Nou revés judicial de l’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla (PDECat) i de la seva regidora de Serveis Socials, Comunicació i Transparència, Anna Vives, en el seu pols particular que mantenen des de fa molts mesos contra EL TRIANGLE i la llibertat d’expressió.
El passat 16 d’abril, la secció primera de l’Audiència de Lleida, va dictar una resolució en la qual desestima el recurs d’apel·lació presentat per Batalla i Vives contra l’aute del jutge d’instrucció número 1 de la capital alturgellenca en el qual va acordar el sobreseïment de la causa en relació a la querella sobre un presumpte delicte d’injúries i calumnies.
La declaració de l’alt organisme judicial ratifica plenament els arguments oferts pel magistrat del jutjat de la Seu, en la línia que en les actuacions “no ha quedat degudament justificada la perpetració del delicte que va donar lloc a la formació de la causa”. Tanmateix considera en relació al jutge instructor que “no es va excedir en les seves funcions en dictar la resolució impugnada”.
En una nou al·legat en defensa de la llibertat de premsa i d’expressió, els magistrats reiteren que una vegada examinat el contingut de les publicacions “es pot constatar que es tracta d’informacions relatives a l’actuació dels querellants en la seva condició d’alcalde i regidora de l’Ajuntament de la Seu, de manera que els judicis o consideracions personals que incorporen deuen ser valorats en aquest context de legítima crítica a la seva actuació pública”.
Amb referències als Tribunals Suprem i Constitucional, l’escrit apunta que “no es pot excloure el dret a expressar les idees i conviccions quan aquest apareix com un interès preponderant sobre l’honor, particularment quan es tracta de la formació de l’opinió pública en qüestions politico-estatals, socials, etc.”.
En el cas de les informacions publicades a EL TRIANGLE, manifesta que “no s’observa en les manifestacions realitzades cap indici que excedeixi del legítim exercici de la crítica a la qual poden estar sotmeses totes les actuacions polítiques, mancades per tant de rellevància penal, doncs no sols apareixen òrfenes d’un contingut injuriós gratuït i innecessari que permeti considerar prevalent el dret a l’honor dels querellants sobre la llibertat d’expressió i d’informació sinó que també contenen imputacions sense prou concreció per integrar una calúmnia, màxim quan no tota irregularitat en la gestió pública és constitutiva de delicte penal”.
La resolució confirma l’aute del jutge de la Seu amb declaració d’ofici de les costes processals causades pel recurs d’apel·lació.
