Nova filtració d’un informe confidencial al diari espanyol ‘El País’… i ‘Poble Andorrà’ fa de lloro

Ha tornat a passar. Un informe confidencial de la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (Uifand), que dirigeix Carles Fiñana, ha aparegut publicat, abans de Nadal, al diari espanyol El País. Aquest document no figura en cap sumari obert al qual tinguin accés les parts implicades i, per tant, aquesta filtració al diari madrileny s’ha fet, de manera absolutament irregular, des d’algun despatx de la mateixa Uifand, de la Batllia o de la Fiscalia.    

És d’una extrema gravetat que material sota investigació i custòdia judicial al Principat sigui publicat en un mitjà de comunicació del país veí. Es podria entendre si fos un cas puntual, però més que una filtració es tracta d’una “inundació” perfectament organitzada i sistematitzada. 

MÉS DE 50 FILTRACIONS

Des de l’any 2017, s’han publicat a El País més de 50 articles, signats sempre pels periodistes José María Irujo i Joaquín Gil, amb documentació confidencial, i que suposadament hauria de ser secreta, del macrosumari de la BPA. En especial, aquestes informacions estan referides a la trama Odebrecht, a la dels veneçolans de PDVSA i a la de dirigents del Partit Revolucionari Institucional (PRI) de Mèxic.

El Govern, la Policia, el Consell Superior de la Justícia i la Fiscalia haurien d’estar d’allò més preocupats i en estat d’alerta per aquesta fuita massiva de documents ‘sub judice’ de la Batllia cap a l’altre cantó del riu Runer i fins a Madrid. Qui és l’autor d’aquestes filtracions? Quina autoritat política o judicial les avala i impedeix que s’investigui aquest escàndol tan gruixut i sense precedents?

DESPESES ESTRAMBÒTIQUES

En aquesta ocasió, l’article publicat per El País es basa en un informe elaborat per la Uifand sobre els moviments bancaris que van fer una vintena d’exalts càrrecs de l’empresa petroliera veneçolana PDVSA, a partir de la documentació confiscada amb la intervenció de la Banca Privada d’Andorra (BPA). No s’imputen fets delictius, només es detallen algunes de les despeses estrambòtiques que van fer a Veneçuela alguns d’aquests homes de confiança del règim chavista, amb els diners que havien dipositat a Andorra, a través de societats instrumentals radicades en paradisos fiscals del Carib.

Per exemple, s’ha detectat la compra d’un helicòpter Eurocopter Ec 135, per 2,6 milions de dòlars; l’adquisició de 22 vehicles Toyota d’alta gamma -algun d’ells amb blindatge especial- per 5,7 milions de dòlars; les despeses per la contractació dels serveis d’un bufet d’advocats, per 5,2 milions de dòlars; el lloguer de jets privats, per 356.263 dòlars; el projecte i les obres de reforma i decoració de tres habitatges a Caracas, que van pujar a 900.000 dòlars; la compra d’una exclusiva vaixella de cuina i coberteria de plata francesa per 120.000 dòlars; la contractació d’un servei de seguretat, per 120.000 dòlars, etc. També es va demanar pressupost per un cotxe Ferrari, que la Uifand no sap si es va acabar comprant.    

SENSE RELLEVÀNCIA PENAL

Aquests diners procedien, majoritàriament, de les comissions que aquests exdirectius de PDVSA van cobrar a empreses -en especial, xineses- que signaven contractes amb la petroliera pública veneçolana i que, sota la cobertura de societats instrumentals, es van desviar, en part, a la BPA. El més curiós és que l’any 2014, la Batllia i el Tribunal de Corts van decidir que l’origen d’aquests diners no era il·lícit i, per tant, van procedir al seu desbloqueig. Després d’aixecar aquest comís, la major part d’aquests diners van ser transferits a la banca helvètica, que no va posar cap inconvenient a l’hora d’acceptar-los.  

L’informe de la Uifand filtrat al diari El País no té cap rellevància jurídica o penal. Només demostra que aquest nucli de dirigents chavistes, que encapçalava Diego Salazar -cosí de Rafael Ramírez, exministre de Petroli i Mineria i expresident de PDVSA- tenien la mà foradada i es dedicaven a comprar tota mena de capricis amb els diners de les comissions que els pagaven els contractistes.  

ELS CAPRICIS DEL PARE DE XAVIER ESPOT

Per la mateixa regla de tres, la Uifand hauria pogut fer una investigació sobre els moviments bancaris que va realitzar el pare de Xavier Espot, hores abans que es fes públic l’informe del FinCEN sobre la BPA, el 10 de març del 2015, en un cas de presumpte tràfic d’informació confidencial. En concret, el pare del cap de Govern va treure 10.000 euros en efectiu i va fer una transferència de 80.000 euros dels seus comptes en aquest banc.

Segons les explicacions que va donar el mateix Xavier Espot, “la retirada d’efectiu de 10.000 euros respon a una operativa absolutament habitual, perquè el meu pare és una persona que té costum de tenir diners en efectiu“. Pel que fa al traspàs de 80.000 euros era “per pagar un Porsche que havia encomanat al novembre i que precisament va arribar a Andorra aquell dia“, va dir. Com és obvi, la Uifand mai no va obrir cap investigació sobre les extravagants i sospitoses disposicions d’aquest client de la BPA, hores abans de la seva confiscació, com sí que ha fet amb aquest grup de veneçolans. 

QUERELLA CRIMINAL CONTRA ALFONS ALBERCA

El cas d’aquestes reiterades filtracions al diari El País figurava en la querella criminal que l’advocat Antoni Riestra, en representació d’un grup d’exempleats de la BPA, va presentar l’any 2021 contra l’aleshores fiscal general, Alfons Alberca, a qui s’acusava d’omissió del deure de persecució del delicte i de prevaricació. Afirmava la querella: “El fet de filtrar la informació present en els procediments judicials andorrans, a més de comportar la comissió de diferents infraccions penals relacionades amb la revelació i violació de secrets, secret professional, secret laboral, comporta també la vulneració de drets fonamentals a la intimitat i l’honor dels investigats i del personal de la BPA, afectant el seu procés degut i just, i també segons qui realitzi l’acte i amb quina finalitat, pot comportar infraccions contra l’Administració de Justícia i contra la seva independència, com fraus processals, encobriments, prevaricacions, inducció a errors a funcionaris, a autoritat judicial, etcètera“.

I afegia: “El fet de que El País, ja fa anys, estigui publicant el contingut dels autes judicials andorrans relatius al cas BPA, fruit de la vulneració del deure de secret que tenim tots aquells que són col·laboradors de la Justícia o que en formem part comporta una total manca de respecte i consideració a la mateixa Administració de Justícia“. Malgrat la contundència de les proves aportades per l’advocat Antoni Riestra, el Tribunal de Corts va decidir arxivar la querella contra Alfons Alberca. Malauradament, ja sabem com funciona la justícia a Andorra. 

RICARD POY: EL LLORO

La publicació d’aquesta llarga sèries d’articles de José María Irujo i Joaquín Gil a partir de documents seleccionats i filtrats del macrosumari del cas BPA té un calculat i volgut efecte mediàtic multiplicador. El grup Prisa, del qual forma part el diari El País, té diversos mitjans de comunicació a l’Amèrica Llatina, que s’han fet ressò d’aquestes informacions i, al seu torn, han provocat, amb l’efecte de “la pedra en el llac”, que altres diaris les reprodueixin, creant una allau massiva d’articles contra la BPA, que queden indexats a Internet.

Aquesta operació  d’atacar intensament la BPA per condicionar així l’opinió pública en contra del seu exequip directiu també té un important col·laborador a Andorra: el periodista Ricard Poy, exdirector del Diari d’Andorra i actual editor del diari digital Poble Andorrà. Aquest diari digital, vinculat estretament a DA i a Crèdit Andorrà, participa activament en l’estratègia de “la pedra en el llac”.

Cada cop que el diari El País publica una nova filtració del sumari de la BPA, Ricard Poy fa de lloro i la reprodueix immediatament pel consum intern del Principat, encara que sovint no se l’entengui de res. Abans també acostumava a fer el mateix el Diari d’Andorra, però la maniobra és tan grollera i descarada que el diari dirigit per Joan Ramon Baiges ha deixat de fer-ho.