Lluny d’una rectificació de les seves polèmiques declaracions públiques entorn de la necessitat que la mà d’obra visqui a les zones frontereres fora d’Andorra, el cap de Govern, Xavier Espot, està fent ‘la bola cada vegada més gran’, fins al punt de no fer res per evitar la confrontació entre els veïns de banda i banda de la frontera del riu Runer.
Les ambigüitats dels mandataris municipals de l’Ajuntament de la Seu i de la comarca ( i dels partits que s’autoproclamen com a progressistes) alimenten cada vegada més el manteniment de la cerimònia de rendir homenatge als senyors (representants actualment pels potentats andorrans i el Copríncep episcopal) per part dels territoris sota la seva submissió.
Tot plegat evocant un sistema feudal més propi de l’edat mitjana i que els polítics andorrans més conservadors volen continuar perpetuant.Cal recordar que la capital alturgellenca des de fa anys s’ha convertit en l’autèntic ‘barri vermell’ d’Andorra, on teòricament és prohibit l’exercici de la prostitució.
Cada dia pugen i baixen persones del Principat en cerca de sexe. Un negoci que continua creixent, a banda dels locals, augmentant el nombre d’apartaments dedicats a aquesta activitat.
A banda, el tràfic de drogues i l’obtenció a la Seu d’estupefaents és relativament fàcil en molts locals d’oci i de restauració, algunes autèntiques tapadores, com a una de les principals fonts d’ingressos per als propietaris. Uns llocs molt freqüentats també per residents andorrans, tenint en compte que el consum és il·legal al país dels Pirineus.
Resulta paradoxal que en una ciutat, residència habitual del Copríncep i arquebisbe d’Urgell, molts urgellencs i urgellenques vulgui fer els ‘ulls grossos’ sabent que es tracta d’una realitat des de fa molts anys.
I ara, a més, caldrà afegir l’increment de nous fronterers que hauran de viure a la Seu i comarca, tant sí com no, per desig de les autoritats polítiques andorranes, que no veuen una altra alternativa al creixement urbanístic d’Andorra que no passi per l’expulsió fronteres avall dels treballadors més febles.
Mentrestant, el Copríncep Joan-Enric Vives també guarda un silenci ‘còmplice’ davant les intencions del govern de Demòcrates per Andorra (DA) i altres formacions polítiques ideològicament properes a Xavier Espot
.Vives demostra un cop més en situacions com aquestes, la manca d’humanitat i sensibilitat amb els estaments més febles de la societat, posicionant-se sempre al costat de les classes més benestants de la societat.
Una Església dels mercaders que es troba molt ben representada per la figura de Joan-Enric Vives.
