La situació per accedir a un habitatge digne a la Seu i a la comarca continua enquistada i sense gaires solucions a curt i mitjà termini. Una jornada organitzada aquesta setmana per promotors immobiliaris amb la col·laboració del mateix Ajuntament ha posat de manifest la manca de solucions, més enllà de les bones paraules, per evitar el degoteig constant de residents, especialment de la capital alturgellenca, que han de marxar del territori per intentar poder sobreviure.
Si els experts han conclòs des de l’àmbit teòric que l’Alt Pirineu i Aran necessitaria que cada any es construïssin 200 habitatges nous, en la pràctica queda demostrat que la minsa promoció de nous pisos només està a l’abast de les classes més benestants.
Un exemple de tot plegat és el nou bloc d’apartaments que ben aviat començarà a construir-se en un solar de l’avinguda Guillem Graell de la Seu. Des de fa uns mesos s’anuncia en diferents portals immobiliaris: 40 habitatges d’alt estanding.
L’alcalde socialista, Joan Barrera, ha assegurat ‘desconèixer’ aquesta nova edificació perquè “encara no ha arribat al consistori en forma de demanda de llicència”, tot i que els moviments en el solar ja són visibles (foto adjunta) des de fa moltes setmanes.
La manca d’habitatge es vol anar “trampejant”, segons Barrera, per oferir solucions des de l’Ajuntament amb l’edificació “més aviat que tard d’un centenar de pisos de protecció oficial” amb una petita partida de 500.000 euros.
Molts pisos buits
Cal recordar que un recent estudi gens sospitós de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), encarregat per la CUP en el qual es van creuar les dades amb l’INE (Institut Nacional d’Estadística), indica que el parc privat d’habitatge de la capital alturgellenca és de 7.482 pisos, dels quals uns 1.500 romanen tancats, d’acord amb el consum elèctric.
D’aquest muntant, la part més elevada no té consum, seguida d’habitatges catalogats com de molt poc ús i els d’ús esporàdic (probablement segones residències).
Pel que fa a altres municipis de l’Alt Urgell cal destacar els casos d’Oliana i Montferrer i Castellbò. En la primera localitat hi ha registrats per l’INE, 1.222 pisos, dels quals 277 són buits. A Montferrer amb 935 unitats residencials detectades, 290 romanen sense cap ús.
I mentrestant, de res serveixen l’organització de jornades i de grans manifestos polítics per evitar el sagnant despoblament del Pirineu.
