírez mai va tenir un compte a la BPA. Qui sí que en tenien eren alguns dels seus col·laboradors, encapçalats pel qui fou viceministre d’Energia Elèctrica, Nervis Villalobos. Aquest enginyer és el principal involucrat en la causa dels veneçolans que han investigat la batlle Canòlic Mingorance i el fiscal Alfons Alberca. Era el que hi tenia més diners i el que va aconsellar amics seus perquè fessin confiança en aquesta entitat financera.

NERVIS VILLALOBOS, EXCULPAT

Nervis Villalobos és, doncs, el principal implicat en la “trama dels veneçolans” que figura en el macrosumari de la BPA i, per tant, la “gran esperança” del fiscal general Alfons Alberca per condemnar els exdirectius i exempleats del banc que han caigut sota les seves urpes. Però Alfons Alberca té un greu problema: la magistrada de l’Audiència Nacional espanyola María Tardón acaba de decidir l’arxivament provisional de la causa que mantenia oberta contra Nervis Villalobos i la seva dona per blanqueig de diners. 

En un aute emès el passat dia 9, la magistrada considera que els 6,9 milions de dòlars que se’ls hi van intervenir en un compte del Banco Madrid –filial de BPA- estan justificats pels contractes d’assessorament fets a una empresa dels Estats Units i que no s’ha pogut demostrar que es tractés d’un cas de blanqueig de diners, com mantenia la Fiscalia Anticorrupció. “No es pot excloure que ens trobem davant la prestació de serveis realment realitzats i el pagament d’honoraris derivats dels mateixos”, afirma la jutgessa María Tardón, que assenyala: “Tenint en compte l’exposat, no cap sinó concloure que, després d’una dilatada i extensa investigació, no hi ha indicis suficients per inferir (…) que l’operativa objecte d’investigació pugui configurar el delicte de blanqueig de capitals que se’ls imputava”.         

LA “BALA DE PLATA”

En el procediment que té obert a Andorra, Nervis Villalobos sempre ha afirmat que els diners que tenia a la BPA també procedien de “treballs d’assessorament” que estan documentats. Després de l’aute de la magistrada de l’Audiència Nacional, l’acusació del fiscal general Alfons Alberca contra qui fou viceministre d’Energia Elèctrica de Veneçuela també trontolla.

Amb el precedent de la resolució de la jutgessa María Tardón, ara Nervis Villalobos té les de guanyar a Andorra, ja que els fons que tenia a Banco Madrid formaven part del mateix “pack” dels que tenia a la BPA. Alfons Alberca veu com la “bala de plata” que li quedava per decantar la causa contra els exdirectius i exempleats del banc andorrà a favor seu li pot fer llufa.

A QUÈ JUGA ANDORRA?

Si el fiscal es queda sense el “queixal” dels veneçolans, això vol dir que ja no li queden dents per continuar “mossegant”. Però el realment greu, i que hauria de fer reflexionar al cap de Govern, Xavier Espot, és el patètic paper que, per culpa d’Alfons Alberca, està jugant Andorra en el context internacional.

En efecte, la causa contra els veneçolans de la BPA és un dels grans arguments que utilitza el dictador Nicolás Maduro per intentar desprestigiar el nucli opositor que representa i encapçala Rafael Ramírez, un polític que és ben vist per les cancelleries occidentals. Alfons Alberca és, en aquest sentit, un “ninot” que el règim madurista té en alta estima, ja que els és d’una gran ajuda en la seva “guerra d’extermini” contra l’oposició que anhela un canvi democràtic a Veneçuela.   

TENSIÓ INTERNACIONAL

En l’actual situació de forta tensió internacional, a causa de la guerra d’Ucraïna, cal recordar que el règim de Nicolás Maduro és un dels pocs que dona suport incondicional a l’agressió criminal de Vladímir Putin. Com es menja que Andorra, per culpa de la insensatesa d’Alfons Alberca, sigui un aliat objectiu dels interessos del dictador de Veneçuela per mantenir-se en el poder, a costa d’una ferotge repressió i de les penúries de la població que encara no ha fugit del país? 

No havíem quedat que el Govern d’Andorra és un ferm i fidel aliat d’Occident? La ministra d’Exteriors, Maria Ubach (foto), tindrà feina a explicar-se per aquests mons de Déu per justificar l’anòmala actuació del fiscal general del país.

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies