Aquesta setmana una empresa de treballs públics de la Seu d’Urgell ha iniciat les tasques d’enderrocament de l’antic garatge de la companyia Alsina Graells al carrer Bisbe Guitart del mateix municipi. La demolició donarà pas a la construcció del nou Centre d’Atenció Primària (CAP), per un import de 2,7 milions d’euros, que anirà a càrrec de la firma manresana Construccions Cots i Claret, SL.
Alguns veïns de la localitat s’han adreçat a LA VALIRA per expressar les seves queixes per les molèsties causades per les polsegueres que es van originar aquest dimarts a causa de la demolició de la infraestructura i els dubtes generats en relació a si les mesures de prevenció i de seguretat que es van adoptar van ser les correctes donat que la teulada d’aquests vells magatzems estava feta d’uralita.
Cal tenir en compte que en un espai com aquest, de vuit-cents metres quadrats, es fa difícil la feina de desclavar la uralita a causa de la toxicitat de l’amiant que es desprèn quan es manipula. La seva retirada prèvia no implica que no s’hagin de seguir mantenint els protocols de seguretat, ja que “la demolició posterior de les encavallades de fusta del seu interior contenen restes d’amiant”, segons ha explicat a LA VALIRA un tècnic especialista en Seguretat i Higiene en el Treball.
La fibra d’amiant és considerada un material tòxic. Està prohibida a Espanya i a Europa. Els elements més perillosos són els friables, és a dir, els que es disgreguen en petits trossos, pols o fibres i aquestes es desprenen en l’aire. La uralita, si està en bones condicions de conservació i el risc de despreniment de fibres és poc probable, és a dir, està en bon estat, no comporta en si mateix un risc per a la salut. El problema està en el grau de deteriorament de la uralita i quan aquesta es manipula.
Quan es trenca o es desgasta, poden alliberar-se fibres d’amiant en l’entorn, i aquestes es poden respirar i introduir en el pulmó, amb el risc de produir malalties amb el pas del temps. A més, les fibres també poden adherir a la roba i desprendre més endavant, el que pot suposar una expansió de la contaminació. En derrocar-se i realitzar operacions de tall o poliment en aquest material poden deixar-se anar altes concentracions de fibres d’amiant, que són microscòpiques i no es veuen a simple vista.
L’exposició contínua a l’amiant pot provocar problemes respiratoris per inhalació de les fibres d’aquest mineral i pot derivar en malalties greus, com asbestosi (malaltia pulmonar crònica i condueix al desenvolupament de fibrosi alveolar, intersticial i pleural); càncer de pulmó; mesolelioma (tumor maligne rar del mesotelio pleural o peritoneal). El risc depèn sobretot de factors com la concentració de fibres presents en l’aire; la durada i freqüència de l’exposició; la mida de les fibres inhalades i el temps que ha passat des de l’exposició inicial.
La retirada de l’MCA (amiant) és la solució més estesa i l’única per a edificis i instal·lacions abans de ser enderrocats, com indica l’article 11.1.a de l’RD 396/2006: “En tot cas s’eliminarà l’amiant dels materials que el continguin abans de començar qualsevol operació de demolició, excepte quan fer-ho impliqui major risc per als treballadors”.
Els treballs amb amiant han de fer-se per les empreses registrades al Registre d’Empreses amb Risc d’Amiant, RERA, i que disposin d’un pla de treball aprovat per l’autoritat laboral per a l’execució dels treballs, segons la normativa establerta per l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball.
Les tasques de retirada de la uralita acostuma a ser “molt laboriosa i es triga 4 vegades més que una teulada que no tingués aquest material”. Així per exemple “un sostre de 300 metres necessita una dedicació de 4 hores al dia per anar desclavant la uralita”. Un cop la uralita ja és a terra es posa en un dipòsit especial per amiant i es transporta fins a un planta de reciclatge.
El operaris, que han de portar uns vestits especials de protecció, quan acaben el torn de les 4 hores “han de passar per la càmera de desintoxicació, s’han d’aspirar bé i s’han de dutxar, i com si no hagués passat res”.
