Una frase per a tot

Sergi Cases

0
620
Per Sergi Cases

“La lògica només és l’art d’equivocar-se amb confiança”. Aquesta frase va ser pronunciada per Joseph Wood Krutch, un escriptor i crític literari nascut als Estats Units el 1893.

M’agraden les frases. De vegades, fins i tot, les que entren dins del capítol que solem denominar de “frases fetes”. La meva percepció és que moltes d’aquestes paraules pronunciades per alguna persona, la majoria de les vegades algú important al seu moment, són atemporals i poden servir com a guia per mesurar determinades situacions del present. Ja saben, allò de “qui no coneix la seva història està condemnat a repetir els seus errors” i altres.

Andorra té una particularitat especial pel que fa a la cultura. Es troba integrada dins del ministeri juntament amb Joventut i Esport i de vegades se la considera part d’un projecte turístic i d’altres, cultura a seques, per no dir l’aneguet lleig.

Però hi ha una diferència abismal entre anar per lliure o ballar amb companys més “adinerats”. A saber, el pressupost per anar a la Biennal de Venècia ronda els poc més de 100.000 euros, dotats pel ministeri de Cultura, mentre que, segons dades oficials, el Cirque du Soleil li costa a Andorra Turisme, 2,7 milions. Ja ni cal esmentar la partida pressupostària que es va destinar per a les subvencions culturals del 2017, que s’encarreguen de donar suport als creadors del país: 150.000 euros, que a més signifiquen un increment del 50% en relació a anys anteriors. Els artistes encara hauran de donar les gràcies.

Ara bé, una pregunta interessant seria saber quan alguna cosa és simplement cultural o un imant per als turistes. Serà una pura qüestió de lògica? No ho sabem. És que tenir un pavelló a la Biennal d’Art més important del món no forma part de la “Marca Andorra”? Sembla que no. I en aquest cas hi ha un exemple flagrant: el director de cinema Àlvaro Rodriguez Areny va realitzar un curt fa un any anomenat “Wolves”, pel qual no va rebre cap subvenció per tractar-se d’un projecte dins d’un context acadèmic. Doncs bé, “Wolves” porta acumulades 95 seleccions en festivals de cinema arreu del món, incloent-hi el Festival de Sitges, i ha estat guardonat amb vuit premis. És que passejar el nom del país per tot el món, vinculant-ho a coses que van més enllà de la neu, no té cap valor en termes de potencial publicitari?

Però aquestes decisions no són només de Govern. La capital sol utilitzar el seu sentit comú de maneres similars. Fa poc més d’un mes ens assabentàvem que el Comú d’Andorra la Vella destinaria 118.000 euros a subvencionar projectes culturals de la parròquia, s’entén, per recolzar a entitats que desenvolupen esdeveniments durant tot l’any.

I mira tu que bé, el mateix Comú “invertirà” 180.000 euros perquè David Bisbal, el 7 d’agost, ens delecti amb les seves cançons durant més o menys dues hores, si tenim sort. No farem demagògia comparant la repercussió mediàtica que té David Bisbal amb, posem per exemple, l’Esbart o l’Associació de Fallaires, però no estaria malament separar la palla del blat. Una cosa és fer el possible per cridar l’atenció dels turistes i una altra molt diferent és oblidar-se, encara que sigui només per greuge comparatiu en l’àmbit pressupostari, de les arrels que fan que un país sigui el que és.

Però bé, per a això fa falta sentit comú que, com ben deia Ramón Gómez de la Serna , “és el menys comú dels sentits”.