Tic-tac, tic-tac, tic-tac. El rellotge avança inexorable i, cada cop més, s’acosta l’obligada jubilació de l’actual arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives, que farà 75 anys el 24 de juliol de l’any vinent i cessarà forçosament en el càrrec, que ha ocupat durant els últims 20 anys.
La complexa tasca que implica la seva figura com a cap d’Estat del Principat –juntament amb el president francès Emmanuel Macron-, a més de les responsabilitats inherents a l’administració d’un bisbat tan gran com el d’Urgell, fan que, abans que formalitzi la seva renúncia al Vaticà, calgui nomenar un bisbe coadjutor de la diòcesi. El mateix Joan-Enric Vives va ser nomenat bisbe coadjutor d’Urgell el 25 de juny del 2001 i va assumir la successió del bisbe Joan Martí Alanis un any i mig més tard, el 12 de març del 2003.
ABANS DE NADAL
Després de molts mesos de dubtes i rumors, sembla que el nou bisbe coadjutor d’Urgell –i, per tant, futur bisbe i copríncep d’Andorra in pectore- serà nomenat, finalment, pel Vaticà abans del Nadal pròxim. Aquestes són les previsions que fan les fonts eclesials de tota solvència consultades per LA VALIRA.
Les mateixes fonts asseguren que l’arquebisbe Joan-Enric Vives ja ha fet arribar al nunci del Vaticà a Espanya i Andorra, Bernardito Auza, la seva terna de candidats per tal que un d’ells pugui ser designat bisbe coadjutor d’Urgell. No obstant això, la decisió final correspon al Papa Francesc, que, si bé no és habitual, podria escollir un altre prelat.
ELS TRES CANDIDATS
La terna que, segons les fonts consultades per LA VALIRA, ha presentat l’arquebisbe Joan-Enric Vives és:
1. Mossèn Antoni Elvira (foto), rector d’Encamp, vicari episcopal, canonge de la catedral de la Seu i delegat de catequesi. Potser aquest seria el perfil més pròxim a la visió de l’Església que té el Papa actual.
2. Mossèn Ignasi Navarri, vicari general de la diòcesi i rector de la catedral de la Seu. Ha estat molts anys rector del seminari diocesà d’Urgell i és la mà dreta de Vives en la diòcesi. També va ser nomenat missioner de la Misericòrdia pel Papa Francesc, al costat del mossèn Antoni Elvira.
Com a hàndicap, mossèn Ignasi Navarri tindria en contra seva que potser no és molt pròxim a la línia del Papa actual. Seria d’un sector més conservador. A més, està involucrat en la tragèdia de la mortaldat de 64 padrins i padrines durant la pandèmia de la covid, a la residència Fiella de Tremp, que dirigia la seva germana. Però, dels tres candidats, és potser el que millor coneix la diòcesi.
3. Mossèn Norbert Miracle seria l’últim de la terna presentada per l’arquebisbe Joan-Enric Vives al nunci del Vaticà. Dels tres sacerdots, Norbert Miracle és l’únic que no és de la diòcesi pirinenca i procedeix de la diòcesi de Tarragona. Ha estat durant 13 anys rector del seminari interdiocesà de Catalunya i també sotssecretari de la Conferència Episcopal Tarraconense, on era la mà dreta de Vives. És canonge de la catedral de Tarragona i professor de la facultat de Teologia de Catalunya. Actualment, exerceix el seu ministeri sacerdotal com a rector de la parròquia a la localitat tarragonina del Vendrell.
Entre els punts conflictius de mossèn Norbert Miracle hi ha la seva coneguda postura política nacionalista, encara que passa per ser un “moderat”. També, la seva mala relació amb molts bisbes catalans per la seva proximitat a Joan-Enric Vives. Això fa que molts bisbes catalans no es refiïn d’ell, ja que el veuen com l’“espia” de Vives. Per aquestes raons, Norbert Miracle ja ha estat en ternes episcopals anteriors, però en cap ha pogut sortir nomenat com a bisbe. Per això Vives, com un últim cartutx per a agrair-li els serveis prestats, l’ha ficat en la terna de l’Urgell.
LA VISITA DE PIETRO PAROLIN
Normalment, en aquesta classe de nomenaments, la proposta del bisbe que envia la terna sol ser tinguda en compte pel Vaticà. Però ja sabem que, en la seva última etapa, Joan-Enric Vives ha estat vinculat a diferents escàndols (Casa de Santiago, Seminari del Poble de Déu, l’herència de Maria Maestre…) i, sobretot, que el Papa Francesc mai ha vist amb bons ulls que el bisbe d’Urgell sigui cap d’Estat.
En aquest delicat context, s’ha anunciat la pròxima visita del secretari d’Estat del Vaticà (l’equivalent al ministre d’Afers Exteriors), Pietro Parolin, a Andorra, els pròxims dies 7 i 8 de setembre, coincidint amb les festivitats de Meritxell, que presidirà. Ben segur, el nomenament del futur bisbe coadjutor d’Urgell, la successió del polèmic Joan-Enric Vives i la continuïtat del coprincipat episcopal –condicionada per la despenalització de l’avortament a Andorra- planaran en les converses que Pietro Parolin mantingui amb les autoritats del país. Tic-tac, tic-tac, tic-tac…
