Militars professionals denuncien que les seves nòmines continuen per sota d’altres ocupacions similars

Mentre el president del govern central, Pedro Sánchez, insisteix que Espanya ha d’augmentar la despesa en Defensa, que ha de passar de l’actual 1,01% del PIB fins a arribar al 2% el 2029, militars professionals denuncien viure en un apartheid perquè “no se’ns vol aplicar la legislació laboral vigent o les retribucions i les condicions professionals que el govern defensa fogosament per a la resta de ciutadans”. En el marc de la cimera de l’OTAN celebrada a Madrid els 29 i 30 de juny passats, el president Sánchez ha esmerçat esforços a dir que Espanya complirà amb els compromisos amb l’Aliança Atlàntica, i que una de les principals fites del seu executiu és la d’incrementar el pressupost del Ministeri de Defensa.

Aquestes declaracions contrasten amb una realitat molt diferent, la de les condicions econòmiques que tenen els professionals de les Forces Armades espanyoles. Des de l’Associació Professional de Suboficials de les Forces Armades (Asfaspro) denuncien una “actitud recalcitrant i sistemàtica de la ministra de Defensa (Margarita Robles) i tot el seu equip, des que van prendre possessió dels seus càrrecs” de no voler atendre la demanda dels militars. Una demanda que “no es refereix a una pujada de sou puntual o específica, sinó al fet que no es retribueix en la seva justa mesura la singularitat de la professió militar, com sí que es fa amb altres servidors públics, com ara els policies autonòmics i locals, els bombers, els components de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional, etc.”.

Professionals de les Forces Armades reclamen que “quan veiem gairebé cada dia la ministra de Treball i altres membres del govern que exigeixen als empresaris i als autònoms, retribucions i condicions laborals justes per als seus treballadors, resulta gairebé escandalós que al mateix temps aquest mateix govern es negui a retribuir la disponibilitat permanent per al servei, la perillositat, la constant mobilitat geogràfica, l’excés de jornada laboral i la resta de condicions que fan singular la professió militar, encara que a la ministra de Defensa li sembli malament que ho reclamem des d’aquesta associació i es negui una vegada i una altra a rebre els nostres representants”.

Un sergent guanya menys que un guàrdia civil
Dades facilitades per Asfaspro apunten que mentre que la nòmina d’un guàrdia civil, sense graduació, destinat a Trànsit, és de 2.311,16 euros al mes, la retribució mensual d’un sergent de les Forces Armades és de 1.635,53 euros. I aquesta distància entre nòmines creix de manera important quan es compara el que cobra l’agent de la Guàrdia Civil de Trànsit amb el que cobra un soldat: el sou d’aquest darrer és de 1.152, 48 euros al mes.

Així, amb aquestes dades, s’evidencia la distància de nòmines: un guàrdia civil de Trànsit guanya pràcticament el doble que un soldat de les Forces Armades; i també s’evidencia que un guàrdia civil de Trànsit guanya 700 euros més que un sergent de les Forces Armades.

En aquest context, l’associació de militars concreta que un guàrdia civil recentment acabat de sortir de l’acadèmia i destinat a Trànsit “guanya més que un sergent destinat a un submarí, a una unitat paracaigudista o a una unitat de vol”. Una altra comparativa que crida l’atenció és el fet que el “component específic singular” d’un guàrdia civil de Trànsit és de 804,50 euros, quantitat que a les Forces Armades la percep un professional a partir de la categoria de tinent coronel o coronel.

Carta al secretari general de l’OTAN
El president d’Asfaspro, el sotstinent Miquel Peñarroya, ha fet arribar una carta al secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg. El document va ser llegit en la manifestació convocada per militars professionals a Madrid, dies abans de la cimera de l’Aliança Atlàntica.

En la carta, Peñarroya es presenta a Stoltenberg “com un combatent de l’OTAN, perquè això és el que he estat en nombrosos exercicis i missions internacionals i és en el que puc convertir-me en qualsevol moment, com tants milers de soldats espanyols. I tots dos sabem el que s’espera d’un combatent de l’Aliança Atlàntica”.

La carta diu que als militars espanyols els manca “sentir-nos valorats i apreciats, comptar amb una carrera satisfactòria i de prestigi, disposar d’unes retribucions dignes”, i que “rebre bones paraules i medalles sense valor en lloc de la nòmina adequada no és valorar-nos ni apreciar-nos, no serveix per pagar el pa dels nostres fills”.

Finalment, a la missiva, Asfaspro, alhora que insisteix que cada país membre dediqui el pressupost adequat a la Defensa, demana al secretari general de l’Aliança Atlàntica que “l’organització que dirigeix doti d’una carrera atractiva i d’una remuneració digna els professionals de la milícia, per garantir així el grau de motivació i de moral que possibilitin l’eficàcia de l’esforç militar, perquè sense un personal motivat anem directament al fracàs”.

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies