Un home de 62 anys, veí d’Adrall, ha estat condemnat a presó permanent revisable en ser declarat culpable de matar a una dona en situació d’especial vulnerabilitat, que patia la malaltia de focomèlia i es desplaçava en cadira de rodes, amb la intenció de robar-li.
La sentència de l’Audiència Provincial d’Alacant afegeix per al processament altres tres anys de presó per un segon delicte de descobriment i revelació de secrets en concurs amb un de robatori amb força a casa habitada, després que el jurat que va enjudiciar els fets també considerés provat que l’acusat es va apropiar dels diners dipositats per la víctima en una caixa forta, després d’instal·lar una càmera de vigilància en el domicili per a tenir accés a la seva contrasenya.
A l’esposa del condemnat també se li imposa la mateixa pena de tres anys de privació de llibertat en considerar-la coautora del delicte de descobriment de secrets, i li afegeix altres sis mesos de presó per un segon delicte d’encobriment respecte a l’assassinat comès pel seu marit.
Es dona la circumstància que els dos processaments havien estat condemnats inicialment a presó permanent revisable després que un primer jurat popular els considerés a tots dos coautors de la mort de la discapacitada, en el judici previ celebrat en 2022, però després d’un recurs d’apel·lació, el Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJCV) va anul·lar al febrer de 2023 aquesta primera sentència en concloure que l’objecte del veredicte que es va lliurar al jurat emmalaltia de defectes, ja que només van poder valorar fets desfavorables per als processaments.
La sentència dictada ara per l’Audiència després de la repetició del judici amb un jurat diferent manté la mateixa pena de presó permanent revisable per al processament, però exculpa a la seva dona del delicte d’assassinat.
Els fets van succeir en el 14 de juny de 2020 en el domicili de la víctima a Benidorm on, segons el jurat, els dos processaments es van desplaçar des de Adrall (Lleida) en dos vehicles diferents -un d’ells, un Mercedes que la víctima li havia comprat a l’acusat- amb la intenció de robar a la dona, amb la qual mantenien una relació d’amistat entaulada cinc anys enrere, fins al punt que l’acusat va arribar a fer tasques d’assistència a la víctima, assumint treballs de manteniment en el seu habitatge.
Després, l’home també va exercir com el seu cuidador, a canvi d’un sou de 3.000 euros mensuals, segons va admetre el propi acusat en la primera sessió del judici.El jurat va creure demostrat que els dos processaments es van posar de comú acord per a apropiar-se dels béns guardats en la caixa forta de la víctima després d’instal·lar una càmera de vigilància amb l’objectiu de descobrir la combinació que permetés obrir-la.Una vegada a Benidorm aquest 14 de juny, l’acusat va accedir al domicili per a perpetrar el robatori, mentre que la seva esposa li esperava en els voltants sense tenir coneixement -fins al camí de retorn a Lleida- que, “després d’una discussió i fruit del nerviosisme”, el seu el seu marit va assestar dos cops al cap de la víctima, “per l’esquena i de manera sorprenent”, sense que ella tingués la capacitat de defensar-se per la seva malaltia.
El jurat també va creure provat que, tot seguit, l’acusat va bolcar la cadira de rodes elèctrica en la qual la víctima es trobava prostrada i que aquesta última acció va ser la que va provocar la mort per asfíxia per la compressió que exercia el pes de la cadira sobre la seva esquena.La fallada destaca l’esposa “no va actuar com a còmplice” i que no “va ajudar tècnicament” a matar a la víctima sinó que “en tot cas li va encobrir sobre la base de la seva relació de parella, no per un altre concepte”.
La sentència veu traïdoria pel cop a la víctima per l’esquena, sense “possibilitat de defensa per l’inopinat i sorprenent de l’atac i per la discapacitat que patia”, la qual cosa fa que s’imposi la presó permanent revisable.No obstant això, la sentència rebutja que els condemnats hagin d’indemnitzar als tres germans de la morta en la quantitat de 48.000 euros, com sol·licitava la Fiscalia, en la mesura en què aquests no tenien cap relació amb la víctima des de feia més de vint anys.
