El Govern de Xavier Espot va crear el 2020 el Servei Integral d’Atenció a la Dona (SIAD), una pantalla que no serveix per a res més que per confondre a la població i a les dones. A DA portaven parlant d’ell des del 2019, i trobem declaracions d’aquell any del senyor Xavier Espot i Zamora que diuen així: “(…)També és un servei destinat a l’adopció en el cas de les dones que tinguin un fill o l’estiguin esperant i no el vulguin tenir, però tampoc vulguin avortar” (Entrevista a El Periòdic d’Andorra, del 5 d’abril del 2019).
Aquesta frase és insultant per molts motius i és font de preocupació. No hem conegut cap dona que davant un embaràs no sàpiga què fer. L’opció de convèncer les dones a parir i donar el nadó en adopció en un servei públic és contemplat per alguns organismes internacionals com a violència d’Estat. Que cadascuna tregui les seves conclusions.
A més a més, aquest servei és totalment opac. Encara que està pagat amb els nostres impostos, trobem que:
-No hi ha personal especialitzat en drets sexuals i reproductius
-El servei de psicologia que donen és generalitzat, no hi ha cap especialista en violències sexuals, no sabem què passa amb les dones que arriben violades i embarassades
-Gairebé no donen estadístiques de les dones ateses
-No fan seguiment ni donen solució efectiva a les dones que tenen un fetus que fora de l’úter matern morirà. És més, aquestes dones tenen dues opcions: la primera és pagar entre 4.000 i 6.000 euros per avortar a Catalunya (moltes d’elles agafen un crèdit personal que triguen anys a pagar) i la segona és gestar un fetus que d’entrada se sap que no viurà gaire, parir-lo i passar pel trauma i la tortura de veure’l morir.
-Encara que el servei fou creat el 2020, a les dones se’ls hi dona un paper amb moltes dades inútils, entre elles els preus aproximats d’un avortament amb data del 2018. Per què? No ho sabem. Tan difícil és actualitzar una llista de preus?
-A les dones que poden avortar durant el primer trimestre de l’any se’ls hi dona un full imprès amb moltes dades també inútils, sense logos de cap mena, com si fos vergonyós voler decidir sobre el propi cos. Ni logos del servei (SIAD), ni logos del Govern, ni logos del Comú, ni logos sanitaris. Res, amb aquell paper a Catalunya no podem fer res, els hospitals catalans no tenen cap lloc a on trucar per atendre aquella dona.
Així que, desarrelades, amb culpa i vergonya, continuem fent amb el nostre cos el que volem i el que podem. Amb aquest paperot les dones anem a Catalunya a fer ronda pels hospitals i CAPs per tornar a casa, a 3 hores de camí i amb tones de frustració.
Aquí és on les dones moltes vegades ens contacten, quan veuen que el sistema les menysté. Aquí és on ho entenen tot, entenen que no som quatre boges, entenen que la lluita pels nostres drets és legítima i sobretot entenen que les ajudarem i que per això tenim en contra a tots els homes masclistes i amb poder d’aquest país.
Carregades de valentia ens truquen, ja sense importar els linxaments públics ni les barbaritats que es diuen de nosaltres. Ja ho han entès tot, a la perfecció. El SIAD és un servei pantalla que no garanteix cap dret i que perpetua la violència cap a nosaltres, les dones.
