El Parlament de Malta ha aprovat per unanimitat, aquest dimecres 28 de juny, la despenalització parcial de l’avortament. A partir d’ara, la interrupció de l’embaràs estarà permesa en aquest país si la gestació posa en risc la vida de la mare o si els metges dictaminen que el fetus no és viable.
Per tradició històrica, l’Església catòlica té un fort poder a Malta i això havia fet que, fins ara, l’avortament estigués prohibit i perseguit penalment, amb condemnes de fins a quatre anys de presó pels metges que el practiquessin. Però la pressió del moviment feminista i la progressiva laïcització de la societat maltesa han aconseguit vèncer la radical oposició de la jerarquia catòlica i han obert una primera escletxa en l’exercici d’aquest dret de les dones.
RELIGIÓ D’ESTAT
Els dos supòsits aprovats no satisfan les reivindicacions de les feministes malteses, però consideren que és un primer pas per a aconseguir, en un futur, la plena despenalització de l’avortament. Cal tenir en compte que a Malta el catolicisme figura com a religió d’Estat en la seva Constitució i que el seu ensenyament és obligatori a les escoles. Aquesta forta identitat catòlica és conseqüència de la gran veneració que hi ha per Sant Pau, que va viure i va predicar a l’illa de Malta.
Amb l’aprovació de la despenalització parcial, Malta deixa de ser l’únic país de la Unió Europea (UE) on estava totalment prohibit l’avortament. Aquesta decisió del Parlament maltès posa encara més en evidència l’excepció d’Andorra que, tot i que no forma part de la UE, s’ha convertit, juntament amb el Vaticà, en l’últim baluard a Europa de les posicions més retrògrades pel que fa als drets de les dones.
L’AMENAÇA DEL COPRÍNCEP EPISCOPAL
La prohibició explícita de l’avortament està inscrita en la Constitució d’Andorra de l’any 1993. Això és per la influència directa de qui aleshores era el copríncep episcopal, Joan Martí Alanis, i que ha continuat amb el seu successor, l’arquebisbe Joan-Enric Vives (foto). Fins al punt que ha amenaçat de renunciar al seu càrrec institucional i provocar una crisi d’Estat si algun dia el Consell General aprova la despenalització de l’avortament.
El cap de Govern, Xavier Espot, vol i dol. D’un cantó, té el posicionament de totes les associacions feministes del país que reclamen que, d’una vegada per totes, es reconegui aquest dret de les dones, criteri que comparteix amb fermesa el copríncep francès, Emmanuel Macron. Però, per l’altre, té l’oposició frontal del copríncep episcopal, del nunci del Vaticà amb jurisdicció a Andorra, Bernardito Auza, i de la cúria romana, que no en volen ni sentir parlar.
ELS VENTRES DE LLOGUER
Per intentar estovar la línia inflexible del Vaticà, Xavier Espot ha procedit al nomenament de Ladislau Baró, molt ben connectat amb el Palau episcopal de la Seu d’Urgell, com a ministre de Relacions Institucionals, amb la missió de trobar algun encaix legal per despenalitzar l’avortament. Ho tindrà difícil.
Allò que no s’entén és que el copríncep episcopal s’hagi empassat la construcció d’un casino a Andorra o l’entrada i legalització al país de nadons de ventres de lloguer “comprats” per parelles homosexuals i, en canvi, consideri l’avortament un tema tabú. Amb aquesta actitud, i després de la decisió del Parlament de Malta, ha acabat convertint Andorra en el país més ultraconservador d’Europa.
