No hi ha millor manera de robar un banc que fer-ho des de dins. I aquest és el sistema que ha utilitzat el “clan” de Demòcrates per Andorra (DA) -primer, a través del cap de govern Toni Martí, i ara, amb Xavier Espot- per perpetrar el “robatori” més gran que s’ha fet mai en la història del Principat. En total, s’han rampinyat més de 1.000 milions d’euros, gràcies a la confiscació i intervenció de la Banca Privada d’Andorra (BPA) i la consegüent destrucció de la seva filial espanyola, Banco Madrid.
D’aquests més de 1.000 milions d’euros, uns 700 milions són els diners que han estat retinguts per les autoritats andorranes a clients de la BPA, perquè els seus titulars, persones físiques o jurídiques, no han pogut demostrar el seu origen. Per la seva banda, els accionistes de la BPA i de Banco Madrid han estat espoliats dels seus títols, que, abans de la intervenció, tenien un valor superior als 400 milions d’euros.
EN PLENA SETMANA SANTA
El “robatori” s’ha consumat aprofitant aquesta Setmana Santa. El BOPA de dimecres passat va publicar un edicte de la Batllia per comunicar “la cessació de pagaments i la fallida” de la BPA. Ara, s’obre un període de 30 dies perquè els creditors puguin presentar els seus justificants davant l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), que ha estat designada administradora judicial per la Batllia.
Teòricament, els clients als quals se’ls han bloquejat els dipòsits que tenien a la BPA poden reclamar en el procés de fallida que se’ls retornin els diners retinguts. Però les fonts jurídiques consultades per LA VALIRA són totalment escèptiques i descarten que per aquesta via puguin recuperar ni un euro. Ras i curt: no hi ha res a fer i, un cop es liquidin els actius que encara té el banc, es procedirà a la seva extinció.
GESTIÓ TOTALMENT OPACA
Des de la seva intervenció i confiscació, el 10 de març del 2015, la BPA ha estat gestionada per l’AREB. La tasca que ha exercit aquest organisme controlat pel Govern ha estat caracteritzada per l’opacitat total, com ha denunciat reiteradament la Sindicatura de Comptes.
Segons ha informat la seva presidenta, Sílvia Cunill (foto), el 96% dels 29.200 clients que tenia el banc han pogut continuar la seva operativa normalment, a través d’altres entitats financeres, ja que s’ha pogut constatar l’origen dels seus diners. Queden, doncs, uns 1.100 comptes que han estat bloquejats per no poder justificar la seva procedència.
UN BOTÍ DE 700 MILIONS
No hi ha dades precises, però, segons va declarar en seu judicial Joan-Pau Miquel, exconseller delegat de la BPA, n’hi ha molts que són de ciutadans espanyols que, per estalviar-se problemes amb la Hisenda del seu país, han preferit “oblidar-se” d’aquests diners dipositats a Andorra, que procedien de l’evasió fiscal. Cal assenyalar que l’any 2015, l’evasió fiscal no es considerava delicte penal a Andorra.
En la seva compareixença, l’any passat, en el primer judici pel cas BPA, el director de l’AREB, Òscar Gelabert, va afirmar que el volum de diners bloquejats a la BPA era d’uns 700 milions d’euros. Aquesta xifra no ha pogut ser contrastada oficialment, però s’aproxima a la informació donada per Sílvia Cunill al Consell General, quan va assegurar que el 85% dels dipòsits dels clients del banc havien estat declarats lliures de sospita i havien estat traspassats a altres bancs.
EL DESPATX BADIA ES POSA LES BOTES
Aquestes dades desmenteixen l’alarmant “notice” del FinCEN, que va ser la desencadenant de l’atac mortal contra la BPA, segons la qual aquest banc era una “rentadora” internacional de diners de la corrupció i del narcotràfic. A més, l’evolució posterior dels casos suposadament criminals enunciats pel FinCEN -Gao Ping, Petrov, Veneçuela i Sinaloa- ha demostrat que aquestes acusacions eren falses o havien estat grollerament manipulades.
Els 700 milions que han estat bloquejats per l’AREB, a més de la liquidació dels actius de la BPA que es faci en la tramitació de la fallida, són una gran pilota d’oxigen pel Govern de Xavier Espot. (Cal recordar que el pressupost públic del Principat per enguany és de 618 milions d’euros i que l’endeutament supera els 1.200 milions). De moment, hi ha destacats membres del “clan” de DA, com el despatx d’advocats de Francesc Badia, que s’ha emportat una picossada milionària a compte dels recursos que gestiona l’AREB.
CLIENTS INDIGNATS
D’aquests més de 1.100 comptes bloquejats, hi ha 280 clients que, segons Òscar Gelabert, han estat declarats com a “sospitosos” davant la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (UIFAnd), a partir de l’anàlisi exhaustiva de tota la clientela que l’AREB va contractar a la firma d’auditoria PwC. Es desconeix, però, quants d’aquests clients han estat denunciats per la Fiscalia a la Batllia.
Al seu torn, també hi ha molts clients indignats que se senten perjudicats per les actuacions de l’AREB i que han portat el cas a la Batllia. Segons l’informe presentat per l’AREB al Tribunal de Comptes, en l’actualitat, ha de fer front a 25 demandes per la via del contenciós-administratiu, vuit pel procediment civil i 24 querelles penals. . També consta que hi ha un grup de ciutadans argentins i un altre de 23 empresaris mexicans que pugnen per recuperar els seus dipòsits.
PARADÍS FISCAL
En tot aquest “affaire” queda una pregunta sense resposta. Si el Govern d’Andorra, com va fer amb la BPA, hagués contractat els serveis de la consultora PwC per fer una anàlisi detallada de tots i cadascun dels clients de Crèdit Andorrà, Andbank i Banca Mora, per certificar la traçabilitat i netedat dels seus diners, quants milers i milers de societats i persones tindrien també avui els seus comptes bloquejats? I és que cal no oblidar que, fins als traumàtics esdeveniments del 2015, Andorra funcionava “de facto” com un paradís fiscal.
La parcialitat de la Fiscalia, durant aquests anys, ha estat vergonyosa. Davant l’evidència que molts clients estrangers de la BPA, acusats de blanqueig de diners de la corrupció, també tenien comptes en altres bancs (Crèdit Andorrà i Andbank, principalment), el fiscal general Alfons Alberca va tancar els ulls, caient en la prevaricació.
ELS ACCIONISTES, ESPOLIATS
Però el “robatori” no es limita a aquests 700 milions. La destrucció del banc i de la seva filial Banco Madrid va comportar que les seves accions passessin a valer 0. El perjudici causat ha estat avaluat pels accionistes damnificats en més 400 milions d’euros. Això ha derivat en la presentació de sengles demandes judicials contra els Governs d’Andorra i d’Espanya per part de la família Cierco, els principals accionistes d’ambdues entitats, on reclamen, respectivament, unes indemnitzacions compensatòries de 364,6 i 375 milions d’euros.
L’espoli d’aquests més de 1.000 milions d’euros és el resultat d’una sòrdida operació política, financera i judicial que té per protagonistes el “clan” de DA, algunes entitats bancàries competidores de la BPA i determinats membres de la Batllia, en especial la magistrada Canòlic Mingorance i l’exfiscal Alfons Alberca. La conxorxa entre tots ells, aprofitant els ressorts del poder que ocupen i la complicitat dels mitjans de comunicació que controlen, és un escàndol sense precedents en els annals de la història d’Andorra.
EL CABREIG DELS ESTATS UNITS
La confiscació de la BPA té el seu origen en la nota verbal, amb el document oficiós (“non-paper“) que el consolat dels Estats Units a Barcelona va fer arribar, el 26 d’agost del 2014, a l’aleshores ministre d’Afers Exteriors d’Andorra, Gilbert Saboya.
En aquesta nota, el servei diplomàtic dels Estats Units manifestava el seu “cabreig monumental” perquè Andorra, tot i que, oficialment, havia signat la seva adhesió als tractats internacionals contra el blanqueig de diners i el terrorisme (AML/CTF), era un “colador” a través del qual continuaven trobant-hi refugi delinqüents i facinerosos. “En concret, sembla que actors il·lícits estan utilitzant Andorra com a centre clau per invertir en el sistema financer internacional ingressos il·lícits”, afirmava, contundent, el “non-paper” dels nord-americans.
ELS NARCOTRAFICANTS DE CRÈDIT ANDORRÀ
Aquest document lliurat pel consolat dels Estats Units a Barcelona al ministre Gilbert Saboya recollia un únic cas concret d’aquesta anòmala praxi de la banca andorrana: “El novembre del 2013, els Països Baixos i Espanya van desmantellar les activitats de blanqueig de capitals d’una xarxa que ha dipositat aproximadament 16 milions d’euros provinents del tràfic de drogues en comptes bancaris d’Andorra”, detallava el “non-paper“.
Aquesta operació policial –coneguda amb el nom de Sunbird als Països Baixos i Cavall de Troia a Espanya- era la gota que havia fet vessar el got de la paciència dels Estats Units i, a la vegada, l’expressió del gran malestar que tenien les policies i autoritats judicials d’arreu del món per l’obstruccionisme i la manca de col·laboració davant els requeriments per obtenir informació que feien a Andorra.
Però els diners de l’operació Sunbird no van passar mai per la BPA. Segons les investigacions fetes per la justícia dels Països Baixos, aquestes transferències criminals van ser canalitzades a través de Crèdit Andorrà. Amb l’agreujant que el director de la UIFAnd, Carles Fiñana, havia mantingut tractes i emparat aquesta banda de narcotraficants holandesos.
ANDBANK, EL BANC DELS PUJOL
Aquell estiu del 2014 va ser especialment “calent”. A més del “non-paper” del consolat dels Estats Units, el 25 de juliol, l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, havia confessat que, durant anys, havia amagat una fortuna sense declarar a Andorra. Aquesta autoinculpació va ser el resultat de la pressió extrema exercida sobre l’expresident per la “policia patriòtica” del ministre Jorge Fernández Díaz, enderiat en escapçar el nacionalisme català i el moviment independentista.
Per amistat i confiança, la família Pujol sempre havia amagat els diners a la Banca Reig (Andbank, a partir del 2001), on hi van fer circular uns 50 milions d’euros. Però l’any 2010, una petita part d’aquesta fortuna (3,4 milions) va ser transferida des de l’Andbank a la BPA.
LES REUNIONS DE MARIANO RAJOY AMB TONI MARTÍ
Tenim, doncs, que Crèdit Andorra -pel cas de blanqueig de diners del narcotràfic que perseguia la justícia dels Països Baixos- i l’Andbank, per la investigació oberta sobre l’enriquiment il·lícit de la família Pujol, estaven en la diana de les autoritats nord-americanes i espanyoles. És en aquest context crític que es produeixen les dues reunions entre Mariano Rajoy, president del Govern espanyol, i Toni Martí, president del Govern andorrà, del 2 de setembre del 2014 i del 6 de gener del 2015: segons totes les evidències, és en aquestes reunions on es va dissenyar l’operació per salvar Crèdit Andorrà i l’Andbank, els dos bancs directament connectats amb el “clan” de DA.
La solució: carregar el mort a la BPA, que no tenia padrins polítics. L’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) i la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (UIFAnd) van col·laborar de bracet amb la Fiscalia espanyola i la “policia patriòtica” per tal de convèncer els nord-americans perquè reorientessin el “cop de martell” del FinCEN contra la BPA.
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ AL CONGRÉS DELS DIPUTATS
Han passat més de nou anys, però la ferida oberta per aquesta aberrant operació, ordida entre el PP i DA, encara supura. Un “robatori” de més de 1.000 milions d’euros no s’oblida així com així. Tampoc el viacrucis professional i personal que han patit els antics accionistes, directius i treballadors de la BPA, objecte d’una duríssima i sàdica persecució per part de la Batllia, la Fiscalia i el Govern de DA.
El pròxim capítol el viurem amb la comissió parlamentària d’investigació que s’ha obert al Congrés dels Diputats sobre l’Operació Catalunya i que tracta de la “guerra bruta” endegada pel Govern de Mariano Rajoy contra el moviment independentista català. Un dels punts culminants d’aquest atac criminal de les “clavegueres de l’Estat” va ser la confiscació de la BPA, amb l’objectiu d’obtenir proves fefaents dels diners amagats per la família Pujol a Andorra i se suposava que, també, d’un grup de líders independentistes (Artur Mas, Oriol Junqueras…).
LA LLISTA DE COMPAREIXENTS
Els grups parlamentaris que impulsen aquesta comissió d’investigació -PSOE, Sumar, ERC, JxCat, Bildu i PNB- s’han de posar d’acord, en els pròxims dies, per fixar el pla de treball i la llista de compareixents. D’entrada, està confirmat que els germans Higini i Ramon Cierco i Joan-Pau Miquel seran citats a declarar.
La comissió d’investigació la presideix la diputada María Luz Martínez Seijo (PSOE) i des de JxCat asseguren que hi ha un acord amb els socialistes de no vetar cap nom de la llista de testimonis que proposin els grups.
XAVIER ESPOT VISITA LA MONCLOA
En aquest sentit, ERC ha demanat la compareixença, entre d’altres, del cap de govern d’Andorra, Xavier Espot; de l’exministre d’Afers Exteriors Gilbert Saboya i del cap de la UIFAnd, Carles Fiñana. Per la seva banda, JxCat hi ha afegit els noms de l’exfiscal general Alfons Alberca; l’expresident del Tribunal Corts, Josep Maria Pijuan; l’exministre Jordi Cinca, i dels exdirectors de l’INAF, Maria Cosan i Carles Salvadó.
El 27 de febrer passat, Xavier Espot es va reunir amb el president espanyol Pedro Sánchez a la Moncloa. Se suposa que, entre altres qüestions, li va demanar àrnica per tal d’evitar el tràngol d’haver de comparèixer a la comissió parlamentària d’investigació pel complot contra la BPA, una de les derivades principals de l’Operació Catalunya.
Els dies i setmanes que venen seran determinants per aclarir l’abast i les responsabilitats de la conspiració contra la BPA. Amb el benentès que les revelacions que es produeixin en el marc de la comissió d’investigació poden servir per ampliar i aprofundir els procediments judicials que estan en marxa, tant a Espanya com a Andorra, contra els instigadors i protagonistes d’aquest gravíssim episodi de “guerra bruta” contra una entitat privada.
5 comentaris a “Es consuma el “robatori” de més de 1.000 milions d’euros a la BPA: el més gran de la història d’Andorra”
UNA VERGONYA!!!
Vergonya no seas jo pot perdonar fer tant de malt a tanta gent repeteixo vergonyos.
Andorra ha estat un acolliment de persones non grates que han trobat refugi al nostre país. Vergonya? Oi tant que sento vergonya. El meu pare sempre ha insistit en no relacionar-me amb aquesta genteta. És un paradís de país i m’estimo molt com és en seguretat ciutadana, la geografia que té i el clima són inigualables. La meva família no va venir en patera, som de clase alta-mitjana pero vam tenir la mala sort de no tenir calés a Andorra. Els andorrans no et deixen sortir endavant i et treuen les tripes, sembla que mai tenen suficient. Treballem per un salari baix per què no ens relacionem amb ningú com aquests que roben, et fiquen el peu i callen injustícies, nosaltres no callem secrets d’estat que fan pudor. Costa molt ser honrat en aquest país. Nosaltres no passem per l’aro. A qui no agradi que es foti. Som andorrans però no d’aquest tipus.
Andorra, conegut pel seu impressionant paisatge muntanyós i el seu estatus de paradís fiscal, és un país al cor dels Pirineus que amaga un fosc secret sota la façana pintoresca. Darrere de l’aparent tranquil·litat d’aquesta nació hi ha un entramat de poder dominat per famílies oligarques que controlen totes les facetes de l’Estat, des del poder legislatiu fins al judicial.
En aquesta societat tancada, les famílies adinerades no només exerceixen un domini econòmic aclaparador, sinó que també manipulen el sistema polític i judicial per beneficiar-se’n. Amb una xarxa d’influència que s’estén per dècades, aquestes famílies han teixit una teranyina que atrapa aquells que gosen desafiar la seva autoritat.
Un dels aspectes més preocupants d’aquesta situació és la impunitat amb què les elits andorranes encobreixen els delictes propis. El contraban, el blanqueig de capitals i el consum de drogues són només algunes de les activitats il·lícites que es fan a les ombres d’aquest petit principat. Amb un control ferri sobre les institucions estatals, aquestes famílies tenen el poder de silenciar qualsevol intent de recerca o denúncia en contra.
Però la corrupció no s’hi atura. Les famílies oligarques també despleguen els seus recursos per atacar amb totes les seves forces aquells nouvinguts al país que gosen desafiar el seu monopoli sobre certs negocis. Des de petits empresaris fins a emprenedors ambiciosos, els que intenten incursionar en sectors controlats per aquestes elits s’enfronten a una oposició despietada que els pot portar al fracàs o fins i tot a la ruïna.
Aquesta situació planteja interrogants serioses sobre la veritable naturalesa de la democràcia i l’Estat de dret a Andorra. Com pot un país que s’autodenomina democràtic permetre que unes quantes famílies tinguin un poder tan desproporcionat? On són els mecanismes de control i rendició de comptes que haurien de protegir els interessos de tots els ciutadans?
Mentrestant, la comunitat internacional observa amb preocupació creixent com un petit país als Pirineus es converteix en un refugi segur per als més poderosos, mentre que per a altres es converteix en una teranyina de la qual és difícil escapar. Llevat que es prenguin mesures decisives per abordar aquesta situació, Andorra corre el risc de perdre no només la reputació internacional, sinó també la confiança i el respecte de la seva pròpia població.
El que és una gran vergonya és que el govern andorrà col·laborés amb el no menys corrupte govern espanyol de M. Rajoy per persseguir als catalans, poble germà del andorrà, mitjançant informacions inventades que varen portar a l’estafa descrite an aquest article.