L’empresari Sandro Rosell, expresident del FC Barcelona, acaba de publicar un llibre on narra les vivències dels 645 dies que va estar empresonat per ordre de la jutgessa de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela. En aquest llibre –Una forta abraçada, editat per Plaza & Janés (castellà) i la Rosa dels Vents (català)- alguns poders fàctics d’Andorra hi surten retratats… i de manera no especialment positiva.
Sandro Rosell manté, des de petit, una forta vinculació amb Andorra. Aquí va travar una estreta amistat amb l’advocat Joan Besolí, que li feia tasques d’assessoria fiscal i comptable d’alguns dels seus negocis. Joan Besolí també va ser detingut i empresonat l’any 2017 en l’operació dirigida per la magistrada Carmen Lamela i va compartir cel·la i patiments amb l’expresident del Barça durant gairebé dos anys. Finalment, el febrer de l’any passat, Sandro Rosell i Joan Besolí van quedar en llibertat després de ser declarats innocents per l’Audiència Nacional dels delictes de blanqueig de diners i organització criminal dels quals estaven acusats.
En el llibre Una forta abraçada, Sandro Rosell explica, en forma de dietari, la seva experiència a la presó i retrata les gestions que els seus advocats van fer a Andorra, on la Batllia també va obrir un sumari pels mateixos motius que a Espanya. A continuació reproduïm alguns paràgrafs del llibre que fan referència a l’Andbank, al fiscal general Alfons Alberca i a l’excap de govern, Toni Martí.
“A ANDORRA NO FARAN RES”
“Joan (Besolí) creu que des d’Andorra veuen la cagada que han fet col·laborant amb Espanya en aquest cas, que sembla que se’ls hi ha anat de les mans”.
“Li demanem (a l’advocada) que amb els documents que hem anat recollint –documents que demostren la nostra innocència- presentin un nou recurs d’arxivament a la Batllia d’Andorra, perquè allà també tenim la mateixa causa oberta pels mateixos fets. Però ja ens han dit que a Andorra no faran res, que seguiran exactament les indicacions que vinguin des d’Espanya”.
“PODRIA SER QUE MARTÍ HAGI “VENUT” JOAN A ESPANYA”
“Joan (Besolí) parla amb Urgell i li explica la trobada amb el cap de govern d’Andorra, Toni Martí. Urgell li ha plantat cara. Estem pensant que podria ser que Martí hagi “venut” Joan a Espanya”.
“A Espanya estan cabrejats amb l’informe original del Principat (en el qual, a més, van fer un copiar i enganxar). És preocupant pensar que Andorra fa tot el que Espanya li mana. Però és així. Penso que Andorra és per Espanya el que Espanya és pels Estats Units”.
“PER QUÈ L’AUDIÈNCIA NACIONAL NO HA IMPUTAT L’ANDBANK?”
Parlo amb l’Andreu (advocat) i Marta (la seva dona). Cada dia tenim més clar que l’Audiència Nacional està fent el que li dicta Estats Units o algú més (…). També ens preguntem que si teòricament hem blanquejat diners, com que tot el diner estava banqueritzat a l’Andbank, ¿per què l’Audiència Nacional no ha imputat l’Andbank, com va passar amb la Banca Privada d’Andorra (BPA), que el govern andorrà la va rebentar per presumpte blanqueig de clients i, com a conseqüència, l’Estat espanyol va rebentar el Banc de Madrid a Espanya? Ambdós bancs, BPA i Banco de Madrid, eren propietat dels germans Cierco, Higini i Ramon (Tito). Com va passar amb la BPA, Andbank hauria d’haver estat, com a mínim, investigat. Però si consideren que no l’han d’investigar perquè tot és correcte, ¿per què seguim nosaltres a la presó? Per què es protegeix l’Andbank?”
“Ens avisen que ha arribat Anna, l’advocada d’Andorra. Ens explica que demanarà una petició d’arxivament. De nou se centra en el fet que no hi ha res il·legal amb les proves i les lleis andorranes. En 15 dies màxim presentarà l’escrit perquè la batlle ha demanat la nostra declaració pel dia 11 de desembre (del 2017) a l’Audiència Nacional. La batlle vindrà a Madrid. Si això passa, Andbank hauria d’estar molt preocupat, perquè haurien d’explicar que tot es va fer per les seves indicacions i, per tant, els haurien d’imputar en la causa, encara que per nosaltres tot és legal i no hi hauria d’haver ningú imputat per res. ¿Els d’Andbank estan preocupats, o no haurien d’estar preocupats? Sembla com si estiguessin protegits per Espanya i, per descomptat, per Andorra. Però, si és així, per què?”
“ALFONS ALBERCA ENS TÉ MOLTA MANIA”
“Ja ha arribat el dia 11 de desembre, el dia que anem a l’Audiència Nacional a declarar per la causa d’Andorra (…) Em criden i, quan pujo, hi veig la batlle Canòlic Mingorance i la jutgessa Carmen Lamela, i el fiscal andorrà, Alfons Alberca, que sembla que ens té molta mania; no sabem per què, però és així. Malgrat que la declaració és sobre Andorra, la batlle no obre la boca, no diu res de res. Ho porta tot Lamela. En fi, es veu que Andorra està totalment entregada. (…) Ni la batlle ni el fiscal andorrà obren la boca i accepten les ordres de Lamela. Joan ho ha fet molt bé. Més humà, no ha estat tant tècnic com jo. Diu que Andorra l’ha abandonat, que no entén què fa aquí i perquè en set mesos només ha vist el seu fill un cop. Explica que Genís (el seu fill) està en cadira de rodes i que el necessita com a pare en aquests moments difícils de la seva vida. Com qui sent ploure”.
“Vénen a veure’ns els advocats andorrans: Jesús Jiménez, Anna i Gemma. Pregunto a Jesús si, tal com em va dir fa temps, no fa falta que em preocupi perquè no hi ha res il·legal, i em diu que ho manté. En fi, que no hi ha res de res d’il·legal a Andorra, ni fet sense voler. Joan (Besolí) es queda tranquil. “Hi ha quelcom més darrere que no sabem què deu ser”, diu Jesús. Diem a les advocades que, ara que ja hem presentat l’arxivament, la batlle ens dirà que no i ho haurem de preparar tot pel Tribunal de Corts, que és la nostra aposta, perquè ells seran neutrals i justos”.
“ALBERCA ÉS QUI MANA DE VERITAT A ANDORRA”
“Joan truca a Carme i li explica que, junt amb Anna Solé, la nostra advocada andorrana, han visitat Xavier Espot, ministre de l’Interior andorrà, que les ha rebudes amb molta educació i interès. Creiem que no servirà de res, però com a mínim han pogut explicar a algú del govern andorrà com han deixat tirat a en Joan. Carme diu que el fiscal, Alfons Alberca, ja ens ha sentenciat fa dies i que ens odia, malgrat que jo no el conec de res. Diuen que Alberca és qui mana de veritat a Andorra, qui mou el sottogoverno”.
“L’ambaixador d’Andorra ha vingut a veure en Joan (Besolí) per segona vegada. Joan li agraeix el gest, Que hagi vingut per segona vegada és un punt a favor d’ell. Joan li explica que ens han dit que tot l’intercanvi d’informació entre Andorra i Espanya va començar en un dinar al restaurant Paradís de Barcelona. Joan li diu a l’ambaixador que pregunti pels detalls del cas als nostres advocats si té ganes de saber la veritat. L’ambaixador se n’ha anat dient que intentarà ajudar (…). Li dic que nosaltres estem pensant en demanar que imputin Andbank com a entitat col·laboradora. Com pot ser que no imputin el banc a través del qual es van fer totes les transferències, amb l’aprovació del seu compliance, durant més de deu anys seguits, deu anys amb un tracte exquisit envers nosaltres, i ara ells, de repent, es rentin les mans i ens donin l’esquena? Quins secrets guarda Andbank perquè estigui tan protegit pel govern espanyol? Ui, ui, ui”.
“EL BANC NO VOL DONAR EL CERTIFICAT DE COMPLIANCE”
“En el locutori parlo amb Marta (la seva dona) i li dic que Anna (l’advocada) enviï un burofax a Andbank, demanant que confirmin que totes les transferències fetes per Uptrend (una societat de Sandro Rosell) eren conegudes, legals i aprovades amb el vistiplau del banc”.
“Amb Anna Solé ens posem al dia del que passa a Andorra. Sembla que estan pressionant per l’arxivament. El banc no vol donar el certificat de compliance i l’hem demanat per via judicial; ¿per què no, si tot el que es va fer va ser legal? Li diem que demani l’arxivament parcial del procediment per Andreu i Joan”.
“Joan m’explica que Carme li ha comentat que Anna Solé no està motivada ni còmoda per seguir fent d’advocada del nostre cas a Andorra, perquè el seu marit treballa a Andbank i li ha incomodat haver de demanar diligències contra l’entitat. Ho entenem perfectament. El primer és la família”.
“ANDBANK SÓN ELS QUE HO CONTROLEN TOT”
Ens vénen a veure els advocats d’Andorra. Ens expliquen que a Andorra no passarà res ni mouran un dit fins que el cas es resolgui a Espanya. Si al final ens declaren culpables, els nostres béns embargats se’ls quedaran els andorrans. Anna ens diu que no vol posar una querella contra Andbank, el seu marit fa 28 anys que hi treballa. És comprensible. A Andorra, ningú vol o pot anar contra Andbank; tothom d’allà diu que són els que ho controlen tot”.
“Hem aconseguit el certificat d’Andbank, on diu que Colo (un col·laborador de Sandro Rosell) mai va rebre la transferència de la qual se l’acusa, que mai no va existir. Això és fortíssim. Fa 18 mesos que ho estem dient i no ens creuen i ara, per fi, tenim el document. Li demanen sis anys de presó i 40 milions d’euros per res, per quelcom que no ha passat. Al·lucinant”.
“Anna ens explica que Andorra segueix feta una merda i que si fos per la gent justa d’Andorra, el nostre cas ja estaria arxivat.
