Albert Batalla deixarà l’alcaldia, i el col·loquen com a número 2 de l’ACM

0
1583

Més de mig any després d’anunciar que no es presentaria a la reelecció, el batlle de la Seu d’Urgell, Albert Batalla (PDECat) té ja una nova feina, la de secretari general de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). Batalla substituirà Marc Pifarré que deixa la secretaria general de l’entitat, que aplega els ajuntaments lligats a l’antiga CiU i al nacionalisme català, per raons professionals.

L’ACM és presidida actualment per David Saldoni, alcalde de Sallent (Bages) i el secretari general ha estat fins ara Pifarré. Segons els seus estatuts, el número dos de l’organització dóna suport tècnic al president en l’exercici de la seva responsabilitat, en la planificació, organització i direcció superior de l’Associació. El secretari general és nomenat pel comitè executiu a proposta del president i, per tant, forma part de la nòmina de la plantilla.

Una controvertida entitat municipalista

L’ACM ha estat des de la seva creació en el punt de mira judicial. Així, per exemple, fa ara just un any, l’Audiència de Barcelona va condemnar l’excoordinador general de la Diputació de Barcelona i exsecretari general de l’entitat Josep Maria Matas, i l’excap dels serveis jurídics de l’ACM, Xavier Solà, per malversació de centenars de milers d’euros de l’associació i falsedat documental. La sentència els va sancionar a 23 mesos de presó i a 3 anys d’inhabilitació.

Matas, nomenat secretari general de l’entitat el 1999 i renovat el 2004 i el 2007, tenia “la direcció executiva” de l’entitat i va fer que contractés dues societats que controlava ell mateix. Els serveis els feien altres empreses, “però el preu s’incrementava il·lícitament davant l’ACM” de manera que el sobrepreu se’l quedaven les seves societats.

Solà, per la seva banda, va ser cap dels serveis jurídics de l’ACM del 2000 al 2007, quan va passar a ser primer tinent d’alcalde d’Urbanisme de l’Ajuntament de Vic. Segons la sentència, quan Matas ja operava malversant fons de l’associació Solà s’hi va afegir “en un projecte molt determinat”, amb el qual va aconseguir beneficis també a través d’una societat interposada que controlava ell. Tots dos actuaven “de comú acord” i amb “el mateix afany de lucre”.

Amb els centenars de milers d’euros que Matas va anar acumulant a les empreses que controlava va comprar tres finques valorades en total en 769.571 euros i dos cotxes, un Audi A7 (53.000 euros) i un BMW (60.650 euros). Solà hauria fet servir els diners per pagar una segona residència a Cadaqués.

Després que comencés la investigació Matas es va comprometre a tornar 288.127 euros, que va admetre que havia cobrat de manera irregular i Solé a tornar-ne 80.160. Tots dos ja han començat a fer les devolucions i el tribunal les ha tingudes en compte per atenuar la condemna.

D’altra banda, l’expresident de l’ACM i actual conseller d’Interior, Miquel Buch, que va deixar el càrrec i l’alcaldia de Premià de Mar, l’any 2017, està investigat actualment pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la macrocausa per l’1-O.

La Fiscalia es va querellar contra Buch, juntament amb la presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) Núria Lloveras,  per la seva participació durant la jornada del referèndum. Els acusa de promoure l’organització de la votació entre els alcaldes catalans cometent “actes inequívocs de promoció i organització” d’una consulta que va ser considerada como d’il·legal pel Tribunal Constitucional.