Les amistats perilloses del fiscal general Alfons Alberca a l’Amèrica Llatina, a la picota

Alfons Alberca apura els seus últims dies al capdavant de la Fiscalia d’Andorra, abans que el seu mandat s’exhaureixi, per caducitat, el 28 de setembre pròxim, després de passar 12 anys en el càrrec. Dies abans de cessar, però, haurà de presentar davant el Tribunal de Corts el seu informe final sobre la primera peça separada del cas BPA, referida a l’operativa bancària de l’empresari espanyol Rafael Pallardó, vinculat a la trama xinesa de l’Operació Emperador.

Aquesta intervenció, anunciada pel dia 11 de setembre, aixeca molta expectació, ja que, durant la fase del judici oral, Alfons Alberca va protagonitzar un dels xous més histriònics i aberrants de la història judicial del Principat i, per extensió, del món occidental, equiparable als terribles judicis de l’època estalinista de la Unió Soviètica. Durant hores i hores, dies i dies, el fiscal general va llançar un devessall demencial de preguntes i més preguntes que, per la seva manifesta absurditat i incongruència, els imputats es van negar a respondre.

LA CONNEXIÓ LLATINOAMERICANA

La fortíssima pressió psicològica a la qual Alfons Alberca va sotmetre alguns dels 24 acusats ha estat inhumana i totalment fora de lloc, en funció dels suposats delictes que es jutgen en aquesta causa, tots ells relacionats amb unes pràctiques bancàries que, en el moment dels fets, eren moneda corrent a tota la plaça financera del Principat. De clients estrangers de dubtosa reputació en tenien, amb el vistiplau de la UIFAnd, tots els bancs andorrans i la pràctica de les compensacions entre particulars era coneguda i tolerada pel supervisor financer, encara que els actuals rectors de l’AFA assegurin, hipòcritament, que no en sabien res.  

En la seva “croada” obsessiva i compulsiva contra la BPA, el fiscal general d’Andorra va cercar i formalitzar, en els últims anys, acords de col·laboració amb els seus homòlegs d’alguns països de l’Amèrica Llatina. Amb aquesta estratègia comptava que, des de l’altre cantó de l’Atlàntic, li fornirien proves de delictes de corrupció per engruixir el seu “dossier” d’acusacions contra els exdirigents i exempleats de la BPA.

Però el tret li ha sortit per la culata. Alguns dels “amics” i “socis” que Alfons Alberca va fer a les fiscalies de l’Amèrica Llatina han resultat ser uns bandarres que es dedicaven a prevaricar descaradament per afavorir els interessos polítics dels governants que els havien nomenat i encimbellat. 

D’ACUSADORA A ACUSADA

Un cas com un cabàs és el de l’exfiscal general del Paraguai, Sandra Quiñónez, amb qui Alfons Alberca va signar, el 21 d’octubre de l’any 2020, en plena pandèmia, un acord de cooperació en la “lluita contra el crim organitzat”.  A més, Alfons Alberca s’ha destacat  per donar-li suport públic quan les actuacions de Sandra Quiñónez han estat denunciades i reprovades per les forces democràtiques d’oposició del Paraguai o per col·lectius d’advocats i juristes defensors dels drets humans.

Acusada de tapar les greus irregularitats de l’expresident Horacio Cartes, que va ser qui la va nomenar, i d’utilitzar el poder de la Fiscalia per atacar els líders opositors, Sandra Quiñónez va ser, finalment, substituïda, el mes de gener passat, pel jurista Emiliano Rolón. Ara, la mateixa Fiscalia del Paraguai ha posat en marxa una causa penal contra Sandra Quiñónez per “lesió de confiança”, en relació amb les obres inacabades de construcció de la seu del ministeri públic a la regió de Caazapá i el perjudici patrimonial que les seves “conductes omitives” han ocasionat a les arques de l’Estat. 

ELS WHATSAPPS DE KENIA PORCELL

També ha acabat molt malament l’exfiscal general del Panamà, Kenia Porcell, amiga i col·laboradora d’Alfons Alberca. El 29 de juny del 2017, el fiscal general d’Andorra, en companyia de la batlle Canòlic Mingorance, va viatjar al país centreamericà per segellar un acord de col·laboració amb la seva homòloga panamenya. En reciprocitat, l’11 de juny de 2018, Kenia Porcell va visitar Andorra, sent rebuda per les primeres autoritats del Consell General. 

Però la seva carrera va quedar truncada en destapar-se una llarga tirallonga de whatsapps que demostraven la complicitat corrupta que la fiscal general mantenia amb l’expresident Juan Carlos Varela per perseguir els seus rivals polítics. En un d’aquests whatsapps, com ha publicat LA VALIRA, hi apareixia Alfons Alberca. Davant l’escàndol desfermat, Kenia Porcell va cessar en el càrrec l’1 de gener de l’any 2020.

Amb posterioritat, Kenia Porcell ha estat imputada en una   dotzena de causes penals derivades de les presumptes irregularitats que va cometre en l’exercici de les seves funcions. Entre d’altres, s’investiga el sobtat increment del seu patrimoni immobiliari, que no es justifica amb el salari oficial que cobrava com a fiscal general.

LA “MÀFIA” DELS JUTGES

També va resultar “llufa” la relació establerta per Alfons Alberca amb el fiscal general del Perú, Pedro Chávarry, amb el qual va signar, el 13 de desembre del 2018, una declaració conjunta per col·laborar plegats en la lluita contra la corrupció política. Pocs dies després de la formalització d’aquest acord, Pedro Chávarry es va veure obligat a dimitir, a causa de les fortes protestes als carrers del Perú contra el seu intent d’encobrir la implicació de quatre expresidents del país (Alan García, Alejandro Toledo, Ollanta Humala i Pedro Pablo Kuczynski) i de la principal candidata de l’oposició, Keiko Fujimori, en el cobrament dels suborns de la constructora brasilera Odebrecht.

Pedro Chávarry també va ser acusat de formar part de la trama dels “Colls blancs del Port”, dirigida pel magistrat César Hinostroza, que va acabar fugint a Espanya, on va ser detingut i resta pendent d’extradició al Perú. Es tracta d’una “màfia” organitzada de jutges de la ciutat portuària del Callao que es dedicava a traficar amb sentències i resolucions judicials.  

AL SERVEI DE DA

La dita espanyola “cuando las barbas de tu vecino veas pelar, pon las tuyas a remojar” seria d’aplicació en el cas d’Alfons Alberca. Com ha passat amb els seus homòlegs llatinoamericans Sandra Quiñónez, Kenia Porcell i Pedro Chávarry, el fiscal general d’Andorra també ha incomplert greument les seves funcions durant els seus 12 anys en el càrrec, en un afany descarat per servir els interessos polítics del partit DA en el Govern, que el va nomenar l’any 2011, poc després de la primera victòria de Toni Martí. 

Això ha quedat clamorosament palès en la seva esbiaixada actuació en el cas BPA. Davant la contrastada evidència documental que altres bancs del Principat –Crèdit Andorrà, Andbank i MoraBanc- feien exactament el mateix que s’imputa als 24 exdirectius i exempleats de la BPA encausats, Alfons Alberca no ha mogut ni un dit. 

19 CASOS DOCUMENTATS

Aquesta anòmala i perversa actitud del fiscal general està tipificada en el Codi Penal andorrà: omissió del deure de persecució dels delictes (article 405) i prevaricació (article 372), delictes que comporten penes d’inhabilitació per  a l’exercici de càrrec públic d’entre dos i deu anys.

Un grup d’extreballadors de la BPA van posar en coneixement del fiscal general, el 19 de març del 2021, una llarga i documentada relació de 19 casos de presumpte blanqueig de diners de la corrupció internacional que s’havien produït, en els últims anys, a les entitats bancàries Crèdit Andorrà, Andbank i MoraBanc. Aquests casos estan judicialitzats a Espanya, Holanda, Brasil, Estats Units, Veneçuela, Perú i Panamà i, a més, se n’han fet ressò àmpliament els mitjans de comunicació d’aquests països, que es poden consultar fàcilment a través d’Internet.

La Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (UIFAnd), que dirigeix Carles Fiñana, la Batllia i la Fiscalia n’estaven perfectament informats. En molts casos, perquè les autoritats judicials d’aquests països havien enviat comissions rogatòries internacionals (CRI) a Andorra. De manera absolutament irregular, algunes CRI que afectaven Crèdit Andorrà o Andbank van quedar “oblidades” en els calaixos de la Batllia.

QUERELLA CRIMINAL ARXIVADA

Els exempleats de la BPA van lliurar un ‘pendrive’ a Alfons Alberca, amb copiosa documentació sobre aquests 19 casos de blanqueig de diners de la corrupció. Però, en constatar que el fiscal general no va fer res per investigar aquests fets, cosa que constitueix un cas escandalós de deixadesa de les seves funcions, van decidir interposar-li, a través de l’advocat Antoni Riestra, una querella criminal per omissió del deure de persecució dels delictes i per prevaricació.

Com no podia ser d’altra manera, el Tribunal de Corts va decidir arxivar, amb una celeritat inusual en el funcionament de la justícia andorrana, la querella contra Alfons Alberca, al·legant que no hi havia cap prova de les acusacions formulades i que aquestes es basaven en “suposicions”. Això, malgrat l’abundosa i contundent aportació documental aportada pels querellants. 

UN BÚNQUER ARBITRARI I MOLT PERILLÓS

Un cop deixi la Fiscalia, a finals de setembre, s’ha anunciat oficiosament que Alfons Alberca ocuparà una plaça en el Tribunal de Corts. Així funciona la justícia a Andorra. Cal no oblidar que l’actual cap de Govern, Xavier Espot, abans de dedicar-se a la política, va exercir de batlle i que va ser “blanquejat” per la policia i la Batllia quan el van enxampar l’any 2011 en un cotxe amb drogues. 

Els destins del país han caigut en mans d’un arbitrari i molt perillós búnquer políticojudicial que vulnera sistemàticament i de manera flagrant la divisió de poders que consagra la Constitució. Aquest búnquer sembla, ara com ara, inexpugnable, encara que sigui una greu amenaça per a la salut democràtica d’Andorra.