Fàbrega no posa el càrrec a disposició de Junts tot i la segona aclaparadora derrota en unes municipals a la Seu

El candidat de JuntsxCat a la Seu d’Urgell, Jordi Fàbrega, continuarà al capdavant de la formació, sense fer un pas al costat, malgrat la segona aclaparadora derrota en unes eleccions municipals a la capital alturgellenca.

Un fracàs que enguany és molt més aclaparador amb relació a la contesa electoral de fa quatre anys quan va prendre el relleu de l’exalcalde Albert Batalla com a candidat.

El pediatre que va aconseguir ser el batlle de la Seu el 2019 durant dos anys i mig, gràcies al pacte de coalició amb els seus socis d’ERC, no va aconseguir fer-se en aquella ocasió amb el primer lloc, sent vençut pel socialista Òscar Ordeig.

La seva etapa com a batlle més que ser aprofitada per Fàbrega per demostrar la seva vàlua com a gestor, li ha passat ara una greu factura. La prepotència, l’arrogància i els seus tics totalitaris sobre aquells que no pensen com ell, ha anat acompanyat de la seva mala gestió pública en àrees tan sensibles com ara Hisenda, Seguretat Ciutadana i Comunicació.

Tot plegat ha fet enfadar fins i tot als seus amb moltes contradiccions sobre el model de ciutat amb molt de fum en les seves paraules, moltes fotos, i poca obra de govern, tret de la posada en marxa dels estudis de l’Inefc, que van ser aprovats en la legislatura anterior. Junts també ha passat per alt els greus problemes que afecten el dia a dia dels urgellencs i de les urgellenques, convertint el consistori, i de retruc el Consell Comarcal, amb autèntiques agències de col·locació dels seus afins i atorgant subvencions i ajudes ‘a mida’.

L’obsessió del deixeble de Laura Borràs per ser un hooligan més en la causa independentista, renunciant al paper institucional de la figura d’alcalde per resoldre els patiments i les mancances quotidianes del conjunt de les persones, l’ha convertit en un personatge distant, molt poc popular i allunyat de la gent del carrer. I els resultats així ho demostren.

És important recordar que, a banda dels dos comicis municipals, Fàbrega es va presentar com a candidat el febrer del 2021 a les eleccions al Parlament per la demarcació de Lleida. Tot i ser l’alcalde de la Seu en aquells moments, Junts a la capital alturgellenca va ocupar el segon lloc, darrere dels republicans.

Amb tot, Junts per la Seu intentarà fins al darrer minut poder optar a l’alcaldia amb l’ajut d’ERC i, especialment dels dos regidors de la CUP, malgrat que en un primer moment Fàbrega va afirmar que el seu grup, format per només 4 regidors, es mantindria a l’oposició.

Els resultats de la jornada electoral d’aquest diumenge han estat  prou contundents. Solament han separat vint vots a Compromís d’obtenir la majoria absoluta. Finalment, s’han quedat amb 8 edils, arran dels 1.876 sufragis aconseguits (1.719 a les eleccions del 2019). Un increment de 157 vots.

En l’altra banda, els postconvergents han perdut 522 vots respecte a fa quatre anys i no han arribat ni al miler (991) enfront dels 1.513 del 2019. Tanmateix, cal destacar la patacada dels republicans que només han estat votats per 664 ciutadans (1.192) i disposaran de 3 seients a la sala de plens. La CUP, en canvi, clava els mateixos resultats del 2019: 517 sufragis i 2 regidors.

Una legislatura que serà complicada tenint present la dolenta situació de les finances municipals. Fins i tot, durant la campanya els partits que fins ara formen l’equip de govern, Junts i ERC, van deixar anar la proposta d’incrementar els impostos de l’ajuntament a les persones amb rendes més altes per fer front a la despesa, el que van definir com a “fiscalitat progressiva”.

Tot i que en l’hemeroteca es pot contrastar l’anunci d’aquesta iniciativa, totes dues formacions ho van desmentir posteriorment, arremetent contra aquells mitjans que s’havien fet simplement ressò de la proposta fiscal en boca dels mateixos alcaldables.