Pugna per la successió del magistrat Dominique Rousseau al Tribunal Constitucional

La primavera de l’any vinent s’acaba el mandat improrrogable de vuit anys del magistrat francès Dominque Rousseau com a membre del Tribunal Constitucional d’Andorra. El nomenament del seu substitut, que correspon al Consell General, ha provocat que comencin a circular les travesses i els moviments per ocupar aquest preuat càrrec, de gran importància estratègica en l’organigrama de poder del Principat.  

El Tribunal Constitucional, que és la màxima instància judicial del país, està format per quatre magistrats: un per designació del copríncep francès (Jean-Yves Caullet, que n’és l’actual president), un nomenat pel copríncep episcopal (Josep Delfí Guàrdia) i dos pel Consell General (Joan Manuel Abril i Dominique Rousseau). En la seva composició hi ha una paritat d’adscripció nacional (dos francesos i dos espanyols).

TRES NOMS EN DANSA

Entre els noms que ja circulen per substituir Dominique Rousseau hi ha Pere Pastor, antic magistrat del Tribunal Superior de Justícia i, des de l’any 2015, representant d’Andorra al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg. També sonen com a candidats Jaume Tor, magistrat de la Sala Civil del Tribunal de Justícia, i l’exmagistrat francès Jean-Michel Rascagnères, que des de l’any 1989 exerceix com a advocat a Andorra.

Segons les fonts consultades per LA VALIRA, algun d’aquests candidats “in pectore” ja ha encetat converses amb polítics del Consell General per intentar aconseguir els suports necessaris per avalar el seu nomenament. Aquests moviments han causat una certa estupefacció, ja que auguren una politització d’aquesta plaça vacant que deixarà Dominique Rousseau.

“TODO ATADO Y BIEN ATADO”

Per currículum i per prestigi, semblaria que Pere Pastor hauria de ser un ferm candidat a ser el pròxim magistrat constitucional, a més que seria el primer de nacionalitat andorrana en accedir a aquest càrrec. Però el cap de Govern, Xavier Espot -que havia exercit de batlle abans de dedicar-se a la política- sembla que vol tenir “todo atado y bien atado” l’organigrama de l’aparell judicial, com demostren els últims nomenaments que ha impulsat: Josep Maria Rosell, com a president del Consell Superior de la Justícia, i Xavier Sopena, com a nou fiscal general. Tant Rosell, exministre de Justícia i Interior, com Sopena, excandidat a les passades eleccions generals, tenen descarats vincles orgànics amb Demòcrates per Andorra (DA), el partit del Govern. 

En la línia de polititzar també el Tribunal Constitucional en benefici de DA hi ha les possibles candidatures de Jaume Tor i de Jean-Michel Rascagnères. El primer es considera un “alumne” i protegit de Joan Manuel Abril (foto), actual magistrat constitucional nomenat pel Consell General. En cercles jurídics consultats per LA VALIRA, s’afirma que Joan Manuel Abril, tot i que és de procedència catalana, és el “bulldog” que defensa aferrissadament els interessos partidistes de DA en els temes més “sensibles” que van a parar a aquesta alta instància.

EL ”PARADÍS” DELS VENTRES DE LLOGUER

Jaume Tor, com a membre de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, ha estat el corresponsable de l’escandalosa doctrina judicial que empara la nacionalització dels fills de mares subrogades. D’aquesta manera, tot i que formalment està prohibit per llei, Andorra s’ha convertit en el “paradís” europeu dels ventres de lloguer. Entre els beneficiaris d’aquesta anomalia -que el copríncep episcopal s’ha menjat amb patates- hi ha l’actual síndic, Carles Ensenyat.

L’eventual candidatura de Jean-Michel Rascagnères també comptaria amb l’ajuda de la “DA connection”. Aquest advocat és, en l’actualitat, cònsol menor d’Encamp pel partit de Xavier Espot i DA li ha confiat càrrecs i encàrrecs de máxima confiança, com és la presidència del consell d’administració de la CASS (2015-19). A favor seu hi juga també la seva ascendència francesa, que mantindria la paritat franco-espanyola en el Tribunal Constitucional.

EL ”GABINET SECRET” DE XAVIER ESPOT

En tot cas, l’última paraula en la designació del substitut de Dominique Rousseau la tindrà Xavier Espot, encara que formalment la decisió correspon al Consell General, on DA i CC tenen majoria absoluta. Per adoptar aquesta mena de decisions “sensibles”, el cap de Govern compta amb un “consell privat” d’assessors, que no figura en cap organigrama, però que té una influència decisiva en l’orientació estratègica del Principat, la redacció de lleis i la resolució dels dictàmens judicials més delicats.

Els membres d’aquest “gabinet secret”, segons les fonts consultades per LA VALIRA, serien el notari Isidre Bartumeu -que té un gran poder a l’ombra i és un membre destacat del “clan Reig”-; el notari català Joan Josep Burniol, vicepresident de la Fundació La Caixa; el jurista català Enoch Albertí, membre del Consell de Garanties Estatutàries de la Generalitat; i el català Iago Andreu, director de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA).

CAP A LA REPÚBLICA D’ANDORRA?

Aquests quatre personatges tenen relació i accés directe amb el cap de Govern, que els consulta assíduament. Precisament, Enoch Albertí i Joan Josep López Burniol van participar en la presentació, la setmana passada del llibre “El coprincipat d’Andorra. Evolució històrica i desenvolupament institucional”, del qual n’és autor Isidre Bartumeu. Entre el públic assistent a l’acte hi havia el mateix Xavier Espot, encapçalant una destacada representació del Govern.   

En el rerefons d’aquests moviments que s’estan produint en les altes esferes andorranes hi ha la possibilitat certa -anticipada per LA VALIRA–  que el Vaticà renunciï ben aviat al coprincipat episcopal que van establir els Pareatges medievals i que va consagrar la Constitució democràtica del 1993. Això obriria el pas a la transformació d’Andorra en una República, un horitzó institucional que sempre va somniar el desaparegut Òscar Ribas -considerat el “pare” de l’Andorra moderna- i que el “consigliere” Isidre Bartumeu no descarta en públic.