Dos processos disciplinaris contra el fiscal del Perú que ha encausat 12 exempleats i directius de la BPA

“Cuando las barbas de tu vecino veas pelar…”. Aquesta dita espanyola li va com anell al dit al fiscal general d’Andorra, Alfons Alberca, principal instigador i protagonista de la “causa general” contra els exresponsables de la Banca Privada d’Andorra (BPA), que són objecte, des de fa més de cinc anys, del judici oral més insòlitament llarg de la història mundial. 

En la seva obsessió malaltissa per criminalitzar els 24 exdirectius i exempleats de l’entitat que estan imputats per unes pràctiques bancàries que anys enrere eren generalitzades a tota la plaça financera andorrana, Alfons Alberca va establir aliances amb un seguit de fiscals de l’Amèrica Llatina per intentar aconseguir noves proves inculpatòries. El resultat ha estat patètic: tres dels fiscals amb qui va signar acords de col·laboració –els del Panamà, Paraguai i Perú- van acabar plegant per casos molt sonats de prevaricació i de sectarisme polític en els seus països.

INFRACCIONS DISCIPLINÀRIES MOLT GREUS

Ara també està a la corda fluixa un altre dels grans aliats sud-americans del fiscal general d’Andorra: el coordinador de les fiscalies especialitzades en delictes de blanqueig d’actius del Perú, Rafael Vela. L’Autoritat nacional de control del Ministeri Públic del país andí li ha obert dos processos sancionadors  per “presumptes infraccions disciplinàries molt greus”. Rafael Vela està acusat de proferir “expressions impròpies i manifestament ofensives” i de fer comentaris públics sobre procediments judicials que encara s’estan instruint.

El 28 de gener del 2019, Rafael Vela va encapçalar una delegació de fiscals peruans que va visitar Andorra, on es van reunir amb el seu homòleg Alfons Alberca (foto). Especialitzat en la investigació de la trama de corrupció de la constructora brasilera Odebrecht (cas Lava Jato), Rafael Vela ha perseguit judicialment els polítics, alts càrrecs i funcionaris del Perú que van cobrar suborns d’aquesta empresa, a canvi de l’adjudicació d’obres.

NOMÉS ANDORRA I PERÚ

Alguns bancs andorrans, entre els quals la BPA –però també Crèdit Andorrà (Creand) i Andbank- van obrir comptes de clients sud-americans que van rebre, via transferència, el pagament de suborns d’Odebrecht. El mateix van fer desenes de bancs dels Estats Units, Suïssa, Panamà i de tot l’ampli ventall de petits paradisos fiscals que hi ha arreu del món.   

Però només en el cas d’Andorra i del Perú s’han obert procediments judicials contra els directius i els empleats de banca que van hostatjar els comptes de polítics i funcionaris corruptes i, curiosament, tots ells treballaven en la mateixa entitat: la BPA. En aquest sentit, Alfons Alberca i el seu col·lega peruà Rafael Vela van de bracet i, a la vegada, cometen els mateixos gruixuts errors.

LA IMPLICACIÓ DE CREAND AMB ODEBRECHT/LAVA JATO

D’entrada, val a dir que la BPA mai no va tenir fitxa bancària ni operativa al Perú. Els clients peruans que tenia els va captar la filial que el banc andorrà tenia a l’Uruguai. Tot i això, el fiscal Rafael Vela ha impulsat i aconseguit la imputació de 12 extreballadors i exdirectius de la BPA, la majoria residents a Andorra, en un procediment sobre el cas Odebrecht que s’instrueix al Perú.

En canvi, Crèdit Andorrà (Creand) sí que va obrir una filial al Perú i també tenia clients involucrats en la trama de corrupció d’Odebrecht/Lava Jato. Concretament, segons ha transcendit fins ara:    

 Edwin Martin Luyo Barrientos. Enginyer del Perú, involucrat en el cas de corrupció de la constructora Odebrecht. Era titular d’un compte a Crèdit Andorrà, on va rebre els suborns per l’adjudicació de les obres del metro de Lima.

 Jorge Cuba Hidalgo. L’exviceministre de Transports i Comunicacions del Perú ha estat processat i condemnat per corrupció al seu país. Tenia comptes a la BPA i al Crèdit Andorrà.

 Jorge Isaacs Acurio Tito. L’exgovernador de Cuzco (Perú) es va deixar subornar per la constructora Odebrecht. Va amagar els diners a Crèdit Andorrà.

Wellington Moreira Franco. Un fill d’aquest important polític brasiler, involucrat i condemnat en l’escàndol de corrupció Lava Jato, tenia un compte a Crèdit Andorrà, tot i ser considerat una “persona políticament exposada” (PEP).  

Paulo Roberto Costa. L’exdirector de la companyia petroliera brasilera Petrobras és un dels principals implicats en l’escàndol de corrupció Lava Jato. Tenia compte a Crèdit Andorrà.

Glauco Colepicolo. Gerent d’una filial de l’empresa Petrobras, condemnat per blanqueig de diners, corrupció i pertinença a organització criminal. Tenia un compte a Crèdit Andorrà.

Caroline Marie de Antonio Auada. Filla d’un dels principals involucrats en l’escàndol Lava Jato al Brasil, encarregat de muntar la trama de societats ‘offshore’ per amagar els diners de la corrupció. Era titular d’un compte a la filial de Crèdit Andorrà al Panamà. 

Bruno Farina i Augusto Rangel. Són dos “doleiros” (canvistes) que van jugar un paper determinant en la trama de corrupció Lava Jato. Operaven, entre d’altres entitats, amb la filial de Crèdit Andorrà al Panamà.

Óscar Enrique Algorta. Aquest advocat i corredor de borsa de l’Uruguai també va ser detingut i processat pel cas Lava Jato. Amagava la seva fortuna, d’origen presumptament il·lícit, a Crèdit Andorrà

ALFONS ALBERCA NO MOU NI UN DIT

Hi ha constància que, com a mínim, tres polítics i alts funcionaris del Perú van cobrar suborns d’Odebrecht a través de Crèdit Andorrà (Creand), però no es té coneixement que el fiscal Rafael Vela hagi perseguit aquesta entitat bancària, com sí que ha fet, pel mateix motiu, amb la BPA. De la mateixa manera, el fiscal general Alfons Alberca, malgrat les nombroses i explícites proves documentals que hi ha, mai no ha mogut un dit per imputar els directius i empleats de Crèdit Andorrà (Creand) que van tractar amb clients involucrats en l’escàndol Odebrecht/Lava Jato ni en cap altre cas de corrupció o de blanqueig de diners.  

La inacció del fiscal Rafael Vela envers Crèdit Andorrà (Creand) resulta d’allò més estranya i sospitosa. I és que la curta història de la filial andina del “banc verd”, creada l’any 2012 amb el nom CA Perú Sociedad Agente de Bolsa, ha estat salpebrada de moltes incidències amb les autoritats financeres del país. Així consta en els arxius de la Superintendencia del Mercado de Valores (SMV) del Perú, que LA VALIRA ha pogut consultar.

UN ROSARI D’IRREGULARITATS

A banda de nombroses irregularitats de tipus menor, que van ser multades, la SMV va imposar, l’any 2016, una sanció de 40.700 nous sols a la filial peruana de Crèdit Andorrà (Creand) per greus incompliments de la legislació del país. De les inspeccions fetes a l’entitat, les autoritats van detectar i penalitzar una infracció “molt greu” i tres qualificades de “greus”.

En concret, aquestes infraccions denunciades i condemnades per la SMV eren:

-CA Perú Sociedad Agente de Bolsa SAC tenia un patrimoni net inferior a la normativa

-Atorgava crèdits a clients sense subscripció de contracte mutu

-Prestava servei d’administració de carteres sense comptar amb els requisits legals preceptius

-No respectava les disposicions del Manual per a la prevenció del rentat d’actius i finançament del terrorisme

BLANQUEIG DE DINERS

Una “joia”, vaja. A més, segons ha publicat la premsa peruana, la Direcció d’Investigació de Rentat d’Actius (Dirila) de la Policia Nacional ha posat el nas en aquesta filial de Crèdit Andorrà (Creand), ja que se sospita que va participar en una enorme estafa i blanqueig de diners de 1.200 milions de dòlars amb bons de l’empresa petroliera estatal veneçolana PDVSA. Davant aquesta acumulació d’escàndols, CA Perú Sociedad Agente de Bolsa SAC va tancar la barraca l’any 2019.  

Per això, sorprèn la dèria del fiscal Rafael Vela contra la BPA, mentre que no ha fet absolutament res contra Crèdit Andorrà (Creand) i la seva filial peruana, malgrat que s’hi feia blanqueig de diners a carretades. En aquest sentit, el fiscal peruà segueix el mateix patró esbiaixat que el seu col·lega andorrà, Alfons Alberca.  

Amb una diferència substancial: al Perú hi ha una Autoritat nacional de control del Ministeri Públic, que vetlla per la rectitud dels fiscals en la seva tasca i que ja ha obert dos expedients disciplinaris a Rafael Vela per excedir-se en les seves funcions. En canvi, a Andorra és un campi qui pugui i un país on els llops s’encarreguen de guardar el ramat.