A la mateixa hora que l’alcalde de la Seu, Jordi Fàbrega, i la presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Josefina Lladós, presentaven un projecte de turisme i esport, amb la corresponent fotografia d’autobombo, simultàniament es produïa una altra imatge que malauradament es repeteix gairebé cada dia a la capital alturgellenca: Més d’un miler de persones han de recórrer al Banc d’Aliments per poder menjar (segons recull la Memòria del 2020 dels Serveis Socials de l’ajuntament i la comarca).
Però lluny d’assumir la greu crisi econòmica i social que pateix especialment aquesta comarca pirinenca, les autoritats locals segueixen aplicant el seu model econòmic neoliberal, com hereus de l’antiga Convergència, amb polítiques ineficaces per crear ocupació i riquesa per al territori.
Amb tot, aquests mateixos mandataris tampoc són capaços de fer cap mena d’exercici d’autocrítica ideant, alhora, projectes faraònics com el parc tecnológic o altres com l’INEFC que -com molt bé ells mateixos saben- beneficiaran bàsicament a Andorra, com està demostrat en el cas de l’aeroport de la Seu.
Sigui com sigui, el que queda més que demostrat és la inacció d’un ajuntament i d’un Consell de Comarcal que des de més d’una dècada segueixen governant principalment per a la seva borsa de votants i amb la complicitat d’una formació que es fa dir d’esquerres a l’Alt Urgell (ERC). Un suport que, a ningú s’amaga, té més a veure amb els interessos personals d’alguns dels seus dirigents que no de la idiosincràsia pròpia del partit.
Mentrestant, les dues cares de la realitat de la Seu i de la comarca es posen en relleu en el tarannà quotidià d’una gran part de la ciutadania, que no pertanyen majoritàriament al col·lectiu de funcionaris, que té serioses dificultats per arribar a finals de mes.
Davant aquestes crítiques, els mandataris polítics que estan al capdavant d’aquestes institucions es defenen amb la seva cantarella habitual: que tot plegat és pura demagògia.
