Es veia venir, fa temps, que el passaport de vacunació contra la covid-19 acabaria esdevenint, tard o d’hora, obligatori per accedir a llocs de concurrència pública. Aquesta mesura preventiva ja ha estat adoptada, fa mesos, per alguns països europeus i tot feia pensar que si es produïa un repunt de la pandèmia, com passa ara, també acabaria implementant-se a Catalunya.
Per això, un Govern previsor i responsable, hauria fet, amb gran antelació, campanyes informatives massives per aconsellar la població dels avantatges de disposar del certificat de la doble vacuna, que és gratuït i, fins fa poc, fàcilment accessible des de la web La Meva Salut, creada i gestionada per la Generalitat. Disposar d’aquest document sempre podia ser útil i no feia cap nosa, com s’ha acabat demostrant.
Però, en una impresentable mostra d’imprevisió i d’irresponsabilitat, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va anunciar la seva entrada en vigor d’un dia per l’altre i ha passat el què no havia de passar: l’accés a la web La Meva Salut s’ha col·lapsat, davant l’elevat nombre de peticions urgents que ha rebut.
Centenars de milers de persones han intentat, en els últims dies, obtenir el passaport anticovid, imprescindible per poder moure’s, i s’han trobat amb què la web era inaccessible o bé han hagut de passar llargues hores davant de l’ordinador per intentar obtenir aquest preuat document. A la vista del desori muntat, el mateix departament de Salut ha hagut de posposar l’entrada en vigor d’aquesta mesura preventiva, davant la desorientació i l’estupefacció de la ciutadania.
Aquesta pífia monumental deixa en ridícul la Generalitat i, en especial, el vicepresident Jordi Puigneró, que s’ha omplert la boca pregonant que Catalunya és a l’avantguarda europea de la digitalització i que el model a seguir és Estònia, lligant les noves tecnologies amb el procés independentista. Aquest ‘profeta’ del blockchain i de les criptomonedes ha vist com la web La Meva Salut ha rebentat tot just quan s’ha apel·lat la ciutadania a fer-ne ús.
Des del retorn dels convergents a la Generalitat, l’any 2010, s’han enterrat milers de milions en el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI). Aquest organisme estava cridat a ser el “cervell” i l’“arma secreta” de l’embat independentista, com es va constatar en els preparatius de l’1-O.
Però aquesta potentíssima infraestructura digital ha estat incapaç d’absorbir i de canalitzar les peticions en massa per obtenir el passaport anticovid. És el preu a pagar per la corrupció estructural i sistèmica que, des de fa anys, corca el CTTI.
Les grans beneficiàries dels milers de milions que s’ha gastat aquest organisme han estat les empreses tecnològiques privades, que s’han emportat la part majoritària d’aquest monumental pastís. Amb la modalitat del “diàleg competitiu” -usada intensament pel CTTI per adjudicar els contractes- s’ha bandejat la convocatòria de concursos públics i s’ha obert la porta, descaradament, a l’amiguisme i al tràfic d’influències.
Ara que hem constatat que el CTTI ha fet novament figa –els servidors de la Generalitat ja es van col·lapsar l’any passat amb la convocatòria d’ajudes als autònoms- cal exigir explicacions i demanar responsabilitats polítiques per aquest escandalós cas de malbaratament de diners públics i d’ineficàcia.
En paral·lel, s’ha d’encetar una investigació en profunditat sobre aquest organisme, començant pels contractes que ha rebut l’empresa Deloitte, en la qual David Madí va ocupar el càrrec de director de consultoria estratègica poc després de sortir de la política. El Parlament ha de crear una comissió d’investigació, la Sindicatura de Comptes ha de posar-hi la lupa (els últims informes són de fa cinc anys!) i la Fiscalia ha d’intervenir d’ofici davant d’aquesta incommensurable presa de pèl que ens costa un ull de la cara i que s’ha convertit en un forat negre per on s’escolen milers de milions sense cap mena de rigor ni de control.
El vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró –membre del poderós “clan” de Sant Cugat- ha de sortir i donar la cara. Primer, per demanar disculpes als ciutadans pel caos del portal La Meva Salut. Després, per anunciar i adoptar, tot seguit, contundents mesures de transparència en la gestió dels ingents recursos que manega el CTTI.
Ens ha costat molts anys de lluita i de patiment poder recuperar la Generalitat i l’autogovern de Catalunya. En nom d’aquest sacrifici col·lectiu de moltes generacions de catalans, cal que l’administració de la Generalitat, la nostra Generalitat, sigui un exemple d’eficàcia i d’honestedat, com ens va prometre el president Josep Tarradellas, el restaurador de la institució, quan va tornar de l’exili.
