El regidor d’Hisenda de la Seu d’Urgell, Jordi Fàbrega, continua predicant sense donar exemple amb un Hospital que té ‘potes amunt’ i amb una política de personal que contràriament al que diu “no reté talent” i està afavorint, des de la seva etapa com a director assistencial, la sortida del centre urgellenc de molts professionals, inclosos metges als quals diu defensar en un recent article d’opinió. La llista, només de facultatius, és força important.
Una fugida de sanitaris que, en part, es veu afavorida per ‘l’amiguisme polític’ que ha imposat el fundador de la Cooperativa Pediàtrica dels Pirineus i per la qual rep anualment una considerable aportació econòmica de les arques públiques a través de l’Institut Català de Salut (ICS).
Un negoci familiar que, des d’aquest vessant econòmic privilegiat, no li permet voluntàriament separar el gra de la palla, continuant marcant el full de ruta de l’hospital a través del seu successor al capdavant del centre, el qual fa de corretja de transmissió de les seves decisions marcadament polítiques, en el que ‘l’amiguisme’ es gratifica per sobre de l’experiència i trajectòria acadèmica i professional. En algunes ocasions Fàbrega és vist passejant per les plantes hospitalàries -com si fos casa seva- amb fortes riallades incloses, oblidant que es troba en un centre sanitari.
Mentrestant, cada vegada són més els metges arribats al centre urgellenc vinguts de fora d’Espanya, contractats fins i tot en origen, en els seus països i, alguns d’ells, sense tenir els cursos del MIR.
L’article en qüestió del pediatre lleidatà, des de la seva visió corporativista una vegada més, s’oblida també d’altres col·lectius sanitaris que són igualment essencials dintre de l’estructura d’un hospital pel seu bon funcionament com ara, infermers, auxiliars, zeladors, personal de la neteja, entre altres. Un fet que ha indignat a aquests treballadors que, probablement, no formin part majoritàriament de la seva borsa electoral.
De res serveix, com és el cas del CAP, tenir un futur nou hospital si es tracta únicament d’una rentada de cara, per alimentar l’egocentrisme dels polítics municipals, quan hi ha mancances de serveis i especialitats importants i, en molts casos, les consultes mèdiques es realitzen de manera telefònica i no presencial. Un model dels exconvergents de JuntsxCat que afavoreix a la sanitat privada en detriment de la pública.
