Els consellers d’ERC al Consell Comarcal de l’Alt Urgell incompliran el codi ètic del seu partit si finalment donen suport en el ple extraordinari que ha estat convocat per a aquest divendres a la candidata de JuntsxCat a presidir l’ens supramunicipal, ‘l’alcaldessa de l’odi’.
Si no es produeix cap canvi de darrera hora, els republicans alturgellencs esquivaran el seu propi document sobre el comportament i els valors de la formació per doblegar-se a la imposició dels postconvergents.
Francesc Viaplana, com a màxim responsable del partit, hauria decidit fer oïdes sordes als greus insults proferits per l’exrepublicana, Josefina Lladós, a través de Twitter -utilitzant el pseudònim @calrèflex- contra altres dirigents i càrrecs polítics, contraris al pensament únic imposat per Carles Puigdemont i els seus seguidors, entre els quals es troba Jordi Fàbrega. Uns improperis dels quals tampoc s’han lliurat els mateixos republicans com ara, Gabriel Rufián o Joan Tardà.
En un dels apartats titular ‘el respecte’ de l’esmentat codi ètic d’ERC s’afirma que:
“En l’exercici de la nostra activitat, tant en l’àmbit intern de l’organització com en l’acció política, hem d’actuar amb empatia i consideració vers la dignitat de l’altre, en tant que subjecte de drets i obligacions amb relació a les altres persones, als éssers vius, a l’ús sostenible dels recursos naturals i als elements constitutius del patrimoni material i immaterial. La dignitat de la persona constitueix un principi informador del pensament i l’actuació en l’àmbit d’Esquerra Republicana, perquè entenem que l’essència de la llibertat es fonamenta en la dignitat dels altres. En el marc de la confrontació política, tant interna com externa, més enllà de la discrepància, hem de fer ús d’un tracte educat i un llenguatge respectuós, que no es refereixi a al·lusions de caràcter privat ni sigui ofensiu“.
Si finalment Lladós és escollida com a màxima responsable de l’ens comarcal, ERC haurà de donar forces explicacions a l’opinió pública, més enllà del pacte formal subscrit amb els postconvergents i segons el qual compartiran dos anys cadascun d’ells la presidència del Consell Comarcal.
