La fiscalia demana quatre anys de presó i una multa de 8.700 euros per a l’extennista Arancha Sánchez Vicario i per al seu exmarit Josep Santacana, als quals acusa d’un presumpte delicte d’aixecament de béns eun judici que comença aquest dimarts a l’auditori de la Ciutat de la Justícia de Barcelona.
El ministeri públic els acusa de descapitalitzar el seu patrimoni –venent diferents propietats, d’Espanya, entre elles a Bellver de Cerdanya i també d’Andorra– per evitar el pagament d’un deute que tenien contret amb el Banc de Luxemburg i amb “l’anim d’un enriquiment il·lícit”.
El deute d’Arantxa Sánchez Vicario amb l’Agència Tributària va ser avalat i pagat per un banc espanyol, que va rebre l’abril i l’octubre del 2010, un total de 5,2 milions d’euros d’un banc de Luxemburg, que alhora li va demanar els diners a l’extennista.
Al no cobrar, aquest segon banc va interposar una demanda el març del 2011 contra l’esportista, que va acabar amb una sentència d’un jutjat d’Esplugues de Llobregat, el setembre del 2013, que condemnava Sánchez Vicario a pagar el deute.
La jugadora no va pagar i una d’interlocutòria de gener del 2014 va fer executar la sentència per valor de 7,5 milions d’euros, tenint en compte els interessos.
Quatre anys de presó i 8.640 euros de multa
Segons la fiscalia, per evitar l’embargament de comptes i propietats, Sánchez Vicario i el seu llavors marit, Josep Santacana, juntament amb cinc persones més, van idear un pla per descapitalitzar-se i frustrar l’execució de la sentència. Van buidar tots els comptes bancaris, van desaparèixer totes les quantitats que havien cobrat en procediments judicials contra els seus pares i altres persones, i fins i tot els diners cobrats, alguns de manera opaca, de part de mitjans de comunicació i en concepte de drets d’autor d’un llibre del 2010.
Santacana administrava diverses societats propietat de l’extennista, empreses que bàsicament gestionaven patrimoni immobiliari. El matrimoni va decidir traspassar una vintena de vivendes, places d’aparcament, terrenys i locals situats en diversos punts de Catalunya com Bellver de Cerdanya, Sant Feliu de Guíxols, Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat, Sitges, Sant Cugat del Vallès, Barcelona i Premià de Mar, Formentera i al Principat d’Andorra- Les propietats van passar a una societat uruguaiana.
