“Quelcom fa pudor de podrit en el regne de Dinamarca”, afirma el sentinel·la Marcel en el drama Hamlet de William Shakespeare. “Quelcom fa pudor de podrit en el Principat d’Andorra” és la conclusió que es pot extreure del llarguíssim judici, iniciat el 15 de gener de l’any 2018, de la primera peça separada del cas BPA, i que ara, gairebé sis anys després, afronta la seva recta final.
Aquest dilluns, el prestigiós advocat Jesús Jiménez -una eminència reconeguda per tota la professió- començarà el seu esperat torn d’al·legacions en defensa dels seus clients encausats. Després, els 24 processats en aquest sumari tindran dret a una última intervenció i el judici quedarà vist per a sentència, que haurà de dictar el tribunal presidit pel magistrat Enric Anglada, secundat pels togats Jacques Richiardi i Concepció Barón.
INSTRUCCIÓ A TOTA PASTILLA
Una de les constatacions que deixa aquest judici, i que ha estat remarcada per tots els advocats de la defensa durant l’exposició de les seves al·legacions finals, és la pèssima instrucció del sumari, realitzada per la batlle Canòlic Mingorance (foto), sota el permanent guiatge i vigilància de qui era el fiscal general, Alfons Alberca. La Banca Privada d’Andorra (BPA) va ser intervinguda el 10 de març del 2015 i, tot seguit, es van obrir diligències judicials, amb la decisió d’enviar, de manera fulminant, el seu conseller delegat, Joan Pau Miquel, a la Comella, on hi va estar tancat gairebé dos anys en règim de presó preventiva.
En només un any i mig, la batlle instructora va enllestir el sumari referit a la peça de l’empresari Rafael Pallardó i va decidir enviar-lo a judici oral. Es tracta d’un cas d’una enorme complexitat, amb moltíssima documentació aconseguida en els registres exhaustius a la seu central de la BPA i amb la documentació aportada per les autoritats espanyoles que van investigar el cas Emperador, en el qual Rafael Pallardó figura com a imputat i que encara està pendent de judici.
L’ESTRATÈGIA DE LES DEFENSES
Un any i mig és molt poc temps per instruir, de manera sòlida i professional, un sumari tan voluminós, en el qual la batlle ha decidit encausar 24 persones. Això fa que la investigació realitzada sigui de “brotxa grossa”, ja que tant la batlle com el fiscal general van actuar sota una altíssima pressió per tancar la instrucció de qualsevol manera i enviar-la a judici oral.
Els “cervells” que s’amaguen darrere de la destrucció de la BPA havien previst un judici ràpid i una sentència condemnatòria ràpida per treure’s aquesta barrabassada, absolutament infame i injusta, de sobre el més aviat possible. Però l’estratègia de les defenses, demanant una munió de qüestions prèvies; l’actitud garantista i prudent adoptada pel president del Tribunal de Corts, Enric Anglada, que no vol que el seu últim judici abans de la jubilació sigui una “taca negra” en el seu currículum i ha acceptat bona part dels recursos presentats pels advocats de la defensa; i també la pandèmia de la covid-19, que va obligar a l’aturada forçosa del judici oral, han fet que aquesta fase del procediment s’hagi perllongat durant gairebé sis anys.
TERRORITZAR ELS ENCAUSATS
És a dir, un sumari instruït de pressa i corrents durant un any i mig ha desembocat en un judici oral que s’ha perllongat el quàdruple de temps. El món al revés. Segons els experts consultats per LA VALIRA, normalment, la tramitació d’una causa tan complexa i voluminosa com aquesta s’hauria d’haver fet, com a mínim, en un termini raonable de quatre o cinc anys i, a continuació, el judici oral hauria d’haver durat, com a màxim, tres mesos.
Aquesta gruixuda anomalia és fruit de la precipitada i irresponsable instrucció menada per la batlle Canòlic Mingorance i el fiscal general Alfons Alberca. Com que la investigació realitzada sota pressió va ser molt coixa, el fiscal general ha intentat aprofitar el judici oral per esmenar aquesta mancança, amb interrogatoris absolutament aberrants i d’una extrema agressivitat, per mirar de terroritzar els encausats amb la imposició de dures penes de presó i multes exorbitades i extreure’ls confessions inculpatòries, a l’estil dels tribunals de la Santa Inquisició o de l’estalinisme soviètic.
LA BATLLIA ESTÀ PODRIDA I CORROMPUDA
No se n’ha sortit. Les defenses van aconsellar els seus clients que no caiguessin en aquest parany i s’acollissin al seu dret a no respondre les preguntes demencials del fiscal general. L’estratègia d’Alfons Alberca de muntar el “xou” ha fracassat estrepitosament i, per postres, el principal testimoni de càrrec, l’empresari Rafael Pallardó, es va negar a comparèixer i a declarar en el judici oral.
La tramitació vertiginosa de la primera peça del macrosumari de la BPA és la prova que la Batllia d’Andorra està profundament podrida i corrompuda. En una de les últimes sessions del judici, l’advocat Toni Riestra va comparar la instrucció menada per la batlle Canòlic Mingorance i el fiscal general Alfons Alberca amb altres dos sumaris judicials que també fan referència a blanqueig de diners i a pràctiques financeres heterodoxes.
EL CAS VALORA FA MÉS DE 16 ANYS QUE DURA
Un d’ells és el cas de la fallida de la gestora d’inversions Valora, vinculada a l’Andbank i que té com a principal protagonista Xavier Felipó, membre d’una nissaga d’andorrans “pota negra”. Aquest cas s’arrossega per la Batllia des de l’any 2007 -fa més de 16 anys!- i encara és hora que s’hagi fixat data pel judici oral, malgrat la insistència dels damnificats que van ser estafats.
En tres ocasions, el Tribunal Constitucional ha reconegut que la tramitació d’aquest sumari supera, amb escreix, allò que és raonable i ha instat la Batllia perquè tanqui d’una vegada la instrucció i se celebri el judici oral. Però la “màfia” que està incrustada en el cor del sistema judicial andorrà ha decidit demorar “ad calendas graecas” la resolució del cas, protegint descaradament la impunitat de Xavier Felipó.
UN QUART DE SEGLE AL CALAIX
Després de 25 anys d’instrucció sumarial (!), el Tribunal de Corts ha resolt, finalment, fa unes setmanes, el procediment que afectava els empresaris Francesc Armengol i Denis Marot, fundadors del grup constructor Heracles. Estaven acusats de blanquejar més de 600 milions de pessetes (3,6 milions d’euros) d’una màfia de “narcos” colombians que traficava amb cocaïna a Espanya i que amagaven els diners a Andorra.
Aquest escàndol, documentat de manera exhaustiva per la policia, ha estat adormit expressament durant un quart de segle a la Batllia i s’ha tancat després d’un pacte entre la Fiscalia i els advocats d’aquests dos empresaris. Malgrat la gravetat dels fets, Francesc Armengol i Denis Marot no entraran a la presó i només hauran de pagar una multa equivalent al 5% dels diners que van blanquejar, a canvi d’una comissió, als “narcos” colombians.
GREUGE COMPARATIU
El cas de la BPA es va instruir en un temps rècord d’un any i mig. Després de més de 16 anys, la fallida de Valora encara està en fase d’instrucció i pendent de judici. Els dos empresaris “pota negra” que van ser enxampats l’any 1998 per col·laborar amb una banda de narcotraficants de cocaïna han aconseguit, després de tenir durant 25 anys la causa tancada en un calaix, una sentència pactada molt benèvola.
Així funciona la justícia a Andorra i això va exposar l’advocat Toni Riestra al tribunal que jutja, des de fa gairebé sis anys, la primera peça del macrosumari de la BPA.
LA VISITA DEL GRECO
La Batllia és un pou infecte de corrupció i de tràfic d’influències. Com pretén el Govern de Xavier Espot tancar un acord d’associació amb la Unió Europea si un dels pilars fonamentals de la democràcia està podrit?
El pròxim dia 20, una delegació del Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO), organisme dependent del Consell d’Europa, inicia una visita de verificació a Andorra. És vital i cabdal que els investigadors del GRECO, durant els cinc dies de la seva estada al Principat, siguin informats i prenguin consciència de les gravíssimes irregularitats que corquen el sistema judicial del país. Òbviament, el Govern de Xavier Espot intentarà amagar tota la brutícia, que és molta, sota la catifa.
