Els tres jutges de BPA estan en fals pel cas d’un argentí acusat de blanqueig de diners del narcotràfic

Si fossin coherents amb la seva manera d’entendre i d’aplicar la jurisprudència, els tres magistrats del Tribunal de Corts que jutgen el cas BPA –Enric Anglada (foto), Concepció Barón i Jacques Richiardi- haurien d’aturar immediatament la vista oral de la primera peça d’aquest macrosumari, que fa referència a la trama Gao Ping. La seva actuació en un altre  cas, el de l’argentí Diego Di Sipio, acusat de blanqueig de diners procedents del narcotràfic, és diametralment contrària i oposada a la que aquests jutges apliquen contra els 26 exdirectius i exempleats de la BPA, que s’asseuen des de fa més de quatre anys al banc dels acusats.

LA VALIRA ha pogut reconstruir els fets. Està documentat que Diego Di Sipio formava part d’un clan familiar de Buenos Aires dedicat al tràfic de drogues, especialment cocaïna colombiana, que dirigia el seu oncle, Norberto Blanco. Aquest clan de narcotraficants –els Blanco Di Sipio- acumula, des dels anys 2000, diversos procediments judicials i condemnes a l’Argentina.

LA MÀFIA CALABRESA NDRANGHETA

Els Blanco Di Sipio van fer un important salt en els seus negocis il·lícits quan, aprofitant la seva ascendència italiana, van entrar en contacte amb la màfia calabresa Ndrangheta. D’aquesta manera, van començar a exportar la seva “mercaderia” cap a Itàlia. Hi ha constància que, entre els anys 2003-4 van aconseguir introduir, a través d’Espanya, dues tones de cocaïna en el mercat italià d’estupefaents.        

Les policies d’Itàlia, Espanya i Argentina es van coordinar per desmantellar aquesta xarxa de narcotraficants, sota la direcció de la Fiscalia Antimàfia de Trento (Itàlia). En aquesta operació va ser detingut i condemnat a set anys de presó Fabián Di Sipio. El seu germà Diego, que, segons es va poder inferir de les escoltes telefòniques, era el supervisor del laboratori de preparació de la cocaïna a l’Argentina, va quedar absolt.

OPERACIÓ IMMOBILIÀRIA A ANDORRA

La mort del patriarca del clan Blanco Di Sipio, Norberto Blanco, i la del seu primogènit Ricardo, a més dels cops policials i judicials a l’Argentina i Itàlia, van aturar el seu negoci de narcotràfic d’aquesta família. Però, durant els anys que s’hi van dedicar, van acumular una gran fortuna, que van invertir en propietats immobiliàries, benzineres, forns de pa… a més d’una espaterrant col·lecció de cotxes d’alta gamma, motos, un barco…

Seguint la pista dels diners d’aquests narcotraficants argentins, la policia va arribar fins a Andorra. Aquí es va descobrir que, suposadament, intentaven blanquejar una part de la seva fortuna. Osvaldo Di Sipio, el pare de Diego, va entrar en contacte amb l’empresari lleidatà, resident al Principat, Carles Gastó, amb qui es va associar per fer una promoció immobiliària a Sant Miquel d’Engolasters (Escaldes-Engordany).

UN APARTAMENT A PEDRALBES

Suposadament, Osvaldo Di Sipio va pagar 250.000 euros en efectiu a Carles Gastó com a paga i senyal per la compra dels terrenys de Sant Miquel d’Engolasters, fixada en 850.000 euros. Però la mort d’Osvaldo Di Sipio va aturar aquest projecte.

L’any 2012, es presenta a Andorra el seu fill i hereu, Diego Di Sipio, que comunica a Carles Gastó que no té interès en fer aquesta promoció immobiliària i li reclama que li retorni els 250.000 euros que li havia avançat el seu pare, ja que té la intenció, li diu, de comprar-se un apartament a Barcelona amb aquests diners. 

Segons l’informe fet per la policia andorrana, Carles Gastó va ingressar 223.500 euros en efectiu a un compte que té a Crèdit Andorrà i en va transferir 220.000 a un altre compte al seu nom, obert, expressament, a una oficina de Banc Sabadell a Barcelona. A continuació, va donar dos xecs de Banc Sabadell a Diego Di Sipio, amb els quals es va comprar un apartament a l’avinguda de Pedralbes de Barcelona i tres places de pàrquing.

ABSOLTS PER L’AUDIÈNCIA DE BARCELONA

Tota aquesta operativa va ser escrupulosament vigilada i investigada pel Grup III de Delinqüència Econòmica i Blanqueig de Capitals de la Policia judicial espanyola, que seguia les passes de Diego Di Sipio i d’aquest clan familiar de narcotraficants. La Fiscalia va considerar que hi havia seriosos indicis que la compra d’aquests béns immobiliaris a Barcelona s’havia fet amb diners negres –presumptament procedents del narcotràfic- i el jutjat va ordenar, l’any 2015, la seva detenció.

El cas es va jutjar l’any passat a l’Audiència de Barcelona. El fiscal demanava cinc anys de presó per Diego Di Sipio, a més d’una multa de 840.000 euros; i quatre anys de presó i 670.500 euros de multa pel resident andorrà Carles Gastó. En sentència del 9 de juliol del 2021, la secció novena de l’Audiència de Barcelona els va absoldre, en considerar que no s’havia pogut provar de manera fefaent que els 220.000 euros que va moure Carles Gastó d’Andorra a Espanya tenien el seu origen en el narcotràfic.

PROCEDIMENT JUDICIAL A ANDORRA

En paral·lel a aquest procediment judicial a Espanya, la Batllia d’Andorra també en va encetar un altre pels mateixos fets, ja que la presumpta operació de blanqueig de diners s’havia realitzat al Principat. L’aleshores batlle de la secció especialitzada n. 1, Canòlic Mingorance, va decidir processar, l’any 2018, Diego Di Sipio i Carles Gastó.

La policia andorrana va fer una exhaustiva investigació sobre el cas i el ministeri fiscal va demanar pels dos inculpats una pena de quatre anys de presó i una multa de 600.000 euros, a més de l’expulsió definitiva del Principat de l’empresari Carles Gastó. El Tribunal de Corts, format per Enric Anglada, Concepció Barón i Jacques Richiardi va fixar la data del judici pel 10 de desembre del 2019.

JUDICI SUSPÈS I POSPOSAT

Però l’advocadessa, que defensava l’acusat Carles Gastó, va presentar un escrit d’al·legacions on posava de manifest la greu anomalia processal que significava que hi hagués dos judicis en marxa pels mateixos fets a Espanya i a Andorra, vulnerant el sagrat principi legal del “non bis in idem”.

L’advocadessa va demanar la suspensió del judici que estava previst celebrar el 9 de desembre del 2019 i el mateix Tribunal de Corts que ara jutja la peça Gao Ping del cas BPA va acceptar posposar-lo per més endavant, en espera de la sentència que emetés l’Audiència de Barcelona. En efecte, un cop l’Audiència de Barcelona va dictar, el 9 de juliol del 2021, l’absolució dels dos acusats, el Tribunal de Corts va fer aleshores el judici i va decidir exactament el mateix: absolució.

L’OPERACIÓ EMPERADOR      

Si els magistrats Enric Anglada, Concepció Barón i Jacques Richiardi fossin mínimament perspicaços i intel·ligents, s’adonarien de seguida del clamorós paral·lelisme que hi ha entre el cas Di Sipio-Gastó i la peça separada del sumari BPA sobre Gao Ping que, amb nombroses incidències i llargues interrupcions, estan jutjant des del 15 de gener del 2018. Si apliquessin la mateixa lògica jurídica que els va portar a suspendre el judici a Diego Di Sipio i Carles Gastó, assenyalat pel 10 de desembre del 2019, també haurien d’haver suspès el judici del cas BPA.

En efecte, la peça separada Gao Ping té el seu origen en l’Operació Emperador, una investigació de la Fiscalia Anticorrupció espanyola contra una trama d’empresaris xinesos, dirigida per Gao Ping, que estan acusats de frau i de blanqueig de capitals. En síntesi, se’ls atribueix haver falsificat les declaracions duaneres oficials de les mercaderies que importaven de la Xina i, a la vegada, de generar muntanyes de diners negres a Espanya, que després enviaven, sense declarar i fent servir diverses vies i mètodes, a la Xina. Suposadament, una petita part d’aquesta operativa de blanqueig es va fer a través de la BPA, però hi ha constància que un dels “correus” d’aquesta trama delictiva, l’empresari Rafael Pallardó, també operava amb l’Andbank i la Banca Mora.

MÉS DE NOU ANYS 

L’Operació Emperador es va desfermar l’any 2012, per ordre del jutjat n. 4 de l’Audiència Nacional, amb un espectacular desplegament policial per detenir els principals implicats i fer escorcolls a les empreses implicades. La gran complexitat del cas, el gran nombre d’implicats i la pandèmia de la covid-19 han fet que el judici oral encara no s’hagi pogut celebrar, més de nou anys després. 

El sumari, això sí, està tancat i el jutge instructor, José Luis Calama va decidir, el 15 de febrer passat, enviar a judici un total de 107 persones, a les quals ha imposat fiances que sumen 4.460 milions d’euros. En principi, estan acusats de frau fiscal i blanqueig de capitals, però, a instàncies de la Fiscalia, a alguns d’ells també se’ls imputen els delictes d’organització criminal, prevaricació, amenaces, detenció il·legal, tinença de moneda falsa i delicte contra la propietat industrial.

RAFAEL PALLARDÓ, L’HOME CLAU

Un dels 107 imputats és l’empresari Rafael Pallardó, que és el fil conductor que, sota descarada pressió de la Fiscalia Anticorrupció espanyola, van utilitzar la batlle Canòlic Mingorance i el fiscal general Alfons Alberca per enviar a la presó l’exconseller delegat de la BPA, Joan Pau Miquel –va estar tancat durant dos anys a la Comella- i imputar els 26 exdirectius i exempleats que estan sent jutjats pel Tribunal de Corts. De manera molt estranya, Rafael Pallardó no ha estat imputat a Andorra, tot i que és el principal protagonista del cas, i només figura a la causa en qualitat de testimoni i encara no ha declarat.

És a dir, el judici de BPA que s’està fent des de l’any 2018 penja absolutament de l’Operació Emperador, que encara no ha estat jutjada per l’Audiència Nacional. A més, quan es dicti la sentència d’aquest macrosumari, encara hi ha la possibilitat que sigui recorreguda, per les defenses o per la Fiscalia, davant el Tribunal Suprem. Estem parlant d’un procediment que, segurament, trigarà encara anys a quedar definitivament sentenciat i tancat.

EL TRIBUNAL DE CORTS, EN FALS

Per això, sobta que els tres magistrats del Tribunal de Corts estiguin jutjant la peça Gao Ping del macrosumari BPA, quan són plenament conscients que estan en fals. Si resulta que, finalment, el Tribunal Suprem dictaminés que només es tracta d’un cas de delicte fiscal i de blanqueig de capitals, aleshores la causa decauria automàticament a Andorra, ja que quan van passar els fets, això no era delicte al Principat.

Però és que, a més, hi ha el precedent de Diego Di Sipio i Carles Gastó: el mateix Tribunal de Corts, amb els mateixos membres, va decidir posposar la celebració del seu judici en espera de la sentència de l’Audiència de Barcelona. Per què Enric Anglada, Concepció Barón i Jacques Richiardi no han esperat a la sentència de l’Audiència Nacional i del Tribunal Suprem sobre el cas Gao Ping per fer el judici de la peça Gao Ping del sumari de la BPA? Segons la seva mateixa doctrina, aplicada en el cas Di Sipio-Gastó, això és el que haurien d’haver fet.

 

       

 

          

 

 

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies