L’advocat que exerceix l’acusació del Govern contra la BPA és accionista del ‘Diari d’Andorra’

Manel Pujadas

El cas de la Banca Privada d’Andorra (BPA) té dos judicis en paral·lel. Un és la vista oral que se celebra, des del 15 de gener del 2018 (aviat farà cinc anys!), al Tribunal de Corts d’Andorra i que gira sobre les activitats del client Rafael Pallardó, vinculat a la trama xinesa dirigida per Gao Ping. L’altre “judici” és el mediàtic i consisteix en la filtració sistemàtica de parts secretes del voluminós sumari instruït per la Batllia que es publiquen, també des de fa cinc anys, al diari madrileny El País.

El judici del Tribunal de Corts ha patit nombroses i dilatades interrupcions. Ara mateix torna a estar suspès pels problemes mèdics d’un dels tres magistrats i s’ha anunciat que les sessions no es reprendran fins al 6 de març pròxim. 

 

EL TRIBUNAL VA “A CEGUES”

Però el problema d’aquesta primera peça separada sotmesa a judici oral és molt més greu i més de fons. La causa de Rafael Pallardó que s’està jutjant està totalment connectada amb el cas Gao Ping, endegat per la Fiscalia Anticorrupció espanyola l’any 2012 i que, deu anys després, encara està pendent de judici a l’Audiència Nacional. 

És a dir, els magistrats del Tribunal de Corts andorrà estan “venuts” i van “a cegues”, perquè els suposats delictes que estan jutjant –i que involucren a 25 exdirectius i exempleats de la BPA- depenen absolutament del veredicte de l’Audiència Nacional espanyola i, posteriorment, del Tribunal Suprem, si és que es presenten recursos a la sentència que dicti.

 

UNA “XARLOTADA” CARÍSSIMA

Això explica l’exasperant parsimònia del president del tribunal, Enric Anglada, que atura el judici cada dos per tres (ja s’han suspès més de 600 sessions programades!) i també la surrealista actuació del fiscal general, Alfons Alberca, que s’ha passat hores i hores i dies i dies formulant absurdes preguntes al vent. Els tres magistrats i el fiscal general saben que estan en fals: fins que a Espanya no hi hagi sentència definitiva del cas Gao Ping, el judici que es fa a la Sala Magna de la Batllia és una pantomima.

Però aquesta “xarlotada” té un preu caríssim: els 25 encausats i els seus advocats tenen l’obligació d’estar presents al judici. La situació és especialment greu pels exdirectius i exempleats de la BPA, als quals se’ls ha destrossat la vida: la majoria han de treballar per poder sobreviure i l’obligada presència a les sessions de la vista oral és un càstig afegit que els impedeix atendre els seus compromisos laborals.

Passa el mateix amb els advocats defensors. Des de fa gairebé cinc anys tenen la seva agenda “segrestada” per aquest judici, imprevisible i inacabable. Això, com és obvi, condiciona i afecta la seva disponibilitat per atendre altres clients.

 

EL JUDICI PARAL·LEL

En canvi, el judici de la BPA que no pateix interrupcions ni dilacions és el mediàtic, protagonitzat per les filtracions interessades del sumari que publiquen al diari El País els periodistes José María Irujo i Joaquín Gil (veieu https://lavalira.eu/la-familia-dun-exdiputat-mexica-rebutja-energicament-les-imputacions-de-la-batllia-dandorra/). Es tracta de documents –oficialment, “sub judice”- que han passat per les mans de la magistrada Canòlic Mingorance, la batlle Stéphanie Garcia, el fiscal general Alfons Alberca o el cap de la UIFAnd, Carles Fiñana, i que han acabat, per conductes absolutament irregulars, a la redacció d’El País a Madrid.

En total, des de l’any 2017 s’han publicat unes 40 filtracions del sumari de la BPA en aquest diari madrileny. En la seva majoria fan referència a exclients estrangers del banc, als quals es relaciona –sovint, sense cap mena de proves- amb organitzacions criminals, operacions de blanqueig o casos de corrupció, com és l’últim cas de l’exdiputat mexicà, el difunt Óscar Javier Lara Aréchiga.

L’objectiu d’aquest “judici mediàtic” paral·lel que es fa a través de les pàgines d’El País és molt clar: crear la sensació, de cara a l’opinió pública, que la BPA era la “cova d’Alibabà” i que, per tant, la intervenció i confiscació del banc, decidida pel Govern de Toni Martí l’any 2015, era totalment imprescindible i necessària. 

 

LES “CLAVEGUERES” ANDORRANES

La filtració massiva de documents sotmesos a secret del sumari al diari El País no és casual. És una operació dissenyada des de les “clavegueres” de l’Estat andorrà (sí, Andorra també té les seves “clavegueres”) per intentar desviar l’atenció i encobrir una evidència: el fet que tota la banca andorrana feia el mateix del que s’acusa amb grans escarafalls a la BPA i que tots els bancs d’Andorra han tingut i tenen clients conflictius o poc recomanables.

Aquesta operació de “guerra bruta” contra la BPA té una segona pota. Les filtracions interessades que publica el diari El País són reproduïdes “com a lloros”, al cap de pocs minuts, pel Diari d’Andorra i Poble Andorrà. D’aquesta manera, les informacions que apareixen a Madrid entren al Principat, pel consum intern de l’opinió pública andorrana.

 

UNA OPERACIÓ MOLT BARROERA

La maniobra de les “clavegueres” és com un “ping pong”: envien des d’Andorra la documentació “sub judice” a Madrid; el diari El País li posa la salsa i la publica (a canvi de què, de quant?); i, a continuació, els dos diaris andorrans de confiança de DA se’n fan ressò, fent esment, això sí, que ho ha publicat El País, que suposadament és un diari “seriós”.

L’operació és molt barroera i de baixa estofa. Per això mateix, hi ha quelcom que grinyola: per què el Diari d’Andorra, que és una publicació seriosa i dirigida amb criteris professionals, es presta a participar en aquesta “guerra bruta” ordida per les “clavegueres” de l’Estat andorrà i es juga el prestigi i la credibilitat?

 

ADVOCAT ACUSADOR I ACCIONISTA

Una explicació pot ser que l’advocat Manel Pujadas (foto), que exerceix l’acusació particular en nom del Govern de DA contra els exdirectius i empleats de la BPA, és titular de 300 accions de Premsa Andorrana SA, l’empresa editora del Diari d’Andorra. Per fer aquesta tasca acusatòria, aquest advocat cobra del Govern de Xavier Espot 30.000 euros mensuals.

Curiosament, en l’accionariat de Premsa Andorrana SA, també amb 300 títols, hi ha l’advocat Salvador Capdevila, que porta la defensa de dos dels encausats en el judici de la BPA. Però, pel que es veu, la seva capacitat d’influència en la línia informativa del diari és molt menor a la de Manel Pujadas. 

A més de Manel Pujadas i Salvador Capdevila, els altres accionistes del Diari d’Andorra són, segons les dades consultades per LA VALIRA: Prensa Leridana SL (Diari Segre), 9.300 accions; Marc Vila, actual Raonador del Ciutadà d’Andorra, 5.550 accions; Reig Finances (família Reig/Andbank), 4.050 accions; Capital Everest, 3.000 accions; Inversions Immobiliàries Andorranes, 1.500 accions; Ramon Serra (Grup Guem), 1.200 accions; Pere Besolí, 750 accions; Pere Roquet, 600 accions; Francesc Pallàs Viladomat, 300 accions; i l’exministre i home fort de DA, Ladislau Baró, 300 accions.

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

1 comentari a “L’advocat que exerceix l’acusació del Govern contra la BPA és accionista del ‘Diari d’Andorra’”

  1. Tot plegat, i que des de fa temps es diu d’aquest judici que és una farsa, tot plegat deia, continúa. Els interessos amagats, que els hi han, amb el temps acabarem sabent-los. Temps al temps. Mentres tant, paciència, que la justícia a més de cega, está cuadraplégica. No pot moure ni les pestanyes per a que la població torni a creure amb ella.

    Respon

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies