La família d’un exdiputat mexicà rebutja enèrgicament les imputacions de la Batllia d’Andorra

Un dels “misteris” que envolten la instrucció judicial del cas BPA és la filtració massiva i sistemàtica de parts del sumari que instrueix la Batllia d’Andorra al diari madrileny El País. Aquest diari espanyol no compta, des de fa molts anys, amb cap corresponsal al Principat que pogués –en el legítim exercici de la seva feina- accedir a la voluminosa documentació sumarial d’aquesta investigació.

Les informacions sobre el sumari de la BPA, que teòricament hauria de ser secret, les signen sempre, des de Madrid, els periodistes d’El País José María Irujo i/o Joaquín Gil. Per tant, hi ha “algú”, amb molta mà a la Batllia, que es dedica, des de l’any 2017, a enviar a Madrid documentació que està “sub judice” a Andorra.

 

EL “GABINET NEGRE”

L’escàndol és colossal –filtració a un mitjà de comunicació estranger d’informació que mai no hauria d’haver  sortit de la Batllia-, però ni el fiscal general Alfons Alberca, ni els batlles afectats per aquestes “fuites”, ni el Consell Superior de Justícia (CSJ) no han mogut un dit per esbrinar què passa. Estem parlant d’una quarantena de filtracions documentals del sumari BPA que s’han passat des d’Andorra al diari El País en els últims cinc anys!  

Qui prepara, dosifica i facilita aquesta documentació sumarial als periodistes José María Irujo i Joaquín Gil? Segons totes les evidències, a Andorra opera un “gabinet negre”, creat en l’entorn de l’AREB i del Govern de Xavier Espot, que es dedica amb cos i ànima a intentar presentar els exempleats del banc com uns “criminals” per justificar la seva imputació judicial.

 

 

REVELACIÓ I VIOLACIÓ DE SECRETS

Aquest “gabinet negre”, que forma part de les “clavegueres” de l’Estat andorrà, sembla haver arribat a un acord secret amb el diari El País –a canvi de què i de quant?- per manipular l’opinió pública i crear la impressió que la BPA era una “cova de lladres”, presentant la seva confiscació com a totalment necessària i inevitable.

L’advocat Antoni Riestra, que porta la defensa d’alguns dels exempleats de BPA imputats,  és contundent en la seva valoració sobre aquestes filtracions massives: “El fet de filtrar la informació present en els procediments judicials andorrans, a més de comportar la comissió de diferents infraccions penals relacionades amb la revelació i violació de secrets, secret professional, secret laboral, comporta també la vulneració de drets fonamentals a la intimitat i l’honor dels investigats i del personal de la BPA, afectant el seu procés degut i just, i també segons qui realitzi l’acte i amb quina finalitat, pot comportar infraccions contra l’Administració de Justícia i contra la seva independència, com fraus processals, encobriments, prevaricacions, inducció a errors a funcionaris, a autoritat judicial, etcètera”.

 

LA PEDRA EN UN LLAC

Aquesta operació d’intoxicació mediàtica massiva, orquestrada pel “gabinet negre” que està incrustat en el cor del Govern andorrà, és un fet gravíssim que posa en qüestió els fonaments constitucionals de l’Estat de dret. “El fet de que El País, ja fa anys, estigui publicant el contingut dels autes judicials andorrans relatius al cas BPA, fruit de la vulneració del deure de secret que tenim tots aquells que són col·laboradors de la Justícia o que en formem part comporta una total manca de respecte i consideració a la mateixa Administració de Justícia”, rebla l’advocat Antoni Riestra.

La publicació d’aquesta llarga sèries d’articles de José María Irujo i Joaquín Gil a partir de documents seleccionats i filtrats del sumari del cas BPA ha tingut un calculat i volgut efecte mediàtic multiplicador. El grup Prisa, del qual forma part el diari El País, té diversos mitjans de comunicació a l’Amèrica Llatina, que s’han fet ressò d’aquestes informacions i, al seu torn, han provocat, amb l’efecte de “la pedra en un llac”, que altres diaris les reprodueixin, creant una allau massiva d’articles contra la BPA, que queden indexats a Internet.

 

ELS CÒMPLICES ANDORRANS

El “gabinet negre” té també dos importants còmplices mediàtics al Principat: el Diari d’Andorra (controlat per Andbank) i el Poble Andorrà (controlat per Crèdit Andorrà). Al cap de pocs minuts, aquests dos diaris andorrans es dediquen a reproduir “com a lloros” totes les informacions que publiquen José María Irujo i/o Joaquín Gil a El País contra els antics gestors de la BPA.

Però tota aquesta trama –que inclou, entre d’altres, la magistrada Canòlic Mingorance, la batlle Stéphanie Garcia, el fiscal Alfons Alberca, els dos periodistes d’El País i els màxims responsables de Poble Andorrà i Diari d’Andorra– topa ara amb un seriós problema: la indignada reacció de la família del banquer, empresari i diputat mexicà Óscar Javier Lara Aréchiga, que va morir l’any  2017, davant les insinuacions de les autoritats andorranes –difoses a través del diari El País i reproduïdes pels dos mitjans andorrans- que es dedicava a blanquejar diners del terrorífic càrtel de la droga de Sinaloa i que el producte d’aquestes activitats criminals l’amagava a la BPA.

 

 

DESMENTIMENT ROTUND

Els dos fills  d’Óscar Javier Lara Aréchiga han convocat una roda de premsa (foto) per desmentir rotundament aquestes insinuacions, que també involucren la policia andorrana i la UIFAnd. Segons han manifestat, el seu pare “va treballar durament durant més de 40 anys per a aconseguir els fruits del seu treball, desenvolupant una trajectòria en els negocis bancaris i empresarials que li han valgut per a aconseguir els béns que ara disposem, per la qual cosa no permetrem que taquin la seva reputació ni la dels seus hereus”.

Els familiars d’Óscar Javier Lara Aréchiga desqualifiquen totalment les insinuacions que fa la justícia andorrana, assegurant que “aquesta investigació no té bases formals, sinó que es basa en publicacions mediàtiques que no tenen cap veracitat”. Una cosa és que, durant anys, aquest banquer, empresari i polític, juntament amb la seva dona i el seu germà, tinguessin diners en comptes de la BPA, però una altra molt diferent és que aquests diners fossin producte del blanqueig del narcotràfic del càrtel de Sinaloa, fet que en cap moment no s’ha pogut demostrar. 

 

DENÚNCIA CONTRA LES AUTORITATS JUDICIALS ANDORRANES

Per això, els fills d’Óscar Javier Lara Aréchiga han anunciat que presentaran una denúncia contra el Principat d’Andorra i contra les autoritats judicials i policials que han fet aquestes afirmacions criminals, sense cap mena de prova. “El nostre pare va morir fa cinc anys, deixin-lo en pau. Si els andorrans o aquest Sr. Irujo volen bronca, aquí estem, el nostre pare ja no hi és”, han afirmat els fills.    

Val a dir que Óscar Javier Lara Aréchiga té un currículum respectable. Economista format a la Universitat de Harvard, especialitzat en el món de les finances, va ocupar alts càrrecs de responsabilitat en diverses entitats bancàries de Mèxic (Banco del Noroeste, Banco del Atlántico, Banco Nacional de Crédito Rural…). Destacat militant del PRI, també va exercir tasques de comandament en la funció pública, com a secretari d’Administració i Finances del govern de l’Estat de Sinaloa (1999-2009). Entre 2009-2012 va ser diputat del PRI i el president Enrique Peña Nieto el va nomenar subdirector general de la Comissió Nacional de l’Aigua.

 

UNA VINTENA D’EMPRESES

L’any 2014 va abandonar la política activa per dedicar-se, juntament amb el seu germà, a dirigir el grup empresarial familiar. Aquest empori consta d’unes 20 societats, en sectors com l’agricultura, mineria, construcció, comerç, telefonia, informàtica… amb presència als estats de Sinaloa, Guanajato i Baja California.   

 Ni la justícia ni els mitjans de comunicació mexicans havien investigat ni denunciat mai els suposats vincles del difunt Óscar Javier Lara Aréchiga amb el càrtel de la droga de Sinaloa ni tampoc que es dediqués a blanquejar els diners del narcotràfic. Per això, les insinuacions que fa la batlle andorrana Stéphanie Garcia, reproduïdes pel diari El País i pels dos diaris “satèl·lits” d’Andorra, han causat un fort impacte a Mèxic.

 

DINERS BLOQUEJATS

“Només pel fet de ser mexicans i de Sinaloa ja ens cataloguen de suposat risc per estar relacionats amb el càrtel”, afirmen els fills d’aquest banquer, empresari i polític. En el rerefons d’aquest conflicte hi ha els intents de la família d’Óscar Javier Lara Aréchiga per recuperar els diners que se’ls van bloquejar a la BPA, després de la confiscació del banc l’any 2015, uns 6 milions d’euros.

La batlle Stéphanie Garcia s’hi nega, al·ludint als suposats vincles amb el càrtel de Sinaloa: “Hauria mantingut llaços amb membres del càrtel de Sinaloa, conegut per ser un grup organitzat dedicat al tràfic de drogues, armes, blanqueig i altres il·lícits”, afirma. Però les proves per fer aquesta asseveració són molt febles. Es basen en un informe de la DEA que implicava la societat mexicana Grupo Viz, dedicada al sector de la carn –de la qual Óscar Javier Lara Aréchiga n’havia estat accionista minoritari-, amb el blanqueig de diners d’un dels clans del càrtel de Sinaloa. Però aquestes sospites mai s’han arribat a concretar ni a judicialitzar a Mèxic.

Pels fills d’aquest banquer, empresari i polític, les coses estan molt clares: “Les autoritats andorranes s’inventen excuses per quedar-se amb els diners de la nostra família. Sabem que això passa amb moltes altres persones de Mèxic que tenien fons a la BPA i demanem a la Secretaria de Relacions Exteriors perquè ens assessorin en la defensa”.