Les xarxes socials treuen fum des d’aquest dimecres arran de les declaracions públiques del cap de Govern, Xavier Espot, sobre la necessitat que la mà d’obra que treballi a Andorra no resideixi al país i visqui a les zones frontereres com ara principalment a la Seu d’Urgell i comarca per evitar un major creixement urbanístic del Principat.
La gran majoria de les persones expressen la seva indignació i malestar per les intencions de convertir els municipis de l’Alt Urgell en una mena de guetos per a les classes més desfavorides que no puguin accedir a un habitatge digne a Andorra.
Això suposa a la pràctica, com diu la dita popular, ‘passar la patata calenta’ a la mateixa ciutadania de l’Alt Urgell que, des de ja fa uns quants anys, està ‘patint’ els efectes de l’arribada de persones procedents del Principat que s’instal·len a la comarca per no poder assumir l’alt cost dels lloguers en aquest país.
Per la seva banda, els residents alturgellencs també han reduït el seu poder adquisitiu en haver de pagar un preu més alt pel lloguer de l’habitatge i molts d’ells han decidit marxar a altres llocs de Catalunya i de la resta de l’estat.
Davant la gravetat de la declaració d’intencions d’Espot, per poder defensar la limitació del dret de lliure circulació de persones que li demana la UE per signar un acord d’associació, les autoritats de l’Ajuntament de la Seu han decidit, fins el moment, no respondre a les greus paraules del cap de l’executiu andorrà.
D’aquesta manera, l’alcalde Joan Barrera voldria evitar enfrontar-se amb el líder demòcrata, tenint present que Andorra dona feina actualment a més de 1.500 treballadors fronterers procedents de l’Alt Urgell.
Així i tot, el partit homònim de la plataforma socialista de Compromís, el Partit Socialdemòcrata (PS) s’ha pronunciat sobre la polèmica a través del seu president, Pere Baró.
Al respecte, el també conseller general ha rebutjat les pretensions dels demòcrates en considerar que el seu objectiu és fer d’Andorra “un país per a rics precaritzant el món social i laboral” amb mesures com les de “viure fora de les nostres fronteres”.
