L’Ajuntament de Puigcerdà en una actitud temerària rep cada dia la Gent Gran a l’actual casal, ubicat al Museu Cerdà. La que fos l’única sala d’exposicions del centre no disposa de sortida d’emergència amb una cuina (office) dins dels lavabos. El que agreuja més la situació és que està ubicada a la primera planta de l’edifici.
Per augmentar encara més la temeritat, i en una més que clara demostració d’audàcia, l’anterior equip de govern d’Albert Piñeira va signar (de forma incomprensible i sense el suport ni consulta als usuaris de l’antic casal del passeig Deu d’Abril) un acord amb una entitat local perquè s’ocupés de les persones de la tercera edat que recorren a les actuals instal·lacions com a lloc d’esbarjo.
El perill augmenta encara més donat que l’organisme transporta cada dia al Museu cerdà diverses persones grans afectades o ateses per l’esmentada associació, la majoria d’elles amb problemes de mobilitat, la qual cosa podria acabar en tragèdia de produir-se un incendi atès que en ser un primer pis l’ascensor no funcionaria, les escales són estretes el que convertiria l’espai en una veritable ratera.
Fracàs rotund del nou casal
La Gent Gran que solia acudir a l’antic local era molt més nombrós que a l’actual. El rebuig continua sent aclaparador fins al punt que l’Ajuntament s’ha vist obligat a buscar unes altres instal·lacions que siguin més cèntriques.
Tant els usuaris de l’excasal com el partit d’oposició (ERC) afirmen no entendre el motiu pel qual el govern de coalició (Junts i Futur per Puigcerdà) crida a licitació, posant, per exemple, dins de les condicions, que es garanteixi un servei de menjars que, en gairebé mig segle d’existència del casal, mai van tenir les persones de la tercera edat.Paradoxalment, ni una sola d’aquestes persones ho ha demanat.
Queixes unànimes dels usuaris de l’excasal
Els usuaris que freqüentaven l’antiga ubicació del casal exposen els motius del perquè no acudeixen al nou, tret quan se celebren cinquens, i que majoritàriament tenen a veure amb la seva ubicació.
El fracàs és patent, però l’actual govern municipal no escolta la Gent Gran i lluny d’això, llança una incomprensible licitació que abastaria els pròxims tres anys amb un cost de tres-cents mil euros.
