La recuperació d’edificacions rurals abandonades, la rehabilitació d’antics nuclis de població i la simplificació dels tràmits urbanístics es presenten com algunes de les noves eines per afrontar la manca d’habitatge als pobles de l’Alt Pirineu i Aran. Aquestes mesures han centrat la tercera Jornada d’Habitatge Rural i de Muntanya, celebrada aquest dimarts al Casino d’Alp, a la Cerdanya, amb la participació d’una seixantena de representants institucionals, professionals de l’urbanisme i agents vinculats al sector de l’habitatge.
La trobada ha servit per analitzar les possibilitats que ofereix el Decret llei 6/2026, de 5 de maig, una normativa que ja està en vigor i que busca adaptar les exigències urbanístiques a la realitat dels municipis rurals. El nou marc permet recuperar determinades construccions en sòl no urbanitzable per destinar-les a residència habitual, reconèixer antics veïnats i facilitar als ajuntaments instruments de planejament menys complexos.
Les mesures s’adrecen als municipis reconeguts legalment com a rurals, molts dels quals es troben al Pirineu, on l’escassetat d’habitatge disponible per viure-hi tot l’any, el pes de les segones residències i les dificultats per retenir població constitueixen alguns dels principals reptes territorials.
Recuperar construccions rurals per convertir-les en habitatges
Una de les principals novetats de la normativa és la creació de l’inventari d’edificacions en sòl no urbanitzable, una eina que permetrà als ajuntaments identificar construccions sense un valor patrimonial específic que puguin recuperar-se per a nous usos.
A diferència del catàleg de masies i cases rurals, que inclou edificacions amb elements que cal preservar, el nou inventari incorporarà construccions susceptibles de ser rehabilitades per acollir habitatges habituals, sempre que compleixin les condicions urbanístiques establertes, inclosa la seva pertinença a un conjunt habitat.
També s’hi podran desenvolupar activitats artesanals, artístiques, de transformació de productes agraris o forestals, determinades activitats professionals i equipaments socials.
Les edificacions incloses en aquest inventari es podran ampliar fins a una superfície construïda total de 150 metres quadrats, sempre que es justifiqui la necessitat de l’actuació i se’n garanteixi la integració paisatgística.
Una vegada aprovat l’inventari municipal, les actuacions previstes per la normativa es podran autoritzar mitjançant una llicència de l’Ajuntament, sense necessitat de tornar a sol·licitar un informe previ de la comissió territorial d’urbanisme per a cada obra.
Aquesta simplificació pot facilitar la recuperació d’immobles que fins ara trobaven obstacles administratius importants per tornar a tenir un ús residencial.
Els veïnats de més de cent anys podran rehabilitar i ampliar els seus habitatges
La normativa també introdueix la figura dels veïnats rurals tradicionals, destinada a reconèixer antics nuclis de població situats en sòl no urbanitzable amb una antiguitat acreditada superior als cent anys.
Aquests assentaments, sovint formats per petits grups d’edificacions que no disposen de tots els serveis urbanístics propis d’un nucli urbà, podran ser delimitats i regulats mitjançant el planejament municipal.
La nova regulació permetrà rehabilitar i ampliar construccions existents i, quan el planejament ho autoritzi, dividir-les horitzontalment per crear diferents unitats immobiliàries. També preveu determinades possibilitats d’edificació per completar els veïnats, respectant-ne les característiques i la integració paisatgística.
L’objectiu és facilitar que aquests petits nuclis puguin continuar habitats, evitant que les limitacions del planejament impedeixin recuperar edificacions que formen part de la realitat històrica dels municipis de muntanya.
Un planejament més senzill per als ajuntaments petits
Una altra de les mesures destacades és la creació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal rural (POUM rural), pensat per als municipis que necessiten ordenar creixements moderats sense afrontar tota la complexitat administrativa d’un POUM ordinari.
Aquest instrument tindrà el mateix valor jurídic que un planejament municipal convencional, però permetrà simplificar la documentació i els procediments d’avaluació ambiental en els supòsits previstos per la normativa.
Els municipis que no prevegin creixements també podran optar per normes de planejament urbanístic més senzilles i de vigència indefinida.
La reforma respon a una dificultat que afecta especialment els petits ajuntaments del Pirineu: haver de tramitar instruments urbanístics amb exigències similars a les dels grans municipis, però amb molts menys recursos tècnics, econòmics i humans.
El decret incorpora també mesures per agilitzar la contractació d’obres públiques i permet que els municipis rurals puguin licitar conjuntament la redacció dels projectes i la seva execució.
Més possibilitats de construir, però quin habitatge es crearà?
Tot i les oportunitats que ofereix la normativa, la seva aplicació també planteja interrogants sobre la capacitat real de les mesures per resoldre els problemes d’accés a l’habitatge.
Facilitar la rehabilitació d’edificis o reduir els tràmits urbanístics no significa necessàriament que els habitatges resultants siguin assequibles per a la població que viu i treballa als municipis de muntanya.
La reforma permet destinar determinades construccions rurals a residència habitual i permanent, una condició especialment rellevant en territoris amb un pes elevat de les segones residències. Tanmateix, l’efectivitat de les mesures dependrà de la seva aplicació municipal, de la disponibilitat d’immobles que compleixin els requisits i de la capacitat econòmica per afrontar-ne la rehabilitació.
A més, el nou POUM rural flexibilitza les reserves obligatòries de sòl per a habitatge de protecció pública. Els municipis podran preveure aquestes reserves, però els nous instruments rurals queden exempts dels percentatges mínims generals que s’exigeixen en altres planejaments.
Aquesta flexibilització busca adaptar les obligacions urbanístiques a la dimensió dels municipis petits, però també obre el debat sobre com garantir que l’augment de les possibilitats residencials es tradueixi efectivament en habitatges accessibles per a la població local.
La nota de balanç de la jornada no concreta quants nous habitatges es podrien generar al Pirineu mitjançant aquests instruments ni quins municipis tenen previst començar a aplicar-los.
L’habitatge, un dels grans reptes de futur del Pirineu
La jornada ha estat impulsada per la Taula d’Habitatge de l’Alt Pirineu i Aran, liderada per l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA) i l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu i Aran.
El director de l’IDAPA, David Vallvé, ha defensat la necessitat de trobar solucions adaptades a les característiques dels municipis de muntanya i ha remarcat que les dificultats geogràfiques i demogràfiques del territori fan especialment complex el problema de l’habitatge.
Durant la trobada també s’han exposat experiències pràctiques i s’han debatut les possibilitats que ofereixen els nous instruments per recuperar edificacions, facilitar el planejament i impulsar projectes residencials.
L’accés a l’habitatge forma part dels eixos prioritaris de l’Estratègia del Pirineu, que pretén generar oportunitats per a les persones que viuen i treballen a les comarques de muntanya i contribuir a mantenir-hi l’activitat econòmica i la població.
La nova normativa ofereix instruments per aprofitar edificacions existents i facilitar el desenvolupament dels pobles rurals. El repte serà comprovar si aquestes possibilitats es transformen en habitatges reals, permanents i econòmicament accessibles per als residents.
Perquè, més enllà de simplificar els tràmits urbanístics, la qüestió de fons continua sent garantir que els habitants del Pirineu puguin continuar vivint als seus pobles i que les noves oportunitats residencials contribueixin a aquest objectiu.
