Aquest mes d’agost és molt “calent” a Andorra. Hi ha dos projectes molt polèmics -l’heliport de la Caubella, a la Massana, i la residència privada per a la gent gran d’Ordino- que es volen tirar endavant aquests dies de vacances, aprofitant que la vida política està aturada i que la societat està desmobilitzada.
En els règims on impera la corrupció, s’acostuma a aprofitar el mes d’agost per “colar” decisions conflictives. Així passava a Espanya durant la dictadura franquista i, malauradament, el Principat d’Andorra, sota la presidència de Xavier Espot, s’ha abonat a aquesta trampa perversa, contrària a les bones pràctiques democràtiques, a la transparència política i al joc net.
ELS INTERESSOS DE JORDI GALLARDO
En l’actualitat, i fins al pròxim 9 d’agost, està en període d’informació pública al Comú de la Massana l’estudi d’impacte ambiental (EIA) de l’heliport que promou l’empresa Helicòpters d’Andorra 360 SL. Aquest projecte, que va ser impulsat per Jordi Gallardo, exministre de Presidència, Economia i Empresa de l’anterior govern, és molt controvertit, per diversos motius:
- Els terrenys on es construirà aquesta instal·lació són de propietat pública del Comú de la Massana, però se cedeixen a l’empresari Antoni Rebés perquè hi desenvolupi el seu negoci privat, que el Govern de Xavier Espot ha declarat d’“interès nacional”.
- A més, el Govern ha garantit, mitjançant contracte, que assumirà les pèrdues d’explotació de l’heliport en un 75%. La inversió prevista per a la seva construcció és de 10,6 milions d’euros, una xifra que es considera totalment inflada, si tenim en compte les reduïdes dimensions de la instal·lació (25.500 metres quadrats). Això vol dir que Helicòpters d’Andorra 360 SL s’embutxacarà 7,5 milions a compte dels pressupostos públics. Segons ha transcendit, Antoni Rebés ja cobrarà aquest any 3 milions a l’avançada i 2 milions més l’any vinent. Negoci rodó.
- La construcció de l’heliport obligarà a la destrucció de 2,5 hectàrees de massa forestal de la muntanya de Pal, provocant un injustificat i irreversible estrall ecològic, a més de l’impacte del soroll sobre la fauna que habita la zona, que serà foragitada.
- Aquesta infraestructura estarà situada a 1.905 metres d’altitud, en un indret sotmès durant l’hivern a adversitats climatològiques que dificultaran l’operativitat dels helicòpters. A més, el trajecte de la Caubella al nucli urbà central d’Andorra requerirà uns 35 minuts en cotxe.
- Per poder volar des d’Andorra a Barcelona i a Toulouse, que són els destins comercials més interessants, caldrà negociar i implantar un control duaner hispano-francès, que requerirà, prèviament, una complexa gestió diplomàtica, administrativa i logística amb les autoritats de Madrid i París. El més calent és a l’aigüera…
- El trajecte Andorra-Barcelona presenta un problema afegit. Els helicòpters no poden aterrar a l’aeroport del Prat i el responsable de la gestió de l’heliport que hi ha al port de Barcelona, un antic soci d’Antoni Rebés, amb qui va acabar molt malament, no en vol saber res i ja ha anunciat que no li cedirà les instal·lacions.
La tupinada de l’heliport de la Caubella és impresentable i, per postres, el determinant estudi d’impacte ambiental s’ha posat a informació pública coincidint amb les vacances d’estiu, per dificultar el coneixement de la població i la presentació d’al·legacions. Així i tot, la secció local del partit Progressistes-SDP ha fet públic que ja ha presentat quatre al·legacions al projecte, que considera que “no és viable, pel fort impacte ambiental que generarà”.
LES PRESSES DE JOSEP ÀNGEL MORTÉS
El cas de l’heliport és molt semblant al de la residència per a la gent gran que promou, amb una sospitosa insistència, el cònsol d’Ordino, Josep Àngel Mortés (foto), pocs mesos abans que hagi d’abandonar definitivament el càrrec.
- Els terrenys on es vol construir aquest equipament, a la Plana de Babot, són de titularitat pública del Comú, però la seva construcció i explotació serà privada. Segons tots els indicis, hi ha una empresa que, des del primer moment, està al darrere d’aquesta operació: el grup madrileny Avintia, que presideix Antonio Martín Jiménez.
- En aquest solar, el Comú hi preveia la construcció d’un aparcament soterrani d’iniciativa pública, amb una inversió d’uns 6 milions d’euros. Sobre aquesta estructura, i amb els fonaments ja fets, el grup Avintia hi edificaria i explotaria la residència geriàtrica. A més, s’aprofitaria dels avantatges de tenir el pàrquing fet. L’oposició comunal està d’acord amb l’aparcament soterrani, però proposa que l’espai exterior es deixi lliure per fer-hi una zona verda per a l’esbarjo dels infants i dels veïns.
- Com en el cas de l’heliport, el cònsol Josep Àngel Mortés també aprofita el mes d’agost per convocar, aquest divendres pròxim, una sessió extraordinària del Comú per fer aprovar el plec de bases del projecte, presumptament fet a mida dels interessos d’Avintia. El conseller Enric Dolsa, que és fora de vacances, ja ha manifestat que no podrà assistir-hi i ha denunciat la mala fe del cònsol major de tractar una qüestió tan transcendental en ple mes d’agost. Segons ha transcendit, també hi ha membres del grup majoritari que no veuen clares ni la idea de construir una residència per a la gent gran en aquest indret ni les presses per aprovar-la, peti qui peti.
EL LABORATORI DE JOAN MARTÍNEZ BENAZET
Ordino també és l’escenari d’un altre projecte molt controvertit: la construcció d’un laboratori d’investigació P3, que promou la multinacional catalana Grifols, en col·laboració amb el Govern de Xavier Espot. Aquest laboratori també s’edificarà en terrenys públics, en concret al Prat de la Farga Rossell, de propietat estatal, que serà cedit a Grifols.
Com en el cas de la Caubella i de la residència d’Ordino, en aquest centre d’investigació s’hi barregen interessos polítics amb privats: si Jordi Gallardo és el “padrí” de l’heliport i Josep Àngel Mortés de la residència d’Avintia, en el laboratori P3 de Grifols el “factòtum” a l’ombra és l’exministre de Salut, Joan Martínez Benazet.
A banda que es tracta d’una tupinada urbanística i que, a més, rebrà cada any ajuda econòmica pública del Govern, la implantació d’aquest centre d’investigació és un disbarat conceptual. L’any 2020, la parròquia d’Ordino va rebre la distinció de Reserva de la Biosfera de la UNESCO, un reconeixement que entra en flagrant contradicció amb la implantació d’un centre de recerca d’immunologia, on s’hi preveu que s’hi faran experiments amb sacrifici d’animalons.
