El negoci familiar del cap de Govern andorrà, Xavier Espot, és la perfumeria. Però no tot fa bona olor en la gestió d’aquest grup empresarial fundat per la seva àvia, Júlia Bonet. Al contrari.
En una de les últimes sessions del judici del cas Banca Privada d’Andorra (BPA) que se celebra al Tribunal de Corts, l’exresponsable de compliance de l’entitat intervinguda, Isabel Sarmiento, va aportar una dada nova i inquietant: la direcció de la cadena de perfumeries Júlia havia utilitzat, de manera reiterada, el sistema de “compensacions” per obtenir diner negre a Espanya.
COMPENSACIÓ AMB RAFAEL PALLARDÓ
Les “compensacions” eren una operativa enginyosa per moure calés en efectiu entre Espanya i Andorra sense necessitat de desplaçar físicament els feixos de bitllets. El lliurament de diners “cash” entre dues persones en territori espanyol es compensava amb la transferència entre dos comptes bancaris oberts a Andorra, bé fos en el mateix banc o en bancs diferents. Aquest mecanisme, que va ser plenament vigent durant molts anys, era emprat i acceptat per la majoria dels bancs andorrans i conegut i tolerat pels organismes governamentals.
En el sumari del cas BPA consta documentalment que el grup empresarial de la família de Xavier Espot va participar en la mecànica de les “compensacions” amb l’empresari espanyol Rafael Pallardó, principal protagonista de la primera peça que s’està jutjant actualment. El 3 de novembre del 2010, un representant del grup de perfumeries Júlia va rebre a Barcelona 75.000 euros de mans de Rafael Pallardó. I, simultàniament, es va fer una transferència pel mateix import des dels comptes de Perfumeria Júlia SA a la BPA al de Rafael Pallardó en el mateix banc andorrà.
DINERS NEGRES PER A OPERACIONS IMMOBILIÀRIES
La novetat és que aquest no va ser un fet aïllat. Segons el testimoni qualificat de l’exresponsable de compliance de BPA, la família del grup fundat per Júlia Bonet havia fet altres operacions de compensació, a banda de la de Rafael Pallardó, amb altres clients espanyols del banc.
I per què volia la cadena Júlia els diners “cash” a Espanya? Aparentment, per fer operacions immobiliàries, un sector on els diners negres són habituals. Aquest grup de perfumeries té 50 botigues obertes en diferents ciutats de l’Estat espanyol i, a més, el pare del cap de Govern s’ha comprat una luxosa residència d’estiueig a Foixà (Baix Empordà), que Xavier Espot ha freqüentat.
EL “MIRACLE” DEL LÍMIT ACCIONARIAL DE LA BPA
Abans de la confiscació de la BPA, el 10 de març del 2015, el grup Júlia era un client VIP del banc. Les germanes Melània, Anna Maria i Maria Immaculada Zamora –les tres filles de Júlia Bonet, la fundadora de la cadena de perfumeries- tenien el segon paquet accionarial més important d’aquesta entitat, amb el 6,6% del capital.
Però, “miraculosament”, la família propietària del grup Júlia es va salvar del daltabaix provocat per la confiscació decretada pel Govern de Toni Martí, del qual en formava part Xavier Espot com a ministre de Justícia. En la llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries, aprovada a correcuita pel Govern, es van concentrar els efectes penalitzadors contra els accionistes de la BPA que tenien “més del 10%” del capital: és a dir, la família Cierco, però es van deixar d’aplicar contra la família Zamora i la resta d’accionistes minoritaris.
RETIRADA DE FONS ABANS DE LA CONFISCACIÓ
L’aprovació d’aquesta polèmica llei –que és una transposició de la normativa europea, manipulada puntualment amb l’objectiu de protegir els interessos de la família Zamora- va comptar amb la participació de l’aleshores ministre Xavier Espot. En tractar-se d’un “affaire” que l’afectava directament, s’hauria d’haver absentat de les reunions de deliberació i aprovació d’aquesta llei, però no consta que ho fes.
També s’ha pogut comprovar que el pare del ministre va fer, en els dies previs a la intervenció, importants desinversions en els seus dipòsits a la BPA i que, hores abans de la confiscació, va treure 10.000 euros en efectiu d’aquesta entitat i va ordenar una transferència de 80.000 euros, que, segons va dir, hauria servit per pagar un cotxe Porsche nou de trinca. Un indici fefaent que els Zamora estaven assabentats, amb anterioritat, de la decisió d’intervenir el banc.
RETRATADES ALS PAPERS DE PANAMÀ
La mare (Melània) i les tietes (Anna Maria i Immaculada) de Xavier Espot no només van utilitzar en diverses ocasions el sistema de les compensacions per obtenir diners en negre a Espanya i pagar en B la compra de béns immobles. També surten retratades en els Papers de Panamà: figuren com a accionistes encobertes de la societat Meian Holding Limited, creada l’any 2007 a Hong Kong i gestionada a través del despatx d’advocats panameny Mossack Fonseca.
Recordem que Xavier Espot ocupa actualment el càrrec de cap de Govern gràcies a un sospitós “atac d’amnèsia” que va patir la direcció del Cos de Policia, ara fa més de 10 anys. A altes hores de la nit del 6 de febrer del 2011, una patrulla policial va interceptar un vehicle, en el qual hi havia Xavier Espot, que aleshores era batlle en exercici, on s’hi van trobar petites dosis de cocaïna i d’èxtasi.
PREMI DE CONSOLACIÓ PER A L’ACOMPANYANT
En l’atestat policial es va fer constar que Xavier Espot no en sabia res de res d’aquests estupefaents i el “marró” se’l va “menjar” el seu acompanyant, Fabrice Mezy. Poc després d’aquest episodi –que podria haver arruïnat la carrera judicial i política de Xavier Espot-, Fabrice Mezy, que durant un temps va ser la seva parella, va ser col·locat a la plantilla de la cadena de perfumeries Júlia.
En una entrevista que li ha fet el periodista Antoni Bassas, del diari Ara, Xavier Espot donava, aquest diumenge passat, la seva visió particular de com va anar la confiscació de la BPA: “No té res a veure amb el procés (independentista català), sinó que ve d’una nota del FinCEN, l’oficina antiblanqueig dels Estats Units, no espanyola, que diu que BPA era una entitat on es blanquejava massivament”. També afirma que el Govern de Toni Martí, del qual ell en formava part com a ministre de Justícia i Interior, no en sabia res.
Amb el seu posat de no haver trencat mai un plat, Xavier Espot demostra que té una cara de ciment.
