El Tribunal Constitucional admet el recurs d’empara per la presumpta tupinada en les eleccions d’Andorra

El Tribunal Constitucional (TC) d’Andorra, que presideix  Jean-Yves Caullet, ha admès a tràmit el recurs d’empara presentat per l’advocat Emili Campos (foto) contra la sentència de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia (TSJ), que va rebutjar la seva impugnació dels resultats de les eleccions generals del 2 d’abril passat, després de constatar l’existència de greus irregularitats en la tramitació del vot judicial. L’admissió a tràmit del recurs s’ha fet després de l’informe favorable fet pel magistrat ponent Joan Manel Abril Campoy. Es tracta d’una decisió que, tot i que no prejutja ni té efectes suspensius, accentua els dubtes sobre la netedat democràtica dels passats comicis, que van donar la majoria absoluta a DA, amb només el 32,6% dels vots. 

En les eleccions al Consell General hi van participar 20.050 votants, dels quals 9.010 (gairebé el 50%) ho van fer a través del vot dipositat amb antelació a la Seu de la Justícia. Són aquests 9.010 vots els que, a partir del recurs presentat per Emili Campos, estan sota sospita de presumpte “frau massiu”, fet que, a la pràctica, obligaria a la repetició dels comicis. 

ANUL·LACIÓ DE LES ELECCIONS

En el recurs d’empara que ara ha acceptat el TC, Emili Campos denunciava que en aquest procediment s’havia vulnerat el dret a la defensa, el dret al procés degut i el dret al sufragi. En aquest sentit, l’advocat, conscient de la transcendència del seu escrit, va apel·lar al “coratge i a la integritat jurídica i ètica” dels magistrats del TC “per adoptar la resolució que pertoca a la present causa”: l’anul·lació de les últimes eleccions al Consell General.

L’advocat basava el seu escrit en la seva experiència personal en l’emissió del seu vot judicial, que va realitzar el 29 de març: “No vaig constatar la presència de cap batlle” en el moment de votar  i “el dipòsit del meu vot judicial no ha tingut la guàrdia i custòdia que mereixia”, afirmava. I afegia: “El meu vot no va ser dipositat en una urna amb totes les garanties de seguretat i transparència, juntament amb els altres vots”, sinó en una capsa de cartó.

“LA CADENA DE CUSTÒDIA HA ESTAT TRENCADA”

En el recurs d’empara s’assegurava: “Entre el 29 de març i l’1 d’abril no hi ha cap prova que demostri sense cap mena de dubte que, durant els dies i les nits que el meu vot es va trobar en dipòsit en la Seu de la Justícia, els batlles encarregats de la guàrdia i custòdia hagin garantit de forma efectiva la inviolabilitat de l’elecció electoral a la qual jo vaig donar el meu suport”. Per tant, Emili Campos afirmava que “la cadena de custòdia del meu vot ha estat trencada i també la dels altres 9.009 vots”.

L’advocat constatava que s’ha produït una “vulneració del dret fonamental del meu dret a sufragi” i, en conseqüència, “no s’ha assegurat la lliure expressió a la part del poble andorrà que vàrem decidir exercir el nostre dret a sufragi a la Seu de la Justícia”. Per Emili Campos, “hi ha molts dubtes raonables en la proclamació dels resultats”.

EL BATLLE XAVIER COLOM, DESAUTORITZAT

En el seu escrit, Emili Campos afirmava que les argumentacions per exigir l’anul·lació dels comicis “són prou serioses, greus i defensables”. L’advocat assenyalava que en tot procés electoral “el joc de les aparences té molta importància” i remarcava que “la forma com es van traslladar els vots fins a les meses electorals posa en dubte si els mateixos van gaudir de l’obligada guàrdia i custòdia durant el temps que van restar dipositats en la Seu de la Justícia”.

El recurs d’empara presentat al TC també analitzava amb detall les resolucions judicials que s’han produït en la tramitació d’aquesta causa i denunciava les “interpretacions formalistes i arbitràries” fetes pel batlle Xavier Colom, que es va encarregar de la instrucció en primera instància. A parer d’Emili Campos, aquest batlle hauria d’haver-se inhibit, ja que, a la vegada, és el vicepresident de la Junta Electoral.   

PROVES REBUTJADES

En el seu escrit, l’advocat posava l’accent en el fet anòmal que li fossin rebutjades totes les proves que va demanar. El batlle Xavier Colom es va treure del barret una insòlita filigrana jurídica per desestimar aquestes proves i substituir-les per un informe demanat al Consell Superior de la Justícia (CSJ), on es relataven els protocols establerts per a la tramitació dels vots judicials.

Però, com recorda Emili Campos, hi ha una “gran diferència entre relatar els protocols de guàrdia i custòdia dels vots i demostrar que aquest protocol es va portar a terme de forma efectiva”. Segons l’advocat, “la negativa a la pràctica de les proves interessades només porta com a conseqüència que no es va respectar en absolut el protocol de guàrdia i custòdia i que el resultat dels darrers comicis és nul”.

“UNA ABSOLUTA TEMERITAT”

En el seu recurs, l’advocat recordava als magistrats del TC que utilitzar “capses de cartó reciclades” per traslladar els vots des de la Seu de la Justícia als col·legis electorals “va ésser una absoluta temeritat”. També invocava que els articles 34.2 i 34.3 de la Llei de règim electoral i del referèndum estableixen, de manera clara i inequívoca, que “el vot judicial es fa davant el batlle i les paperetes han d’ésser custodiades per batlles”. Aquests preceptes, com ha quedat demostrat, van ser clamorosament infringits en l’últim procés electoral, tot i que la Sala Administrativa del TSJ forcés en la seva sentència una dubtosa reinterpretació de la llei per rebutjar la demanda. 

Per Emili Campos, és el Consell Superior de la Justícia qui “ha de demostrar que s’ha respectat escrupolosament el protocol de guàrdia i custòdia” dels vots judicials, cosa que en cap moment no ha fet. Aquesta “manca de transparència”, a parer de l’advocat, “instal·la l’ombra de greus irregularitats i fins i tot pren força la possibilitat d’un frau massiu dels vots”.

Com ja ha informat LA VALIRA, l’advocat Emili Campos també ha traslladat la seva denúncia sobre les irregularitats detectades en les passades eleccions generals al Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO). Aquest organisme, que depèn del Consell d’Europa, té la seu a Estrasburg i Andorra està subjecte als seus dictàmens i veredictes.