El Copríncep d’Andorra i l’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives representa tot el contrari que el Papa Francesc espera dels seus sacerdots i bisbes quan va afirmar que “l’amor als diners, a l’èxit i al poder ens allunyen del Senyor”.
Vives que viu en la seva bombolla del Palau Episcopal de la Seu des de la seva designació com a Copríncep ha prioritzat el poder, els diners i l’èxit per estar al costat dels més benestants de la societat sense amagar-se del que més li agrada que és fer política. Una bona mostra són els seus sermons i cartes ‘pastorals’ com ara les que ha dedicat sovint a la causa independentista.
Aquest és un alt representant de l’Església catòlica que no és capaç de seguir els passos del pontífex romà que, en el seu tarannà quotidià, evita la política i els signes de pompositat, intentant apropar-se als més desvalguts. Dels “pobrets”, com diu monsenyor ja se n’ocupen els de les “Càrites”que, en paral·lel, han muntat l’empresa ‘Grapats’ un negoci rendible que ofereix uns quants calerons addicionals més a les arques del Bisbat.
Vives es troba més còmode en la política catalana rebent, dia si dia també, al seu Palau a dirigents de JuntsxCat (exCiU) als que dedica un somriure ‘d’orella a orella’ sense dissimular mantenir una relació molt més cordial que amb la resta.
Així per exemple i en una demostració més de ‘postureig’ per part del batlle neoconvergent Jordi Fàbrega, aquest divendres amb ‘honors i rebuda d’Estat’, Vives també es va reunir amb el conseller de Salut, Josep Maria Argimon (Junts). I és que ‘entre iguals’ tot és més fàcil.
